Resultats de la cerca

Eminentment religiosa, segueix dos models ben definits el de l’Índia, per a les obres de caràcter ètic i filosòfic, i el de la Xina, per a les obres històriques Les primeres obres de relleu segles VII i VIII són traduccions del cànon búdic, compilades posteriorment segle XIII amb el nom de bKa'-'gyur amb els comentaris filosòfics de què foren objecte formen el bsTan-'gyur Els texts més nombrosos són els ensenyaments espirituals dels lames, un dels més grans tresors del pensament asiàtic Igualment importants són les biografies de lames hagiografies, la poesia mística com els cants de…

Mercader establert a València i germà d’Andreu Sentpere Convocà i fou un dels tres jutges del certamen en llaor de la Immaculada València 1532 celebrat a la parròquia de Santa caterina en la publicació corresponent figura el seu libel i diverses poesies en català Entre el 1550 i el 1552 els jurats de València li encarregaren la composició dels actes sacramentals que es representaven la vigília del Corpus Publicà Libro de la caballería celestial del pie de la rosa fragante Anvers 1554, que és una novella de cavalleries espiritual i la dedicà al mestre de Montesa Pere Lluís…

Vida i obra Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575 —obra, com totes les altres que escriví, avui perduda—, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època, així com l’acte sacramental  Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario  1859, un exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals N’escrivi dos més  Lucero de…

Des del 965 s’esmenta el pla o palma de Santa Maria del Pi aviat s’hi formà un barri, amb una segona església Sant Joan del Pi prop de l’antic camí del Llobregat, habitat per pagesos i envoltat d’hortes els hortolans tingueren la seva capella a l’església del Pi Es convertí en barri suburbial, amb bordells i amb la residència del botxí, i aviat prengué un marcat caire comercial, que encara conserven els carrers compresos entre els de la Portaferrissa, de la Boqueria, dels Banys Nous i la Rambla L’església de Santa Maria del Pi , que des de la fi del segle X tenia els altars de…

Depenia de l’Hospital General de València, que l’adquirí 1583 i l’obrí al públic 1584 El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l’Olivera Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses Felip IV el 1650 el jesuïta Ignacio Camargo el 1689, el teatre, conegut també al segle XVIII per Casa de les Comèdies , continuà existint i fou novament reformat 1715 per Josep Padilla, seguint un projecte de Tomàs Vicent Tosca L’arquebisbe Andrés Mayoral s’esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l’adquisició 1741 i aprofitant…

Se sap que el 1701 exercí de músic a la companyia teatral de Josep Andrés, que actuà fins el 1703 a la Casa de les Comèdies de Palma, a Mallorca Entre el 1710 i el 1720 feu estades a Madrid, Granada i València, on se sap que compongué nombroses peces, especialment de caràcter teatral, molt marcades per l’estil, l’estètica i les tècniques de la música hispànica del segle XVII La seva obra, constituïda per comèdies, entremesos i actes sacramentals, superà la cinquantena de composicions Cal esmentar-ne El Jardín de la Falerina , El conde Lucanor 1661 -amb text de P Calderón de la…

Vida Fill d’un funcionari reial, estudià amb els jesuïtes i, posteriorment, a la Universitat d’Alcalá de Henares i a la de Salamanca 1614-21, època en què rebé l’encoratjament de Lope de Vega, del qual sovint és considerat hereu literari El 1651 fou ordenat de sacerdot El 1663 fou nomenat capellà de cort, i dos anys després, arran de la mort de Felip IV, superior de la Congregació de Sant Pere de Madrid En la producció de Calderón, que comprèn unes 200 obres, destaca un gran nombre d’actes sacramentals, en els quals la música té una funció simbòlica i és part constitutiva del…

Auditor de la Rota 1765, fou bisbe de Mallorca 1772-77 i de Sigüenza 1777-1800 A Mallorca creà la biblioteca episcopal amb llibres procedents, en part, dels convents extingits dels jesuïtes, i encomanà als dominicans el seminari conciliar, al qual agregà el Collegi de la Sapiència El 1773 inicià la publicació de la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino, de la qual només sortiren els primers vuit volums 1773-76 El seu antilullisme el portà a suprimir la Causa Pia Lulliana i qualsevol culte litúrgic popular a Ramon Llull Prohibí, a més, d’acord amb les disposicions borbòniques, la predicació en…

Les primeres controvèrsies sobre la natura d’aquesta presència daten de la primera edat mitjana, en què hom troba ja, sota una aparent coincidència, la divisió entre els precursors de la transsubstanciació i els qui accentuaven la permanència del pa i del vi eucarístics en el sagrament només posteriorment aparegué la doctrina del caràcter simplement simbòlic de la presència de Crist Al segle IX Pascasi Radbert fou el primer a posar en dubte la identitat entre el cos eucarístic de Crist i el seu cos ressuscitat, mentre que, al segle XI, Guitmund d’Anvers formulà la doctrina de la impanació, la…

Es diferencia de la metàfora en el desenrotllament, més ampli i extens, que pot abraçar tota una obra, i en la seva finalitat, que no és inicialment estètica, sinó que amaga una intenció sovint didàctica o moral L’allegoria, abundant a totes les literatures primitives, constituí una de les fórmules freqüents als llibres de la Bíblia i a la tradició grega i llatina i, recollida pel cristianisme, desembocà a l’edat mitjana en un sistema coherent i tancat d’imatges i representacions —en són exemple el Roman de la Rose , les construccions allegòriques de Ramon Llull o la Divina…