Resultats de la cerca

La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5

La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 527 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,001, i una inclinació respecte a l’equador de Saturn de 0,3° El període de revolució sideral és de 4 dies, 12 h, 25 min, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Rea és de l’ordre de 1 530 km Quan Saturn és en oposició hom observa Rea com un astre de desena magnitud Les fotografies transmeses a la Terra pel Voyager I hi han mostrat l’existència de nombrosos cràters d’impacte A més, el seu hemisferi anterior és brillant i llis, amb un cràter, bastant gran i relativament recent…

L’origen del coet és probablement oriental la primera notícia que hom té del seu ús és de l’any 1232, a la Xina Fou introduït a Europa pels àrabs Durant els segles XV i XVI fou emprat com a arma incendiària Posteriorment, amb l’extensió de l’artilleria, el coet bèllic desaparegué fins al segle XIX, que fou emprat de nou durant les guerres napoleòniques Els coets del coronel anglès William Congreve foren també usats a Espanya en el setge de Cadis 1810, en la primera guerra Carlina 1833-40 i durant la guerra del Marroc 1860 A la fi del segle XIX i el començament del segle XX, aparegueren els…

Porta el nom de l’astrònom Giovanni Domenico Cassini 1625-1712, descobridor de quatre dels grans satèllits de Saturn El llançament tingué lloc des de Cap Canaveral el 5 d'octubre de 1997 La nau arribà a Saturn al final de l’any 2004 i començà a orbitar el planeta La sonda Huygens que transportava se’n separà el 14 de gener de 2005 i aterrà sobre la superfície de Tità Al llarg dels següents tretze anys, la nau Cassini , a més d’estudiar també Tità, en els successius trajectes orbitals al voltant de Saturn envià una gran quantitat d’imatges, dades i anàlisis gràcies als quals el coneixement del…

Té unes dimensions semidiàmetres de 110 × 100 × 80, un semieix gran de 151 500 km, i un període orbital de 0,695 dies Descriu, pràcticament, la mateixa òrbita que un altre satèllit de Saturn, Epimeteu, amb el qual intercanvia periòdicament les posicions a causa de la interacció gravitacional mútua

L’òrbita entorn del planeta té un semieix major d’1481000 km i un període de revolució de 21 dies 6 hores i 31 minuts Té una magnitud aparent visual, quan Saturn és en oposició, de 14,2

Hom ha considerat que la sonda només confirmà una observació imprecisa realitzada el 1966 de la Terra estant, que ha estat motiu de controvèrsia per tal com fou impossible de determinar l’òrbita de l’objecte pretesament descobert Té una forma irregular, de dent, i unes dimensions de 70×60×50 km radis El semieix major de l’òrbita és de 151 400 km i té un període sideral de 0,694 dies Juntament amb Janus , amb el qual comparteix l’òrbita, és situat a l’anell F de Saturn

Té un diàmetre d’uns 160 km i el radi orbital és de 12 950 000 km El seu moviment és retrògrad, i té un període de 550,34 dies La seva òrbita presenta una inclinació de 150° respecte a l’òrbita de Saturn Quan aquest és situat en oposició, Febe és observat com un astre de magnitud 14

Gira a una distància mitjana del centre del planeta de 238200 km, i el seu període sideral és d’1 dia 8 h, 53 min, 6,8 s La seva magnitud aparent a l’oposició mitjana de Saturn és d’11,6 Té un diàmetre d’uns 500 km És recobert d’una gruixuda capa de gel Entre aquesta i el nucli de roca hi ha, segons nombrosos indicis, un oceà d’aigua líquida Per les escletxes de la capa de gel es poden observar surgències de vapor i fragments de gel El 2017 la NASA anuncià la identificació d’hidrogen molecular en un entorn comparable al de les condicions que afavoriren l’aparició de vida a la…

Té un diàmetre de 1120 km, una densitat d’1,4 g/cm 3 , i hom l’observa com un astre de magnitud 10,7 Les fotografies d’aquest satèllit, trameses per la sonda nord-americana Voyager I , mostraren l’existència d’una gran asimetria entre els hemisferis anterior i posterior Hom observà que l’hemisferi anterior presentava una brillantor uniforme mentre que el posterior tenia una xarxa de ratlles brillants que destacava sobre un fons negre D’altra banda, els dos hemisferis eren coberts de cràters meteorítics semblants als de la Lluna, tant per llur aspecte com per la distribució i grandària També…