Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
coloured
Etnologia
Denominació aplicada als individus fruit del mestissatge entre diferents grups racials sud-africans (blancs, esclaus asiàtis i de Madagascar, indígenes, khois i sans i, en menor proporció, bantúids).
Durant els anys que l’ apartheid fou vigent 1948-91 constituí un grup oficialment segregat de les poblacions blanca i negra, amb un estatut intermedi De radicació preferentment urbana Ciutat del Cap i Port Elizabeth, estan molt europeïtzats i, com a resultat dels anys de segregació, han desenvolupat un cert grau d’identitat i de cohesió malgrat l’heterogeneïtat del seu origen Parlen anglès i afrikaans i són cristians Formen prop del 9% de la població sud-africana
opercle
Anatomia animal
Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
Els gastròpodes marins produeixen un opercle segregat pel peu i que serveix per a tancar l’obertura de la closca quan l’animal s’hi tanca Els gastròpodes terrestres segreguen una mucositat que s’endureix en contacte amb l’aire i tanca l’obertura de la closca, la qual cosa permet a l’animal de passar l’hivern En els peixos osteïctis, les feses branquials són protegides exteriorment per un opercle de caràcter ossi, recobert per un estoig cutani que s’obre per darrere i dóna sortida a l’aigua que, entrant per la boca, banya les brànquies
àcid clorhídric
Química
Nom amb què és coneguda la solució aquosa del clorur d’hidrogen.
Líquid fumant que, en presència de ferro, adquireix un color groguenc les solucions concentrades contenen el 38% de HCl Té un azeotrop del 20,24% en HCl, que destilla a 110°C i 760 mm Hg És segregat per les cèllules parietals de la mucosa gàstrica, forma part dels sucs digestius i facilita l’acció de la pepsina És, després del sulfúric, l’àcid més emprat en la indústria les seves aplicacions, entre d’altres, són per a la neutralització de sistemes bàsics i com a hidrolitzat de proteïnes, i, en medicina, en dilució al 10%, per a guarir casos d’hipoclorhídria
balanoglòs
Zoologia
Gènere d’estomocordats enteropneusts, vermiformes, algunes espècies del qual tenen colors molt vius.
Són marins i viuen colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U amb la trompa erèctil que posseeixen, les quals recobreixen amb el mucus segregat pel coll La tercera regió del cos o tronc es diferencia en una regió branquial, una de genital i una d’abdominal A l’extrem hi ha l’anus La larva, anomenada tornària, recorda la d’alguns equinoderms Les espècies de les mars càlides solen ésser molt llargues, de més d’un metre L’espècie B gigas ultrapassa els 2,5 m A la Mediterrània es troba el B clavigerus, que ateny uns 20 cm
Dosquers
Poble
Poble del municipi de Maià de Montcal (Garrotxa), estès a la riba esquerra del Fluvià, vora la seva confluència amb el Ser.
Fou municipi independent fins el 1969 Es formà al voltant del castell de Dosquers , fortificat, dels comtes de Besalú, del qual encara hi ha restes passà al bisbe de Girona, que el cedí a la capella del palau episcopal L’església parroquial, esmentada el 1245, és dedicada a sant Martí Prop de la carretera d’Olot a Figueres hi hagué l' hostal de Dosquers L’antic municipi comprenia els veïnats de la Riera i Vila-rodona En la Divisió Territorial de Catalunya 1936 fou inclòs en la comarca de l’Alt Empordà, però el 1937 en fou segregat i inclòs en la de la Garrotxa
Ladākh
Vista de Lekir, al Ladākh
© Fototeca.cat
Regió
Regió del Caixmir, dividida entre l’Índia, el Pakistan i la Xina.
És una plana ondulada travessada pel curs superior de l’Indus i envoltada per les serralades de l’Indus i de Zāskār al S, i el Karakoram al N La ciutat més important és Leh A l’Índia, fins el 2019 formà part de l’estat de Jammu i Caixmir, del qual fou segregat per constituir el territori de la Unió de Ladākh Al Pakistan i a la Xina ,forma demarcacions especials reclamades per l’Índia El 1962 hi tingué lloc una breu guerra entre l'Índia i la Xina després de la qual l'Índia perdé un sector del territori L'enfrontament armat entre ambdós estats tornà a produir-se al juny del 2020
Rià
Poble
Poble i cap de municipi de Rià i Cirac, Conflent (rianesos; 382 m alt).
Es divideix en dos sectors l’antic, dit la Lliça , situat en amfiteatre al vessant d’un turó granític que s’alça a l’interfluvi de la Tet i la riera del Callau, coronat per les ruïnes de l’antic castell de Rià esmentat ja el 1194, i el barri del Pont de Rià a la dreta de la Tet els dos nuclis són units pel pont de na Bernada, on foren construïts els alts forns Rià, esmentat ja el 855, fou dependència del monestir de Cuixà El 1973 li fou annexat el terme municipal d’Orbanyà malgrat que els dos municipis no són limítrofs, que en fou segregat de nou el 1983
Fontanars dels Alforins
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, segregat el 1927 del d’Ontinyent.
Es troba a l’ altiplà de l’Alforí , lleugerament ondulat i estès entre el planell de la Replana, a l’W de la serra d’Ontinyent al S i els contraforts de la serra Grossa al N És drenat pel barranc de Gorgorróbio a la capçalera del riu Clariano i per la rambla de Fontanars a la capçalera del riu de Cànyoles A la part més muntanyosa, hi ha més de 3000 ha de terreny forestal pineda i matollar, sobretot Predomina el secà, que produeix cereals, vinya, oliveres i melons Les terres, relativament repartides, són majoritàriament conreades per propietaris La ramaderia bestiar oví, cabrú i porcí, l’…
Jaume I d’Urgell
Història
Comte d’Urgell, vescomte d’Àger i baró d’Alcolea de Cinca, Entença i Antillón (1328-47), fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó i de Teresa d’Entença, comtessa d’Urgell.
Casat amb Cecília de Comenge 1335, en morir 1336 el seu sogre, el comte Bernat VIII de Comenge, reivindicà, sense èxit, els drets de la seva muller a la successió d’aquest combat Per intrigues de la seva madrastra, la reina Elionor, fou segregat del seu comtat el marquesat de Camarasa, que fou atribuït al seu germà consanguini Ferran Fou addicte al seu germà Pere III de Catalunya-Aragó, fins que aquest instituí com a successora la seva filla Constança 1347 llavors fou desposseït durant uns quants mesos del càrrec de procurador general i esdevingué el cap de la Unió aragonesa A…
Santa Maria de Cubelles
Art romànic
De la parròquia de Cubelles, se’n desconeix l’origen És esmentada ja el 1154 en un breu d’Anastasi IV No obstant això, el fet que el 973 s’anomenin els preveres Arsolius i Auriolus indicaria, potser, que l’església ja existia En el testament de Ramon de Guàrdia del 1205 es fan unes deixes a Santa Maria de Cubelles i a Sant Pere de Cubelles El primer rector documentat és el clergue Ramon, el 1213 El 1363 fou segregat de la parròquia de Cubelles el terme de la nova parròquia de Sant Antoni de Vilanova de Cubelles L’antiga construcció fou completament enderrocada el 1697, quan se’n…