Resultats de la cerca

La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per examinar-la al laboratori i observar si presenta alteracions i precisar amb exactitud en què consisteixen S’empra fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que indiquin el desenvolupament d’un càncer o un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica que s’utilitza per a obtenir la mostra depèn de la localització del teixit que es vol estudiar Les biòpsies de les vies respiratòries superiors es poden dur a terme…

L’ anàlisi d’esput és una prova que consisteix en l’examen físic, químic i bacteriològic de les secrecions que s’expulsen de les vies respiratòries inferiors amb la tos o quan hom s’escura el coll Aquest estudi presenta un interès especial per a observar les característiques de les cèllules i els microorganismes que pot contenir l’esput Això no obstant, però, l’examen de les secrecions obtingudes amb expectoració és en general poc útil, perquè acostuma a trobar-se contaminat amb molts microorganismes procedents de la boca i les vies respiratòries superiors Per aquesta raó l’anàlisi de l’…

La punció de la melsa permet d’estudiar la pressió portal en aquest lloc i és d’utilitat en el diagnòstic de la hipertensió portal

L’ amniocentesi és una prova diagnostica que consisteix a obtenir una mostra del líquid amniòtic per a analitzar-ne el contingut L’anàlisi del líquid amniòtic proporciona una informació valuosa sobre el desenvolupament del fetus, ja que conté cèllules i substàncies procedents del seu organisme Aquesta prova pot realitzar-se en distintes fases de l’embaràs, amb diferents objectius Durant els primers mesos de gestació, l’amniocentesi s’utilitza generalment amb el propòsit d’establir si el fetus presenta alguna anomalia cromosòmica o genètica Aquestes anomalies poden diagnosticar-se mitjançant l…

Estudià les alteracions del metabolisme i fou el primer a utilitzar la punció lumbar per a extreure líquid cefalorraquidi 1891 És coneguda amb el seu nom una malaltia hereditària i familiar caracteritzada per un tipus d’edema angioneuròtic edema de Quincke, localitzat a la cara i de vegades estès a la glotis, que estudià el 1882

D’acord amb el tipus de reacció pleurítica, les pleuresies poden ser seques fibrinoses i humides o exsudatives, amb embassament seroses, serofibrinoses, purulentes, quiloses, hemorràgiques, etc Segons l’etiologia, hom les classifica en infeccioses i no infeccioses pleuresia urèmica, disproteïnèmica, postinfarts, etc Poden ésser localitzades o enquistades i generalitzades clínicament es manifesten de forma diferent segons les característiques anatòmiques del procés El tractament ha d’ésser causal, però en alguns casos cal evacuar per punció l’embassament produït i de vegades cal…

Els gèrmens més freqüents, segons la importància clínica, són els meningococs, els pneumococs i Hemophilus influenzae Dins d’aquest grup, la més important és la meningitis cerebroespinal epidèmica, produïda pels meningococs La forma clàssica es caracteritza per l’aparició sobtada de cefalàlgies, vòmits centrals, estremiment, rigidesa de nuca, opistòtons, herpes, exantema purpúric, leucocitosi polinuclear, etc la punció lumbar evidencia un líquid cefalorraquidi tèrbol o purulent, pleciotosi neutròfila, proteïnes elevades i glucosa baixa El tractament per a cada tipus de meningitis…

Està indicada quan el pacient no pot ingerir i no és possible fer una gastrostomia o una intubació jejunal per via oral per causa d’obstrucció orgànica del tram digestiu superior neoplàsies, gastroesofagitis càustica, etc també en cas de fístula gàstrica o duodenal amb la finalitat d’evitar el pas del menjar per la fístula Per tal de disposar de la màxima capacitat de digestió i d’absorció, es realitza al principi del jejú La tècnica consisteix en la inserció d’una sonda intraluminal, la seva sutura a la paret intestinal i l’abocament a l’exterior per punció cutània

En el 98% dels casos hom pot diferenciar el component líquid, sòlid o mixt d’una massa i d’aquesta manera, coneixent prèviament el patró ecogràfic de cada òrgan, hom pot distingir les variacions patològiques i obtenir, d’una banda, informació anatòmica de les estructures que l’envolten i, de l’altra, un registre gràfic una vegada amplificades i filtrades les ones ultrasòniques En l’actualitat s’ha convertit en una prova indispensable en la diagnosi pel seu baix cost i el seu caràcter innocu A més, permet de practicar sota control directe una punció a l’estructura ja identificada…

L’examen d’aquest líquid és útil per al diagnòstic de certes malalties articulars L’artrocentesi també permet evacuar un excés de líquid articular, com a mesura terapèutica