Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
Rudolf Wagner-Régeny
Música
Compositor i pianista alemany d’origen romanès.
Autodidacte en un principi, el 1919 ingressà al Conservatori de Leipzig per a estudiar piano amb R Teichmüller L’any següent ja era a Berlín perfeccionant-se amb F Schreker, entre d’altres Acabats els estudis el 1923, es guanyà la vida com a pianista de cabaret i aviat entrà a la Volksoper, on romangué fins el 1927 El 1929 s’inicià en la producció operística en contacte amb B Brecht i el Berliner Ensemble Creà un concepte nou de teatre musical presidit per la coherència, la claredat i la simplicitat, i defugint els efectismes gratuïts elaborà unes línies melòdiques de dicció…
Antoine Laurent Lavoisier
Química
Químic francès.
Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell…
Ferran Casablancas i Planell
Industrial.
Investigà els problemes de la filatura de fibres tèxtils i el 1913 inventà un dispositiu per a la filatura del cotó, que anomenà sistema de grans estiratges i que revolucionà la indústria cotonera El presentà oficialment a l’Escola Industrial de Sabadell, fou patentat en nombrosos països i adoptat, molt aviat, per les principals fàbriques de tot el món Posteriorment anà perfeccionant el mecanisme amb la creació de nous models que foren adoptats també universalment Per explotar els seus invents creà diverses companyies, algunes a l’estranger Milità a la Lliga Regionalista, fou…
taxidèrmia
Zoologia
Art de preparar els animals morts —pràcticament només els vertebrats—, de manera que presentin al més exactament possible l’aparença dels animals vius.
Les principals operacions de la taxidèrmia són la separació de la pell i el muntatge Hom les inicia amb l’espellament de l’animal, conservant-ne el crani i la mandíbula inferior i els ossos dels membres Després hom neteja la pell i aplica a la seva cara interna un compost a base d’arsènic que en facilita la conservació Fet això, hom n'efectua el muntatge la pell és farcida amb alguna fibra tèxtil i hi és disposada adequadament una armadura de filferro per tal de donar a l’animal una actitud de viu Finalment, els ulls són substituïts per globus oculars artificials de vidre, esmalt, etc L’ús de…
mercat

Parada de fruita i verdura al mercat de la Boqueria
© Lluís Prats
Arquitectura
Economia
Lloc públic on són fetes les transaccions comercials.
Anteriorment al segle XIX servia de mercat la via pública, sovint aprofitant els edificis porticats i, normalment, centrant-se en una plaça gran que podia prendre el nom de mercadal Als Països Catalans hi ha alguns casos de mercats coberts, com la desapareguda Hala dels Draps gòtica de Barcelona o la Porxada renaixentista de Granollers, tot i que cal considerar aquests edificis, com els de tipus llotja , més aviat com a llocs de mostra i contractació de mercaderies i no de venda directa Les necessitats de la nova ciutat industrial duen, a mitjan segle XIX, a la reestructuració de mercats ja…
astrolabi
Astronomia
Tipus d’armil·la portàtil apta per a mesurar l’altura dels astres.
El model més conegut consistia en un cercle de metall que era sostingut amb una anella a la seva part superior i que era mantingut en el pla de la vertical de l’astre observat En dirigir l’alidada que girava a l’entorn del seu centre vers l’astre, una escala graduada situada al cantell del cercle donava el valor de l’altura de l’astre L’astrolabi sembla que era conegut dels egipcis al segle III aC encara d’altres n'atribueixen la invenció a Hiparc segle II aC En qualsevol cas fou Ptolemeu segle II dC qui el descriví en l' Almagest , perfeccionant-lo i diferenciant-lo de les…
Sentits de l’infant
Durant el primer any de vida es van desenvolupant els diferents òrgans dels sentits que hauran de permetre al nen de conèixer les diverses sensacions visuals, auditives, olfactives, tàctils i gustatives Al mes de vida, l’infant sol seguir amb la mirada una llum o un objecte vistós que s’aproximi al seu camp visual, especialment si es belluga en sentit horitzontal És comú que a aquesta edat, i durant alguns mesos més, els ulls de l’infant es desviïn lleugerament, perquè encara no controla ben bé la musculatura ocular Només si la desviació d’un ull, o ambdós, és fixa hom considera que l’infant…
paleomagnetisme
Geologia
Estudi del magnetisme terrestre natural romanent a fi de determinar la intensitat i direcció del camp magnètic terrestre del passat geològic.
En el camp de l’estratigrafia magnetoestratigrafia es tracta específicament de l’estudi del magnetisme fòssil o romanent de les roques a fi d’establir-ne unitats estratigràfiques i fer-ne una correlació a escala mundial El paleomagnetisme es desenvolupà lentament durant els primers decennis del s XX Hom demostrà que els minerals magnètics, els primers a cristallitzar, dels corrents de lava, adquireixen l’orientació del camp magnètic terrestre i aquesta resta fixada per sempre en el moment de la consolidació de la roca, si la temperatura és inferior al punt de Curie és la…
Orpheo Sincronic
Cinematografia
Indústria fabricant d’equips sonors cinematogràfics fundada a Barcelona el 1929 per l’enginyer constructor de maquinària elèctrica Hugo Texidó Sans i per Pablo Baliarda Bigaire, que fou pionera a l’Estat espanyol.
L’empresa nasqué amb el nom de Texidó y Baliarda, SA, però al cap de pocs mesos es convertí en Texidó, Baliarda y Giró, SA, en entrar Manuel Giró i Minguella a formar part de l’empresa De la seva comercialització se n’ocupà Cinematográfica Astrea, SA, propietat del distribuïdor Josep Fugarolas i Arquer i soci de la companyia Ibérica Films El 1930 s’estrenà al Salón Kursaal de Barcelona el seu primer equip sonor OSSA, basat en el sistema de disc Vitaphone i l’any següent la societat primigènia esdevingué oficialment Orpheo Sincronic, SA A partir d’aquell moment les seves installacions de…
Proves funcionals respiratòries
Patologia humana
Les anomenades proves funcionals respiratòries són una sèrie de procediments que permeten d’avaluar l’eficàcia de diverses funcions de l’aparell respiratori, com la ventilació pulmonar i l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Aquestes proves proporcionen una informació important sobre la mena d’afecció de les funcions pulmonars causada per una malaltia determinada i constitueixen un mètode molt útil per a valorar-ne l’evolució Hi ha una gran varietat de proves funcionals respiratòries, però les efectuades regularment són l’espirometria, la determinació de la capacitat de difusió i la…