Resultats de la cerca
Es mostren 85 resultats
ovípar | ovípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal que, en la forma embrionària, es desenvolupa a l’interior de l’estructura anomenada ou.
Dins de l’ou hi ha totes les substàncies nutritives que necessita per al normal desenvolupament, una closca protectora més o menys gruixuda i, a vegades, un reservori d’aire i una bossa on s’acumulen les defenses de la respiració Són ovípars quasi tots els animals, llevat de la majoria dels mamífers, bé que en alguns grups, com en els amfibis urodels, algunes sargantanes, determinats taurons, alguns crustacis, els escorpins i alguns dípters, hi ha viviparisme total o parcial De l’ou, segons la quantitat de vitel que té, pot sortir ja l’animal perfectament format o una forma…
illa de l’Aire

Vista de l’illa de l’Aire (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Illa
Illot situat a l’extrem SE de Menorca (pertanyent al municipi de Sant Lluís), separat d’aquesta illa per un freu bastant estret.
Té una longitud d’uns 1400 m, però és molt estret la seva superfície es de 34 ha Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació, situat a uns 53 m sobre el nivell del mar Hi viu una gran colònia de sargantanes negres, endèmiques de Menorca Té un petit ancoratge per a barques i una petita edificació propera on hom es pot resguardar L’illa està protegida amb diferents figures ZEPA Zona especial de protecció d’aus, LIC Lloc d’interès comunitari i ANEI Area natural de especial interès També el seu fons marí està catalogat dins dels BIC Bé d’interès cultural per la…
La sargantana pirinenca
Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…
El Petit de Cal Eril

Joan Pons, El Petit de Cal Eril
© Román Yñán / Bankrobber
Música
Nom amb el qual és conegut el cantant, guitarrista i compositor Joan Pons i Villaró.
En un estil qualificat de pop-folk rural, debutà el 2007 amb la maqueta autoproduïda Per què es grillen les patates , guardonada amb el Premi a la creativitat del Club TR3SC, que reedità el 2012 com a disc i amb el qual introduí un estil folk amb arrels en la música tradicional i en el pop psicodèlic El 2009 publicà el seu primer disc oficial, i les sargantanes al sol , i, el mateix any, Cançons de Nadal , compartit amb el grup Anímic El seu segon disc individual, Vol i dol 2010, recrea un imaginari sinistre amb allusions al cicle vital i la mort, i inclou textos de Pere Quart…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…
Sargantana gimnèsica
Morfologia La sargantana balear Podarcis lilfordi es va fragmentar en un gran nombre de subespècies en ocupar illots isolats de les Gimnèsies i presenta una notable variabilitat, que afecta les dimensions del cos, la coloració i el dibuix, amb freqüents formes melàniques Hom illustra la subespècie jordansi a dalt, melànica, i la subespècie gigliolii a baix, més verdosa i reticulada Javier Andrada A causa de la fragmentació de l’àrea que ocupa, constituïda, a més, per illots d’extensió reduïda, la sargantana gimnèsica presenta una variabilitat enorme en morfologia, coloració, disseny i…
La fauna reptiliana dels Països Catalans
Els rèptils dels Països Catalans són, dins l’ámbit científic, menys coneguts que els amfibis, bé que, en general, potser ho són més, com mostra el fet que les morfologies bàsiques de la serp, la sargantana o la tortuga són més familiars que les de la granota o el gripau És probable que les manifestes dificultats que presenta llur estudi figurin entre els factors principals d’aquest desconeixement, especialment pel que fa a alguns grups, com les serps en general o la família dels escíncids, pertanyent al subordre dels saures La manca d’informació concerneix des de la distribució geogràfica,…
La sargantana italiana o siciliana
Àrea de distribució de la sargantana italiana Podarcis sicula a les Balears Present a Menorca al principi del segle XX, recentment ha ocupat alguns illots balears, i s’ha detectat també a la Colònia de Sant Jordi de Mallorca IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana italiana o siciliana Podarcis sicula , es distribuïa originàriament per la península Itàlica, les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília, la costa oriental de l’Adriàtica, des d’Eslovènia fins a Montenegro, i moltes illes d’aquesta regió Tanmateix, ha estat introduïda en diverses localitats de la costa mediterrània, des…
Fornells
Vista aèria de Fornells
© Fototeca.cat
Poble
Poble (fornellers; 12 m alt.) del municipi des Mercadal, Menorca.
Situat al NE de la badia o port de Fornells , el més important de la costa de tramuntana, obert entre dos grans promontoris, el cap de Fornells , a l’W, i sa Mola de Fornells, a l’E, que forma una gran bossa de 5 km de longitud i 2 km d’amplada, al fons del qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls —s’Albufera—, amb unes salines ses Salines Noves i ses Salines Velles, que produeixen de 500 a 1000 tones anuals de sal Dins el port hi ha tres illes Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros La població té l’origen en una fortificació en resten les runes que al segle XVII…
La Devesa de Campoamor
El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins a la mar per l’albufera…