Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Exposició Universal de Sevilla

Panoràmica de les instal·lacions de l’Exposició Universal de Sevilla
© Fototeca.cat
Exposició celebrada a Sevilla entre el 20 d’abril i el 12 d’octubre de 1992, amb categoria d’universal segons les normes del Bureau International des Expositions (BIE).
El 1976, hom anuncià la celebració d’una exposició per a commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, i fou el 1983 que l’exposició fou sancionada amb caràcter d’universal El 1985 l’illa de la Cartuja, on fins aleshores hi havia un monestir abandonat i una vella fàbrica de ceràmica, fou declarada el lloc on situar aquesta exposició Aquell mateix any fou nomenat Emilio Cassinello comissari general de l’Exposició i Jacinto Pellón president de la Societat Estatal per a l’Exposició Universal Al juliol del 1986 hom decidí el concurs d’idees per a l’ordenació del recinte…
apologia del delicte
Dret penal
Apologia de fets il·lícits o dels culpables d’aquests, considerada per la doctrina com una forma atenuada d’ inducció
i, per això, sancionada, sovint, per les legislacions.
L’apologia només serà delictiva com a forma de provocació i també si, pel seu caràcter i les circumstàncies, constitueix una incitació directa a cometre un delicte En les lleis penals espanyoles l’apologia del terrorisme i dels terroristes té la consideració de delicte autònom, específicament tipificat i penalitzat
Banco Santander
Economia
Banc espanyol que constitueix el nucli del Grupo Santander.
Té l’origen en la fusió del Banco de Santander i el Banco Central Hispano , que el 1999 constituí el Banco de Santander Central Hispano , el qual l’agost del 2007 canvià la seva denominació per l’actual Amb el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria , el grup és la primera entitat financera espanyola, una de les més importants d’Europa i una de les deu primeres del món Té una forta implantació a l’Amèrica Llatina A Europa manté participacions encreuades amb bancs d’Alemanya, la Gran Bretanya, França i Itàlia A Espanya és el primer banc en dipòsits i en crèdits, i gestiona més d'una quarta part del…
heretament
Dret català
Modalitat de successió paccionada.
Pot ésser en forma d’heretament mutual, és a dir, d’institució contractual recíproca d’hereu, però solament entre cònjuges, o bé d’heretament a favor dels contraents, instituint hereu un dels contraents sense cap mena de reciprocitat, o, finalment, en forma d’heretament a favor dels fills presents o futurs, quan els contraents institueixen hereu una tercera persona A Catalunya, la possibilitat de deferir l’herència per via de pactes successoris afirmatius o d’institució restava sancionada per l’usatge Auctoritate et rogatio com a conseqüència de la influència de la Lex romana…
autogestió
Economia
Sociologia
Gestió directa i autònoma de cadascuna de les unitats components de la societat pel conjunt dels elements que les constitueixen.
Una federació d’associacions en règim d’autogestió ha estat considerada com un socialisme que eviti la centralització del poder, bé que hom reconeix la impossibilitat que certes activitats, com la política exterior i la defensa, siguin autogestionades En general l’autogestió ha estat concebuda com una forma de funcionar una part de la societat —com en el cas de l’autogestió universitària—, i especialment de l’economia En aquest darrer cas, l’autogestió és l’autoadministració de les empreses per llurs treballadors La marxa de l’empresa és controlada a través d’organismes de gestió…
conseller | consellera
Història
Nom donat, en algunes ciutats catalanes, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis.
Entre aquestes poblacions hi havia Barcelona, Manresa des del 1315, Igualada des del 1381, Granollers, Vic des del 1315 o Sabadell des del 1609, Aquesta designació era equivalent a la de jurat, cònsol, paer o procurador que rebien en d’altres poblacions municipi A Barcelona, aquesta designació fou aplicada, a partir d’un privilegi de Jaume I del 1258, als vuit prohoms que assessoraven el veguer en el govern de la ciutat De vuit, foren aviat reduïts a sis 1260 i finalment a cinc el 1274 Els consellers barcelonins, a més de les funcions pròpiament executives, tenien, entre altres…
Església copta
Església autòctona d’Egipte, hereva de la tradició que tingué com a centre Alexandria (patriarcat d'Alexandria) i constituïda formalment després del concili de Calcedònia (451).
Història Aquest, que deposà el patriarca Diòscor i condemnà el monofisisme , provocà l’oposició i la ruptura amb Constantinoble, però hi romangué fidel una fracció, anomenada, per això, melquita o “reialista” Durant molts anys s’alternaren en la seu alexandrina, d’una manera sovint violenta, patriarques calcedonians i no calcedonians, fins a arribar en una doble jerarquia ben distinta, copta i melquita A mitjan segle VII els àrabs invasors foren saludats com a alliberadors del jou bizantí Seguiren, però, alternativament, èpoques de fortes pressions i de persecucions, i no fou fins al segle…
Brigades Internacionals
Militar
Unitats militars integrades per voluntaris estrangers que lluitaren a favor dels republicans durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Atesa la política de no-intervenció dels estats democràtics, els reforços internacionals en l’exèrcit republicà foren el resultat exclusivament de compromisos personals amb la lluita a favor de la República i contra el feixisme Aquesta inhibició sancionada oficialment com a prohibició dels ciutadans d'aquests països a prendre part en el conflicte a partir del 1938 contrasta amb el suport actiu obviant, a més, totes les convencions internacionals al bàndol dels revoltats dels règims feixista italià i nazi alemany, així com també de la dictadura salazarista portuguesa, en forma d’…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
Vilafranca de Conflent
Vilafranca de Conflent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, a la vall de la Tet (molt estreta en aquest indret), a la confluència amb la vall del riu Major, que s’obre pas pel massís calcari de Bedavany a través d’un profund congost.
El terme s’estén principalment pel vessant de l’esquerra de la vall, on es destaquen les ruïnes dels despoblats de Bell-lloc i de Campelles lloc esmentat el 906 del qual només resta l’església de Sant Esteve a la dreta del riu límit amb el terme de Cornellà de Conflent hi ha només el recinte estricte de la vila La superfície dedicada a l’agricultura és molt escassa 10 ha i destinada tota a arbres fruiters 6 ha de pomeres, 2 de pereres i 2 d’albercoquers el cens…