Resultats de la cerca
Es mostren 94 resultats
Juan Adam de la Parra
Historiografia catalana
Jurista i escriptor castellà.
Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra tot i que el 1642 aquest…
Jean Charles Léonard Sismondi
Economia
Historiografia
Historiador d ela literatura i economista suís.
Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…
,
a posteriori
Filosofia
Expressió llatina que s’utilitza per a referir-se als raonaments basats en fets ja observats o en dades ja acumulades (inducció).
Escolis i altres articles
Literatura catalana
Primera obra de crítica literària de Carles Riba, publicada el 1921.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un recull d’articles que ja havien aparegut entre el 1918 i el 1920 a La Veu de Catalunya alguns d’ells signats amb el pseudònim de Jordi March i en un període anterior en diverses publicacions més, com La Revista El volum representa el primer intent del jove Riba d’articular un pensament literari personal i un llenguatge crític que hi sigui apropiat Per això les seves notes transmeten una necessitat doctrinària, que es fa manifesta tant en la tendència a convertir els raonaments en definicions de caràcter general —de vegades properes a…
problema
Matemàtiques
Tota qüestió en què partint d’unes dades conegudes cal arribar a uns resultats.
El resultat d’un problema pot ésser de natura molt diversa cal distingir, dins la matemàtica, els problemes de calcular, els problemes de construir i els problemes de demostrar En els problemes de calcular , és possible que per analogia amb altres problemes ja coneguts hom pugui aplicar unes regles que donen directament la solució, que pot constar d’un o més nombres Quan aquestes regles no són fàcils de descobrir hom recorre a expressar algèbricament les condicions de l’enunciat, és a dir, expressar per mitjà d’equacions les relacions entre les dades i les incògnites del problema si aquestes…
Plató
Música
Filòsof clàssic grec.
Vida D’origen aristocràtic, rebé els ensenyaments de Sòcrates, nom amb el qual batejà el personatge principal dels seus Diàlegs Després d’alguns viatges pel sud d’Itàlia, tornà a Atenes i hi fundà una escola dedicada a proporcionar una formació bàsicament matemàtica, que incloïa el càlcul de les relacions intervàlliques l’harmònica Aquest centre rebé el nom dels jardins on es professaven els ensenyaments, l’Acadèmia, nom que, al seu torn, provenia del d’un heroi mític Pel fet de ser documents de la cultura grega, els textos platònics es poden considerar una font historiogràfica de la vida…
Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Autor dramàtic castellà.
Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…
Estremida memòria
Literatura catalana
Novel·la de Jesús Moncada, publicada l’any 1997.
El tema de la novella s’adreça als crims del 25 d’agost de 1877, quan, entre Casp i Mequinensa, a la partida de la Vallcomuna, fou assaltat i mort un recaptador d’impostos escortat per una parella de la Guàrdia Civil El crim trasbalsà aquella geografia de la Franja de Ponent que encara recordava els fets recents de la tercera carlinada i l’enrenou de la restauració borbònica del 1875 I el trasbals es convertí en una nova tragèdia quan els presumptes culpables van ser descoberts i sotmesos, d’immediat, a un judici sumaríssim ple d’irregularitats És un record intensament dramàtic que encara s’…
titella

Titelles
© Fototeca.cat-Corel
Arts de l'espectacle (altres)
Qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l’actor en el joc escènic.
És anomenat també putxinelli, bé que aquest mot té un abast més concret Els titelles admeten diverses tècniques de manipulació, i les principals són les següents de guant putxinelli, de fils o marionetes, quan són accionats des de dalt per una creu d’on penja un fil per a dirigir cada moviment, i de tija, manipulats per sota mitjançant una vara inferior, i és mòbil el braç mogut per una vareta Els pupi armati sicilians i els titelles de Lieja són accionats per una tija que arrenca de llur cap, des de dalt, com els de fil Els titelles de bunraku , gènere propi del Japó, són transportats i…
costum
Filosofia
Segons D. Hume, fonament de totes les inferències derivades de l’experiència, les quals no poden tenir un caràcter racional atesa la manca de connexió necessària que caracteritza tots els raonaments de fet.
Element central de la reflexió epistemològica de Hume, el costum és un mecanisme gairebé instintiu que constitueix la principal guia de la vida humana