Resultats de la cerca

Líquid fumant que, en presència de ferro, adquireix un color groguenc les solucions concentrades contenen el 38% de HCl Té un azeotrop del 20,24% en HCl, que destilla a 110°C i 760 mm Hg És segregat per les cèllules parietals de la mucosa gàstrica, forma part dels sucs digestius i facilita l’acció de la pepsina És, després del sulfúric, l’àcid més emprat en la indústria les seves aplicacions, entre d’altres, són per a la neutralització de sistemes bàsics i com a hidrolitzat de proteïnes, i, en medicina, en dilució al 10%, per a guarir casos d’hipoclorhídria

Els prosobranquis, el nom dels quals deriva de la posició anterior, primitiva, de la brànquia en contraposició als opistobranquis, que la tenen en posició posterior, solen caracteritzar-se per la presència d’una conquilla, generalment enrotllada en espiral i amb un opercle Els connectius nerviosos entre els ganglis pleurals i parietals són encreuats estreptonèuria, a causa de la torsió del sac visceral La ràdula, estructura còrnia utilitzada per a brostejar o, degudament modificada, com a òrgan d’atac, és molt important a l’hora de definir els diferents grups Gairebé tots els…

N'hi ha de diferents tipus en l' apràxia ideatòria , el malalt falla en l’evocació i l’ordenació dels moviments elementals per a executar un acte complex en l' apràxia melocinètica o innervatòria de Kleist , el malalt concep bé el pla motor, però falla en la seva execució en l' apràxia ideomotora , el malalt és impossibilitat de realitzar un gest senzill, aïllat, però el pot realitzar quan forma part d’un acte complex en l' apràxia constructiva , el malalt no pot dibuixar un objecte, copiar una figura geomètrica amb palets o peces, o afaiçonar-la amb fang, etc en l' apràxia instrumental , el…

Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…

Hi han estat trobades les restes d’una villa romana, una de les més importants, no solament de l’àrea suburbana de Tàrraco, sinó de tot el conjunt dels Països Catalans Una part de les ruïnes corresponen a unes termes privades, marítimes Als anys vuitanta hom hi va fer excavacions sistemàtiques els materials són al Museu Arqueològic de Tarragona i hi és prevista la creació d’un museu monogràfic in situ L’època principal de vida fou del sI al VdC A la dècada de 1990 hom hi realitzà noves intervencions arqueològiques, dirigides per Francesc Tarrats i Marta Vilalta, per tal d’adequar-lo per a la…

Gerra globular decorada amb impressions de Cardium que representen una figura humana, cova de l'Or, Beniarrés, sense referència estratigràfica, ~4 800 aC MAMA / GC Les primeres manifestacions de l'art macrosquemàtic van ser descobertes de manera casual el 1930 a l'espectacular conjunt del pla de Petracos a Castell de Castells Marina Alta La rellevància d'aquestes troballes va afavorir l'inici d'una sèrie de campanyes de prospecció exhaustives i sistemàtiques —dutes a terme per membres del Centre d'Estudis Contestante i dirigides per Mauro Hernández Pérez de la Universitat d'Alacant—,…

Hom pot distingir-hi dues parts ben diferenciades el neurocrani, que recobreix l’encèfal, i l’esplancnocrani o esquelet visceral, d’origen cartilaginós, que en els peixos té com a missió principal servir de suport a les brànquies i, filogenèticament, origina les mandíbules El neurocrani consta del condrocrani , cartilaginós, que forma la base del crani i les càpsules dels òrgans de l’olfacte i de l’oïda, i del dermatocrani, format per ossos de membrana, que constitueix la volta cranial En els ciclòstoms el crani és veritablement primitiu Consta només d’una carcassa cartilaginosa que forma les…

Els gecònids constitueixen una família extensa, present a les parts més càlides i temperades de la Terra No tenen forat pineal ni os premaxillar, els parietals són parells, les vèrtebres procèliques o amficèliques i la cintura escapular és perforada Són animals de cos robust, no gaire grossos, de cua relativament curta i sovint nocturns molts són arborícoles i grimpadors El cap i el tronc són deprimits Els dits són amples i s’adhereixen al substrat gràcies a unes làmines subdigitals cobertes de sedes microscòpiques La cua és gruixuda Tot el cos és recobert de tubercles més o…