Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
poli(clorur de vinil)

Objectes de PVC
© Fototeca.cat
Química
Resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil, designada generalment per mitjà de la sigla PVC.
La seva preparació industrial fou introduïda l’any 1930, i actualment ha esdevingut una de les resines sintètiques més emprades per les seves característiques de baix cost i facilitat de fabricació, resistència a la humitat, a la intempèrie i als agents químics, incombustibilitat i versatilitat de propietats mitjançant copolimerització Hom l’obté industrialment per polimerització en suspensió del monòmer, emprant un peròxid orgànic com a iniciador D’aquesta manera resulta un polímer granular Pot ésser també obtingut per polimerització en emulsió, d’on resulta un polímer pulverulent, apte per…
poli(clorur de vinil-acetat de vinilidè)
Química
Cada un dels copolímers del clorur de vinil i clorur de vinilidè.
Els dos tipus més importants contenen menys del 30% i més del 80% de clorur de vinilidè, respectivament Els primers són amorfs i flexibles Els segons són cristallins, amb fibres de gran tenacitat i resistència S'utilitzen per la fabricació de teixits molt resistents i també per engranatges, anells de coixinets, pellícules per embolicar aliments, etc
poli(clorur de vinil-acetat de vinil)
Química
Cada un dels copolímers del clorur de vinil i de l’acetat de vinil.
Per un contingut de clorur de vinil superior al 90%, les propietats del copolímer són similars a les del policlorur de vinil En augmentar la proporció d’acetat de vinil, ho fa també la solubilitat, la sensibilitat a l’aigua i l’estabilitat a la llum, i disminueixen sensiblement la duresa, l’elasticitat i la resistència mecànica, química i tèrmica Els copolímers més habituals contenen entre 80-95% de clorur de vinil i s’utilitzen en vernissos, pintures, aprests, etc
policloroprè

Vestit de neoprè
Química
Resina sintètica obtinguda per polimerització en emulsió del 2-cloro-1,3-butadiè (cloroprè), emprant peròxids com a iniciadors.
És constituït per unions 1,4 i té una estereoquímica principalment trans respecte al doble enllaç És resistent a l’oxidació i a la calor, i resulta pràcticament incombustible pel seu contingut de clor D’altra banda, és resistent a la majoria de dissolvents Pot ésser vulcanitzat conduint a modificacions que presenten resistència física i elasticitat comparables a les del cautxú natural, juntament amb una resistència tèrmica molt superior És conegut comercialment com a neoprè
polímers de l’àcid acrílic
Química
Composts resultants de la polimerització de l’àcid acrílic.
Aquesta polimerització és feta per radicals lliures en solució aquosa La concentració del monòmer no és convenient que sigui superior al 25% La reacció és ràpida i accentuadament exotèrmica La solució és homogènia La reacció és Si la polimerització és feta a 60°C amb iniciador redox, el producte final és la solució de poli àcid acrílic de viscositat més elevada Polimeritzant en medi no aquós —benzè— són obtingudes unes pólvores ben deslligades de densitat 0,4 Aquest polímerpot ésser preparat indirectament per hidròlisi d’un dels seus èsters per mètodes normals Els copolímers més…
clorur de vinil
Química
Halur d’alquenil, gas d’olor etèria a la temperatura ambient que és obtingut per halogenació de l’etilè.
És emprat en la indústria dels plàstics com a monòmer per a l’obtenció del poli Clorur de vinil i de les resines viníliques que en deriven
endopolímer
Bioquímica
Biopolímer que s’acumula a l’interior del citoplasma de la cèl·lula que el produeix.
Entre els més coneguts hi ha el glucogen, el midó, els poli-ß-hidroxialcanoats plàstics biodegradables, els polisulfurs dels bacteris fototròfics del sofre, els polifosfats grànuls metacromàtics, o volutina
Umberto Saba
Literatura italiana
Nom amb què és conegut Umberto Poli, poeta italià.
El seu Canzoniere 1945 canta les coses comunes, quotidianes, les quals intenta de transformar poèticament Successivament, publicà Mediterranee 1947, Uccelli Quasi un racconto 1951 i algunes proses líriques Scorciatoie e raccontini 1946, Ricordi-racconti 1956 i Storia e cronistoria del Canzoniere 1948, crítica de la pròpia obra
organosol
Química
Dispersió col·loidal d’un material insoluble en un medi orgànic.
Els organosols metàllics són liòfobs i inestables, mentre que si la fase dispersa és també orgànica, els organosols obtinguts solen ésser estables i presentar comportament liòfil D’aquests darrers són importants els formats per èsters de cellulosa en dissolvents polars i els de poli clorur de vinil en ftalat d’isooctil, de gran aplicació en la indústria dels plàstics
baquelita
Química
Nom comercial de la resines fenòliques
termoendurible obtinguda en la polimerització de fenol i formaldehid.
L’any 1878 Adolf Baeyer estudià aquest tipus de reacció de condensació, l’aspecte pràctic i industrial de la qual fou desenvolupat i patentat el 1900 per Leo Hendrik Baekeland, de qui procedeix el nom d’alguns d’aquests productes Fins fa poc temps la baquelita era molt emprada com a material aïllant, però ha estat desplaçada pel poli clorur de vinil