Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Seu episcopal d’Ègara (Terrassa)
Detall del paviment de mosaic de l’edifici que havia estat situat davant l’actual església de Santa Maria ECSA - F Bedmar A mitjan segle V el bisbe de Barcelona Nundinari divideix la seva diòcesi i crea el bisbat d’Ègara, i nomena Ireneu bisbe La relació d’altres bisbes egarencs la coneixem a través dels concilis en què eren presents Entre els bisbes d’Ègara destaca Nebridi 516-540, germà de sant Just d’Urgell, de sant Justinià de València i de sant Elpici d’Osca L’últim bisbe conegut és Joan, entre els anys 683 i 693 Cal destacar la data del 13 de gener de l’any 615, quan, presidit pel bisbe…
revolta de la Nika
Història
Revolta que s’originà a Bizanci l’11 de gener de 532 entre els sequaços de les dues faccions (‘‘blava’’ i ‘‘verda’’), dominants a l’hipòdrom, contra Justinià, el qual acusaven de parcialitat o odiaven per la seva rigorosa política interna i per les lleis fiscals.
Els conjurats, sota el crit-consigna de Νίκα ‘venç', s’enfrontaren amb les tropes imperials, però foren vençuts, gràcies a la voluntat de Teorodora i al comandament enèrgic de Belisari Hom creu que en aquest aldarull moriren prop de 30 000 homes
Ramon Berenguer I de Barcelona
Ramon Berenguer I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1035-76), fill de Berenguer Ramon I i de la seva primera muller, Sança de Castella.
Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…
Trull i cabana de la vil·la de Vilauba (Camós)
Reconstrucció hipotètica del trull P Castanyer i J Tremoleda La villa de Vilauba és situada al municipi de Camós Pla de l’Estany, a 1, 5 km al SW de Banyoles La darrera fase de Vilauba correspon a un conjunt d’àmbits situats a la part central de l’anomenat Camp Alt, és a dir, en els terrenys que s’estenen a l’W de la carretera que l’any 1932 va seccionar el jaciment Cronològicament, aquest període abraça des de la fi del segle V o el començament del segle VI fins a mitjan segle VII La planta d’aquestes restes, que avui coneixem pràcticament en la seva totalitat, apunta vers una reducció…
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Jaume Llucià Balmes i Urpià
Filosofia
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, pensador i polític.
Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines La Religión , La Civilización 1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…
, ,
Josep Pla i Casadevall
Josep Pla i Casadevall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol i Fígaro , i a…
, ,
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia catalana
Historiador, arabista i musicòleg.
Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris, ara orientats a les llengües…
Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona (1599-1602)
El 22 de juliol de l’any 1599, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms Barcelona a 1559 – 1604, prior de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona diputat militar Joan de Vilanova i Tragó, baró de Paracolls, senyor de Sant Feliu i de Molig diputat reial Andreu Reard, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Onofre Pau Cellers, doctor en drets, degà i canonge de Barcelona oïdor militar Josep de Castellbell i Moliner, senyor de Maials, Sarroca i Llardecans oïdor reial Mateu Falguera, doctor en drets i ciutadà de Balaguer…
bandolerisme
Història
Activitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un cap, contra persones, propietats, edificis, vehicles, etc.
Fenomen social de tots els temps, el bandolerisme és l’expressió del malestar econòmic i social, sovint amb implicacions polítiques, religioses i fins i tot ètniques, motivat fonamentalment per la misèria dels humils i en relació inversa amb les possibilitats dels estats en funció de l’ordre públic La seva existència es remunta a l’antiguitat, i tingué uns períodes d’acusada gravetat en el món romà de l’època republicana a Itàlia, a les illes mediterrànies, a Hispània, a l’Àsia Menor i a Egipte, durant l’època d’August a Itàlia i a Sardenya i sobretot durant el Baix Imperi Reaparegué amb tota…
Julià Ribera i Tarragó
Historiografia
Música
Historiador, arabista i musicòleg.
Vida Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per la músicologia, la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València, on es doctorà en dret En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris…