Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
aïllador rígid

Aïllador rígid
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aïllador format per dos o més elements cimentats entre ells.
Per a seccionadors i com a suport de barres en installacions interiors, són construïts amb cobertes metàlliques a fi de poder fixar els portabarres són utilitzats per a una tensió màxima de servei de 66 kV La CEI té normalitzades les característiques dels aïlladors per exemple, per a un aïllador dimensionat per a una tensió de servei de 30 kV ha de suportar una tensió de contornament de 105 kV sota una pluja de resistivitat de 10 000 ς per cm durant un minut, i un pes de 5,20 kg
deriva
Física
Variació lenta i contínua, generalment incontrolable, que es produeix al llarg del temps en el valor d’una magnitud física o en les propietats d’un circuit elèctric o electrònic.
En electrònica, és deguda sovint a un efecte de canvi de certes propietats, sobretot la resistivitat, dels semiconductors, motiu pel qual el corrent varia amb la temperaturaEn els transistors provoca un desplaçament del punt de treball, la qual cosa introdueix sempre una certa distorsió en el senyal de sortida aquest efecte és particularment enutjós en els amplificadors de corrent continu, perquè pot donar lloc a un corrent continu de sortida en absència de senyal d’entrada La deriva és també perjudicial en els amplificadors operacionals, perquè fa desplaçar el zero com a punt de…
parafina
Química
Sòlid translúcid blanc amb consistència cerosa, inodor i insípid, constituït principalment per una barreja d’hidrocarburs saturats.
És soluble en benzè, ligroïna, cloroform i disulfur de carboni, i insoluble en l’aigua Té una densitat entorn de 0,9 i es fon a 40-70°C Hom l’obté de la destillació del petroli Les seves propietats inèrcia química, no-toxicitat, poder hidrofòbic, resistivitat elèctrica, capacitat lubrificant, etc justifiquen la seva aplicació en la manufactura de ceres, paper parafinat, llumins, discs fonogràfics i diverses ceres protectores És emprat també com a aïllant elèctric, impermeabilitzant, en medicina i perfumeria i com a agent preservador d’un gran nombre de substàncies En microscòpia…
junció
Electrònica i informàtica
Zona de transició que es manifesta en posar en contacte un semiconductor i un altre material de propietats diferents (un semiconductor, un metall, un líquid electrolític, etc) a causa de l’adaptació dels nivells de Fermi d’ambdós materials.
En equilibri termodinàmic, el nivell de Fermi del sistema compost pels dos materials ha d’ésser el mateix i constant, i això significa d’una banda, la difusió de portadors entre els dos materials, a causa de la seva diferent concentració i, d’altra banda, l’aparició d’un camp elèctric intern originat per la variació de densitat de càrrega que en resulta Aquest camp elèctric creix a mesura que augmenta la variació de la densitat de càrrega, i dóna lloc a un potencial elèctric a la zona de transició entre els dos materials, on es produeix la variació de càrrega Així, cada vegada és més difícil…
germani
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup IV-A de la taula periòdica, de nombre atòmic 32 i de pes atòmic 72,59.
Té una estructura electrònica Ar 3d 1 °4s 2 4p 2 , un nombre de valència +2, +4 i -4, es fon a 937,4°C i bull a 2 830°C Fou aïllat el 1886 per CA Winkler Té un aspecte d’un gris metàllic, és dur i fràgil i cristallitza en el sistema cúbic Hom l’aïlla de la seva mena, l’argirodita És molt estable a la temperatura ambient, resisteix bé l’acció dels àcids i de les bases, i l’àcid sulfúric a 100°C el dissol a poc a poc Les seves propietats elèctriques permeten de classificar-lo com a semiconductor És molt emprat en la fabricació de díodes, de transistors i d’altres dispositius electrònics…
metal·lografia
Tecnologia
Ciència que estudia la constitució i l’estructura dels metalls i llurs aliatges.
La metallografia clàssica comprèn l’anàlisi tèrmica, la metallografia macroscòpica o macrografia i la metallografia microscòpica o micrografia L' anàlisi tèrmica té per finalitat seguir l’evolució de l’estructura dels aliatges amb la temperatura i detectar les transformacions i llurs característiques de velocitat, intensitat, histèresi, etc Hom distingeix diferents camps d’anàlisi tèrmica l' anàlisi dilatomètrica , o variació del coeficient de dilatació amb la temperatura, l' anàlisi termomagnetomètrica, o variació de la permeabilitat magnètica amb la temperatura, l' anàlisi de…
electroanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes elèctrics d’anàlisi química.
Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes electroanalítics més clàssics la potenciometria, la conductimetria i l'amperimetria, respectivament…
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
òxid de beril·li
Química
Pólvores o cristalls de molt bona conductivitat tèrmica i notable resistivitat elèctrica, que es fonen entorn de 2 530°C.
Serveix com a ultrarefractari en gresols, tubs, àleps de turbina de gas, etc És molt emprat en plantes nuclears en lloc de berilli metàllic, més car i més fàcilment fusible A partir de l’òxid de berilli són obtinguts la majoria dels altres composts de berilli
cesi
Química
Element pertanyent al grup I de la taula periòdica.
N’és conegut un sol isòtop natural, el núclid 133, i 19 núclids artificials Descobert espectroscòpicament per Robert Wilhem Bunsen 1860, en el residu de certes aigües minerals, el cesi és un metall tou de color groc clar l’òxid, Cs 2 O, constitueix més del 30% de la pollucita Com els altres metalls alcalins, el cesi cristallitza en el sistema cúbic de cares centrades, té una gran conductibilitat elèctrica i tèrmica i un poder reflector elevat És un dels metalls que emet més fàcilment electrons sota l’acció de la llum, per la qual cosa és emprat en la fabricació de cèllules fotoelèctriques El…