Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Francesc Climent
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1406-10), de Barcelona (1410-15; 1420-30) i arquebisbe de Saragossa (1415-19), dit també Sapera.
Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó Fou prior de Daroca 1399, ardiaca del Penedès 1401, bisbe de Tortosa i de Barcelona i arquebisbe de Saragossa, d’on fou deposat pel papa Martí V Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi fou també patriarca de Jerusalem Exercí…
Onofre Julià
Escultura
Escultor.
Actiu a Barcelona, obrà la pila baptismal de la catedral 1433 i algunes claus de volta del claustre, com la de la Santa Cena 1434 Potser intervingué en les obres promogudes pel bisbe Sapera a la catedral Hom l’ha relacionat amb Julià el Florentí, actiu contemporàniament a València, per tal com ell importà, ben aviat, un cert renaixentisme
Narcís de Santdionís
Història del dret
Jurisconsult.
Canonge de Barcelona, ardiaca d’Empúries La generalitat li donà a revisar, juntament amb Pere Basset, la compilació dels texts legals del Principat de Catalunya, acabada el 1418 per Jaume Callís, Bonanat Sapera i Dídac Garcia L’obra no fou editada fins el 1495 compilació Mestre de Tomàs Mieres, aquest li sotmeté a censura el seu Apparatus
Bonaventura Ribas i Quintana
Arxivística i biblioteconomia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic, arxiver i escriptor.
Estudià al seminari i a la Universitat de Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic S'ordenà el 1855 Fou canonge de Barcelona 1876 i ardiaca 1893 Nomenat arxiver de la catedral, ordenà l’arxiu i l’obrí als investigadors Collaborà en el Diari de Barcelona i escriví algunes obres d’investigació, com Lo bisbe Sapera 1891 Entrà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on publicà un treball històric sobre sant Ramon de Penyafort
L’herència de Pere Sanglada
Art gòtic
La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…
Sever
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (615-636).
Hom en coneix històricament ben poca cosa És probable que sigui Sever el personatge anònim que Sisebut imposà com a bisbe de Barcelona, segons que diu la carta del rei a l’arquebisbe Sisebut de Tarragona, que en volia un altre Sever no pogué assistir, per vell o per malalt, al quart concili de Toledo 633, al qual envià un representant seu, el prevere Joan Devia morir abans del 636, en què apareix el successor, Oia La llegenda, del segle XIII, n'ha fet, sense cap fonament, un màrtir que hauria sofert o bé el 290 sota Dioclecià, o bé sota Euric, el 478 La falsa passió del Sever de Barcelona…
baronia de Lés
© Fototeca.cat
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Lés (Vall d’Aran) que el 1478 fou concedida a Benet Marco i Sapera.
Passà als Cao de Benòs, i fou confirmada i reconeguda com a títol del regne el 1742 a Francesc Cao de Benòs i de Peguilhan
Castell de Sapeira (Tremp)
Art romànic
La primera notícia segura d’aquest castell data del final del segle X Un instrument alaonès cita un lloc dit Sas a l’apèndix d’ illa Petra , cosa que prova de l’existència d’un districte Si tenim, però, en compte els termenals d’Areny, hem de convenir que el castell de Sapeira és d’origen tardívol, és a dir, no sorgí fins a mitjan segle XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal, amb termes agafats de l’antic pagus d’Orrit des d’aleshores esdevingué centre principal a la contrada A la segona meitat del segle XI trobem esment del castell en les convinences pallareses dels anys 1064…
L’escultura decorativa a la catedral de Barcelona
Art gòtic
Després d’un breu parèntesi dedicat a la fàbrica del cadirat del cor 1394-99, es reprengué amb intensitat i constància la construcció de la seu, començant pels peus de l’església fins al claustre, i culminant el 1454 amb el tancament de la sala capitular Posteriorment, i fins al final del segle XV, només es documenten treballs molt esporàdics i d’importància menor vegeu el capítol “La catedral de Barcelona”, dins el volum Arquitectura I , pàg 274-301, de la present collecció En aquestes obres arquitectòniques, l’empremta dels imaginaires és patent en l’abundant escultura que les decora…
Sant Vicenç de Vallromanes
Art romànic
Situació Església molt transformada sobre una nau romànica acabada amb un absis llis ben conservat M D Filgueira L’església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes es troba dintre de la població del mateix nom El poble, amb un hàbitat disseminat, s’estén a la vora esquerra de la riera de Vallromanes Mapa L37-15393 Situació 31TDF423976 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers entre els punts quilomètrics 8 i 9 agafarem un trencall a la dreta que deixa en 1 km a Vallromanes Història Segons afirma A Campillo, el nom de Vallromanes prové de Vallis Romanorum i rep al llarg del…