Resultats de la cerca

Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada…

A la partida o antiga quadra de Valldarió o Valldoriolf, situada sota el cementiri de Granollers vers el barri de la Torreta, al punt de contacte dels municipis de la Roca amb el de Granollers, hi hagué una antiga església dedicada a sant Andreu El lloc és citat com la villa o valle Aríulfo des del 945 i l’església ho és entre el 993 i el 1581 Hi ha deixes a les seves llànties el 1358, i el 1449 es parla de dos parroquians de Sant Andreu de Vall d’Oriolf , cosa que sembla indicar que tenia una certa categoria parroquial Consta, però, que el 1508 ja depenia religiosament de Sant…

El poble de Santa Maria de Montmagastrell és situat al nord-oest del terme, entre el reguer de Montmagastrell i la serra d’Espígol La seva església parroquial, que ha donat nom al poble, fou donada l’any 1209 pels germans Gombau, Ramon i Guillem de Ribelles a Sant Pere dels Arquells Segarra, priorat dependent de la canònica de Santa Maria de l’Estany, amb l’obligació de tenir-hi sempre un capellà que hi celebrés els oficis litúrgics En temps del seu govern, l’abat de l’Estany Jaume de Rocabruna 1277-1311 designà Berenguer de Castellnou com a capellà de Santa Maria de Montmagastrell, manant-li…

Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…

Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric de les…

Principal centre religiós del país, especialment de l’Església Etiòpica església de Hedar Sion Format originàriament per immigrats sabeus del sud d’Aràbia que es dedicaven al comerç, al començament de l’era cristiana fou el principal mercat de vori del nord-est d’Àfrica A mitjan segle IV, el territori d’Axum esdevingué regne cristià i es lligà políticament i religiosament a l’Egipte bizantí Amb l’ajut de Justí I, s’estengué cap al Iemen fins a la conquesta dels perses sassànides Sota Justinià, Axum fou la base principal de la política imperial a l’Aràbia contra Pèrsia que intentava d’…

Com a fenomen psicòtic —derivat de l’agressivitat i de l’instint de destrucció o de fortes depressions per pèrdua de l’objecte, real o imaginari, que donava sentit a la vida—, el suïcidi pot donar-se dissimuladament sota forma d’accident, per exemple, la sospita del qual porta, en els casos corresponents, a acurades investigacions per part de les societats d’assegurances i pot ésser àdhuc sols aparent per tal de cridar l’atenció, espantar els altres, etc Sociològicament és menys freqüent entre les dones, i tendeix a incrementar-se amb l’edat així mateix, sembla menys freqüent en famílies…

Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—, com exposà TVeblen a The…

La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…

L’església de Clarà, dedicada a Sant Sadurní, estava situada dins els límits de l’antic castell de Clarà, segurament un castell de l’època carolíngia que devia dependre del castell d’Avià Fou, des dels seus orígens, una església sufragània de la parroquial de Sant Martí d’Avià L’església devia ser construïda per acollir religiosament la petita comunitat d’homes que formaven la vila de Clarà Clairano vel suis villaribus , al costat del castell de Clarà Castro Clairano, tal com s’esmenta en l’acta de consagració de Sant Martí d’Avià l’any 907 El lloc és esmentat també com una de…