Resultats de la cerca

Aquesta projecció és el sinus de l’angle α i és denotada per sinα El sinus de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és el sinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al sinus d’un angle són sinα+β = sinα cosβ - cosα sinβ sin-α = -sinα sinα sinβ = cosα-β - cosα+β/2 sinα + sinβ = 2 sinα+β/2 cosα-β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α+sin 2 α=1

Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la…

Les interseccions entre les cares laterals són les arestes laterals Una diagonal és una recta que uneix dos vèrtexs qualssevol, que no són de la mateixa base L' alçada és la distància perpendicular entre les dues bases L' àrea lateral és la suma de les àrees de les cares laterals l' àrea total és l’àrea lateral més l’àrea de les bases, i el volum és el producte de l’àrea d’una base per l’altitud Un prisma és anomenat triangular, quadrangular, pentagonal , etc, si les bases són, respectivament, triangles, quadrilàters, pentàgons, etc Un prisma és anomenat recte si les bases són…

L' article indefinit un, una, uns, unes , que molts gramàtics inclouen més aviat dins les formes adjectivals o pronominals, pot revestir matisos especials de significació, com és ara el de qualitat principal o característica és un gandul/és gandul , el d’allusió emfàtica a qualitats conegudes d’una cosa o persona caldria un Einstein per a resoldre aquest problema ha travessat tot un Pirineu , el d’aproximació quantitativa eren uns cinquanta a menjar i el de substitució emfàtica de l’article definit un home honrat no ho faria, això Entre els adjectius indefinits , alguns són invariables…

Segons això, tota expressió, qualssevol que siguin les seves particularitats, és una combinació de trets concatenats en el temps a base de grups simultanis o quasisimultanis, anomenats fonemes Tot i que sempre hi ha trets de molt diversa natura, com els apellatius, afectius, emfàtics i àdhuc involuntaris, la fonologia tradicional s’ocupa només d’aquells que pertanyen al sistema preestablert, distintius, culminatius i demarcatius, que són oponibles i portadors de distincions lingüístiques immanents Cada llengua es compon d’un nombre determinat de trets organitzats en combinacions…

És - a b = - ab = a -b - a - b = a b on a ∈ℝi b ∈ℝ, i pot ésser generalitzada a qualsevol anell commutatiu Hom pot enunciar-la dient que si els signes són iguals el producte és +, i si són diferents és -

Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’espat d’Islàndia…

La parella C, R constitueix un conjunt ordenat És usual la notació ≤per a designar la relació d’ordre desigualtat 5, i a ≤ b és llegit '' a menor o igual a b' , o bé '' a inferior a b' aquesta notació generalitza la coneguda i usual relació “ésser menor que o igual a” que ordena els nombres Unes altres relacions d’ordre importants són la relació d’igualtat, la relació d’inclusió entre conjunts, la relació “ésser divisor de” en els nombres naturals, etc En un conjunt ordenat, són elements notables el màxim , el mínim , el maximal , el minimal , el majorant i el minorant Dos elements…