Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
Sant Pèire de Fenolhet
Situació Absis d’aquesta església força malmès, que sembla correspondre a una refacció obrada en l’edifici en el decurs del segle XII ECSA - A Roura Els vestigis d’aquesta església es troben entre les ruïnes del castell de Fenolhet, al sector de llevant del recinte o clos sobirà del cim del promontori Mapa IGN— 2348 Situació Lat 42° 47′39″ N - Long 2° 22″ 55″ E Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència d’aquesta església és de l’any 1011, en què a precs del comte Bernat I Tallaferro de Besalú, que acabava de fundar-hi…
Sant Genís de Bellera (Senterada)
Art romànic
Situació Vista general de les estructures d’aquest antic monestir, ampliades i transformades en borda al principi del segle actual ECSA - A Roig Les restes de l’antic monestir de Sant Genís de Bellera són emplaçades en un enclavament del municipi de Senterada, situat entre els termes de Sarroca de Bellera i la Torre de Cabdella Els vestigis es troben al llom d’una ampla carena entre els torrents del Diable i de la Llenguadera, davant mateix de la Bastida, però a l’altra banda del torrent del Diable Mapa 33-10214 Situació 31TCG291921 L’indret més adient per arribar-hi és sortint del poble d’…
Sant Pere dels Molins o del Carlà (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Interior de les ruïnes de l’església, on encara s’endevina l’arrencada de la volta de la nau ECSA - MÀ Font Les ruïnes de Sant Pere dels Molins es troben pròximes al mas Carià i al molí de Seneta, vora el barranc d’Aulet Mapa 32-10 213 Situació 31TCG117904 Per a arribar-hi cal agafar la pista asfaltada que puja a Pallerol Poc després, i a mà dreta, surt un camí que condueix fins a aquest antic edifici MAF-XFG Història Aquesta església fou una dependència del monestir de Santa Maria d’Alaó La primera consagració de l’església tingué lloc l’any 974, en què el jutge Asner i el seu germà…
Els cloròfits
Característiques del grup Els cloròfits, també anomenats algues verdes, no han arribat en llur evolució a la diversitat morfològica que caracteritza els feòfits ni a les complexitats reproductores que veurem en els rodòfïts Amb tot, la diversitat que aquest grup presenta, tant pel que fa a la reproducció com pel que fa als tipus d’organització morfològica, és molt notable Per aquesta causa, en un capítol general com aquest no es pot evitar de fer generalitzacions o de distingir caràcters típics, de forma potser més didàctica que corresponent a aspectes naturals En aquest grup, en efecte, hi…
Santa Maria de Senterada o de Santa Grata
Art romànic
El primer document conegut referent al monestir de Senterada és un precepte de l’emperador Lluís el Pietós, emès a Frankfurt el 21 de juny de l’any 823, a precs del comte Matfred d’Orleans, pel qual rebia sota el seu domini, defensa i tuïció el monestir de Santa Maria, dit de Santa Grata, que havia fundat el bisbe Possidoni d’Urgell successor del bisbe Fèlix en virtut d’una concessió que el mateix emperador havia efectuat quan era rei d’Aquitània, és a dir, abans de l’any 814, junt amb la cella de Sant Fruitós de Balestui Alhora li confirmà la lliure elecció d’abat sota la regla de Sant Benet…
Vila medieval d’Agramunt
Art romànic
Situació Vista aèria del sector del nucli antic de la vila entorn de l’església de Santa Maria ECSA-J Todó La vila d’Agramunt és situada al nord de la comarca, en una antiga cruïlla de camins Agramunt esdevingué durant l’edat mitjana una de les principals viles del comtat d’Urgell Mapa 33-14 360 Situació 31TCG422282 Per a arribar a Agramunt des de Tàrrega, cal prendre la carretera C-240 en direcció nord CPO Història La vila d’Agramunt té el seu origen en el castell del mateix nom, ara desaparegut, al voltant del qual es bastí el primitiu nucli de la població El primer esment d’aquest castell…
Reconeixement a Emma de les propietats del monestir de Sant Joan de les Abadesses (15 de maig de 913)
Art romànic
En un judici hom reconeix a Emma, abadessa del monestir de Sant Joan de les Abadesses, la propietat dels camps i terres a favor d’aquella, en presència dels comtes Miró de Cerdanya i Sunyer de Barcelona i dels vescomtes Ermemir i Unifred "In presencia Mirone et Suniario, comites et marchiones, Ermemiro et Unifredo, vicecomites, seu et de iudices … Teuderico, Trasobado, Narbonese, Goltredo, Guntirigio, Centurio, Senderedo, iudicum vel in presencia sacerdotum atque fidelium laicorum, id est, Galindone, Adroario, Unando, Ferizane, Nantulfo, Wisando, Ariane, Gentile, Eldefredo, sacerdotes, necnon…
Humitat oceànica, ni fred ni calor
La benignitat climàtica El règim climàtic del bioma de les selves temperades es caracteritza per la seva benignitat Les temperatures són suaus i fluctuen poc, i les pluges són abundants i estan homogèniament repartides al llarg de tot l’any Així, cap estació no presenta dèficit d’aigua i, si bé en algunes selves es donen períodes curts d’estrès hídric, en general l’aigua perduda per evapotranspiració mai no supera la que proporcionen les precipitacions o les pluges horitzontals En aquestes condicions, es comprèn que el tipus de vegetació que es desenvolupa adquireixi uns nivells de…
La medalla catalana modernista
La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…
La vila medieval de Cardona
Art romànic
Cardona en tots els seus aspectes és peculiar, tant pel castell, amb una ubicació immillorable, com pel desenvolupament de la vida comunitària, amb dues cartes de població, una del final del segle IX i l’altra del 986, que són les més antigues de Catalunya, àdhuc de la Península Ibèrica, i l’aparició de la seva vila fortificada quan cap població del Bages, ni Manresa, no havia començat aquest procés de concentració urbana, i finalment el seu gran recurs econòmic, el salí o muntanya de sal, ja coneguda des dels primers moments de la invasió romana, i que en l’època que estudiem donava uns…