Resultats de la cerca

Es llicencià en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca 1958 i l’any següent fou ordenat sacerdot a Salamanca El 1972 esdevingué vicerector de la Universitat Pontifícia de Salamanca Bisbe auxiliar de Santiago de Compostella 1976, el 1984 prengué possessió d’aquest bisbat El 1994 fou nomenat arquebisbe de Madrid i el 1998, cardenal, alhora que passava a ésser membre de la Congregació per a l’Educació Catòlica i membre de la Congregació del Clero Els seus posicionaments públics en temes de moral sexual o diluint el pes específic de les conferències episcopals  diferenciades a l’…

Després de graduar-se per la Universitat de Lancaster 1968, treballà en diaris de circulació local fins el 1972, any que, incorporat a The Times , fou enviat com a corresponsal a Belfast, i posteriorment a altres zones en conflicte A partir del 1989 treballà per a  The Independent Des del 1975 residí alternativament a Beirut i a Dublín, on el 1983 obtingué el doctorat en ciències polítiques pel Trinity College A l’inici de la dècada de 2000 adquirí la nacionalitat irlandesa Les seves cròniques com a corresponsal de guerra obtingueren un gran ressò a més del conflicte nord-irlandès informà,…

Estudià a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on es doctorà el 1972 Després de dur a terme recerca en diverses universitats, l’any 1979 s’incorporà a Cetus Corp, una empresa de biotecnologia on el 1983 desenvolupà la seva aportació principal, la reacció en cadena de la polimerasa  PCR, descobriment que revolucionà la biologia molecular, la biomedicina i la biotecnologia, ja que permet fer un gran nombre de còpies de segments d’ADN de manera ràpida i notablement acurada Aquesta tècnica ha tingut aplicacions tan diverses com el diagnòstic de…

Quan tenia un any d’edat, els seus pares foren enviats a un camp de reeducació per les seves activitats dissidents El 1978 començà a estudiar cinema i s’uní a un grup d’artistes d’avantguarda que es feren notar per l’esperit contestatari Residí a Nova York del 1981 al 1993, on es formà i inicià una carrera artística influïda pel surrealisme i el conceptualisme Aquest any tornà a la Xina i quatre anys més tard fundà China Art Archives & Warehouse a Pequín, un centre d’art d’avantguarda El 1999, amb l’establiment d’un estudi propi, s’inicià en el disseny d’interiors i l’any 2003 establí l’…

Aquestes entitats cristianes de base CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Collectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models alternatius…

Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on exercí la docència Durant els darrers anys del franquisme fou un destacat dirigent de l’Assemblea de Catalunya a Granollers i al Vallès Oriental i participà en la fundació del Partit Socialista de Catalunya Congrés Fou també president de l’Associació Cultural de Granollers Les seves recerques historiogràfiques se centraren bàsicament en el s XIX La seva tesi de llicenciatura, llegida el 1971, versà ja sobre la guerra dels Matiners, tema que fou finalment objecte del seu interès en la tesi de doctorat que defensà al setembre del 1975 En La Guerra dels…

El 1932 ingressà al seminari d’Eşfahān, i hi començà estudis de teologia que continuà a l’Escola de Teologia de Qom, on fou deixeble de Khomeynî , del qual esdevingué un estret collaborador Professor en aquesta escola des dels anys cinquanta, esdevingué un destacat jurista islàmic i fou nomenat Gran Aiatollà, la més alta dignitat del clergat xiïta Fou un dels líders del moviment islàmic contra la monarquia del xa i substituí Khomeynî durant l’exili d’aquest 1964-79 Empresonat de 1974 a 1978, després de la revolució islàmica que enderrocà el xa fou un dels artífexs de…

Nascut en una família benestant, s’educà a la madrassa , i estudià a fons l’Alcorà Entrà molt aviat en contacte amb la política a través del seu pare, membre del partit Wafd, i especialment amb el nacionalisme àrab Després de graduar-se en magisteri al Caire 1933, treballà per al Ministeri d’Educació Al mateix temps inicià una trajectòria periodística collaborant en diversos periòdics, on guanyà reconeixement com a crític literari En aquest vessant, fou un dels primers a assenyalar la vàlua de l’obra de Naguib Mahfuz Membre del partit Wafd, l’abandonà el 1945 per criticar ferotgement el rei…

Procedent d’una família jueva de pare britànic i mare austríaca que s’establí a la Gran Bretanya el 1933, estudià a la Universitat de Cambridge i des del 1947 fins a la jubilació 1982 fou professor del Birkbeck College de la Universitat de Londres, del qual fou nomenat posteriorment professor emèrit i president El 1978 fou elegit membre de la British Academy El 1936 s’afilià al Partit Comunista i donà suport públicament a l’URSS, bé que des de les revoltes d’Hongria 1956 i Txecoslovàquia 1968 fou cada cop més crític envers els sistema soviètic, i als anys setanta donà suport a l’…