Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Exemples de "menús estàndard" per a adults sans
Un exemple de menú estàndard per a un adult sa, d’uns 70 Kg de pes i que desenvolupa una activitat física quotidiana entre lleugera i moderada, com ara un oficinista, i que, per tant, necessita unes 15 racions alimentàries diàries, podria ésser el següent Desdejuni llet i torrades amb mantega o margarina i melmelada Una tassa de llet de 200 cc 1 ració grup lactis Tres o quatre torrades 1 ració grup farinàcies Una porció de mantega o margarina 10 g grup greixos Melmelada, un parell de cullerades grup compl sucres Esmorzar entrepà de pernil i suc de fruites Un panet gran 2 racions…
Exemple de menú estàndard per a la dona embarassada
Un exemple de menú estàndard per a la gestant que abans de l’embaràs necessitava 13 racions i que, per consegüent, en necessita 15 a partir del segon trimestre, podria ésser el següent Desdejuni llet amb torrades, mantega i melmelada Un got gran de llet 1 ració grup lactis Unes tres torrades de pa 1/2 ració grup farinàcies Mantega per a untar 10 g grup greixos Melmelada per a untar grup compl sucres Esmorzar entrepà de pa integral amb pernil i un suc de taronja Panet integral gran uns 90 g 1 1/2 ració grup farinàcies Un tall gruixut de pernil dolç 1/2 ració grup carn Suc de taronja natural …
Alimentació sana durant el segon any de vida
Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues circumstàncies importants que modifiquen…
Alimentació sana en la vellesa
Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació als dels…
alimentació
Alimentació
Zootècnia
Acció i efecte de donar o rebre aliments o substàncies nutritives (aliment).
Una alimentació adequada ha de permetre als organismes d’atendre degudament llurs requeriments energètics i plàstics, i ha d’estar d’acord amb una ració alimentària completa i equilibrada, la qual ració depèn, per a un mateix organisme, de les necessitats alimentàries de cada moment concret de la vida treball més o menys intens, creixement, cria, etc En l’home, aquesta alimentació racional és establerta en funció de les normes donades per la dietètica En un animal, la quantitat d’aliment que ha de consumir durant un dia és calculada a partir de les necessitats llet, carn, llana, ous, fetus,…
pinso
Agronomia
Porció de gra, palla, alfals o altre aliment sec que hom dóna al bestiar, especialment en el d’estabulació total, generalment a hores i en quantitats determinades.
Des de fa molts anys, hom ha procurat de donar al bestiar l’alimentació òptima i, per tant, la utilització del que avui hom anomena pinsos composts és antiga, puix que foren, durant molts anys, simples barreges d’aliments diferents El pinso compost , obtingut actualment en processos industrials, pot ésser complet o complementari El pinso compost complet , anomenat també pinso equilibrat , és el que cobreix totes les necessitats quantitatives i qualitatives de nutrició del bestiar al qual va destinat, segons l’espècie a la qual pertany, l’edat i allò que hom en vol obtenir, de manera que només…
Berenguer de Carbonell
Història
Secretari i conseller de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i hàbil diplomàtic.
Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l’illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de Nàpols amenaçaven de conquerir-la 1356-57 Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina
Joan Garrius
Història
Funcionari reial.
Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala
Augmentar el consum d’aliments rics en fibra vegetal
Segons les estadístiques, en el nostre medi es consumeixen, en general, quantitats insuficients d’aliments rics en fibra vegetal, com ara les hortalisses i les verdures, fruites i cereals integrals La fibra vegetal és el residu digestiu dels aliments esmentats, ja que els seus components no són digerits ni absorbits en el tub digestiu Això no obstant, llur ingestió regular en el transcurs dels àpats principals és molt aconsellable, tant per a facilitar el trànsit intestinal, la qual cosa prevé el restrenyiment, com per a accelerar l’eliminació del tub digestiu de certes toxines que, en ésser…