Resultats de la cerca
Es mostren 342 resultats
Inauguració dels Jocs Olímpics d’Hivern de Nagano
Se celebra a la ciutat japonesa de Nagano la cerimònia d’inauguració de la XXI edició dels Jocs Olímpics d’Hivern La cerimònia és un desplegament d’avenços tecnològics, en què destaca la interpretació de la Novena Simfonia de Beethoven a càrrec de sis cors sincronitzats des de sis llocs diferents del món Nagano, Pequín, Nova York, Berlín, Sydney i Ciutat del Cap La cerimònia també té moments destinats a mostrar les peculiaritats de la cultura oriental, com la intervenció d’un grup de lluitadors de sumo
Bederrès
País del Llenguadoc mediterrani, Occitània, que rep el nom de l’antiga Beterris
, origen de l’actual Besiers.
El territori, limitat al sud pel mar, s’estén a banda i banda del riu Orb i del curs inferior de l’Erau al nord-oest arriba fins a la ciutat de Sant Ponç Presentava ja característiques pròpies abans de la colonització romana, que respectà la identitat del primitiu pagus , base, al llarg de l’edat mitjana, del vescomtat de Besiers Actualment, desaparegudes les peculiaritats administratives, les característiques comarcals perduren, humanament, a través del seu parlar, un subdialecte oriental del llenguadocià, parlat a Besiers, Agde, Pesenàs, Bedarius i Sant Ponç, i a llurs…
Alfonso Eduardo Reidy
Arquitectura
Arquitecte brasiler.
Ja a l’alberg Boa Voluntade, a Rio, el 1931, es revelen peculiaritats del seu estil El 1936 formà part, amb Leicio Costa i Oscar Niemeyer, de l’equip que realitzà el nou Ministeri d’Instrucció Pública Potser la seva obra més característica és el conjunt residencial de Pedregulho, a Rio 1950-52, per a 570 famílies, que és la manifestació dels diversos interessos sobre els quals recolza la seva obra inclusió de l’arquitectura dins l’urbanisme, l’interès per la tècnica i per les necessitats socials, l’acceptació de models internacionals sense rebutjar les tradicions locals
Sant Miquel de Terradelles (Gaià)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Gaià, al lloc de Terradelles Tingué categoria de sufragània, per passar a parròquia al final del segle passat El lloc de Terradelles és documentat des del 1011 i l’església apareix esmentada el 1063 abans del 1154 era sufragània de Santa Maria de Gaià, caràcter que encara conservava el 1686 Adquirí la categoria de parròquia l’any 1887 i aleshores es construí una nova església a uns centenars de metres de l’antiga Aquesta església té les mateixes peculiaritats que la de Sant Amanç de Pedrós i per les mateixes raons l’hem inclosa aquí
art borgonyó
Art
Art desenvolupat a la regió borgonyona.
La història de l’art borgonyó es devia iniciar a l’època galloromana, bé que els seus monuments, dels quals destaquen els d’Autun, no presentin unes característiques locals pròpies sota el domini imperial L’establiment dels burgundis suposà la introducció de l’art germànic sepultures de Charnay-lès-Chalon Del domini carolingi resta una obra summament important les criptes de Saint-Germain d’Auxerre mitjan segle IX Amb el romànic sorgí el veritable art borgonyó, car, en realitat, solament algunes escasses esglésies Saint-Philibert de Tournus entren dins el marc del primer art romànic els…
vehicle amfibi
Transports
Militar
Vehicle apte per a traslladar-se per terra i per l’aigua.
La major part dels vehicles amfibis són concebuts amb finalitat bèllica i s’utilitzen per a dur a terme desembarcaments a partir de vaixells de transport, i també per a travessar rius i zones d’aiguamolls Poden ésser del tipus aerolliscador o de disseny més semblant als vehicles terrestres, però amb algunes peculiaritats com les de poder canviar la transmissió de les rodes a una hèlice, ésser estancs, tenir el tub d’escapament enlairat per evitar l’entrada d’aigua i tenir la part davantera i en general tot el xassís més aviat elevat amb la finalitat de permetre de sortir…
Antoni Pasqual
Cristianisme
Bisbe de Vic (1684-1704).
Estudià dret a Bolonya, d’on fou professor de la universitat Després fou visitador de Toledo, ardiaca de la Selva a Girona i auditor de la Rota Bisbe de Vic, celebrà sínodes els anys 1685 i 1700 que feu imprimir i edità un ritual català de la diòcesi en tres volums 1688-89 Visità tres vegades la diòcesi i deixà minuciosos llibres de visita pastoral, on consignà l’estat de totes les parròquies amb el cens de població, capelles i altres peculiaritats sobre la seva vida i pietat Es remarcà per la seva rectitud i sentit de justícia i alhora per una popularitat que pocs bisbes de l’…
dret balear
Dret
Dret especial vigent a les Illes Balears recollit a la Compilació del Dret Civil Especial de Balears, aprovada per la llei espanyola de 19 d’abril de 1961.
Les institucions de dret civil de la compilació són derivació de l’antic dret propi de les Illes dret mallorquí dret menorquí dret eivissenc i afecten principalment el règim econòmic matrimonial, la successió testada i contractual i algunes peculiaritats en matèria de drets reals, com és ara el cens i l’alou També hi són recollides certes consuetuds específiques de Menorca, d’Eivissa i de Formentera A la comissió codificadora que preparà i estudià el text fou ponent, per a les Illes, el jurisconsult mallorquí Gabriel Subias i Feliu L’any 1990 el Parlament Balear redactà de bell…
centre històric
Arquitectura
Art
Part d’una ciutat que constitueix el nucli urbà anterior a les expansions urbanes iniciades a la segona meitat del segle XIX.
Des de les primeres teoritzacions de Quatremère de Quincy, Viollet-le Duc o Ruskin, en les quals hom reduïa el concepte patrimonial als edificis aïllats, fins a la declaració d’Amsterdam del 1975, les recomanacions del Consell d’Europa o el conveni de Granada dels ministres de cultura europeus del 1985, la problemàtica de la conservació dels centres històrics ha anat adoptant un caràcter més comprensiu i més flexible segons els casos Llocs com Carcassona, Assís, Toledo o Santiago de Compostella poden exemplificar el concepte de ciutat monument, enfront d’altres conceptes en els quals el…
principal
Música
En l’orgue, joc labial, simple i de la talla dels flautats.
El seu nom prové del llatí principalis i és la medulla del fons sonor de l’orgue La seva mesura és determinant per a la grandària de l’instrument Així, un orgue mitjà està basat sobre un principal de 8' un de petit, sobre un principal de 4' un gran orgue, sobre un de 16', etc Generalment collocat a la façana, molt sovint cisellat, ocupa el lloc més vistós de l’orgue Nascut amb el mateix instrument, amb so potent, clar i brillant, és el joc que tímbricament acusa més les peculiaritats pròpies, tant de l’orguener com de la mateixa escola del país on s’ha bastit L’orgueneria…