Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Activitat del cerebel
Fisiologia humana
El cerebel controla principalment la coordinació, l’ajustament i la suavitat dels moviments No és indispensable per a cap forma de motilitat, però intervé en la coordinació espacial i temporal de les contraccions musculars, que determinen el manteniment de la postura erecta i la regulació de l’actitud El cerebel es troba íntimament relacionat amb les vies sensitives i les motores, i és el responsable de corregir l’activitat motora sobre la base dels errors detectats Aquesta estructura encefàlica rep la informació de la posició a través dels impulsos procedents del laberint de l’…
Mal de coll
Patologia humana
El mal de coll és un dels símptomes principals que es presenten en les malalties de la faringe i la laringe Es produeix a conseqüència de la irritació de les fibres nervioses sensitives de la mucosa originada per una inflamació o una compressió de la mucosa El mal de coll pot ésser d’intensitat molt variable segons el cas Sempre, però, s’intensifica en la deglució, perquè el desplaçament de la saliva o dels aliments sobre la mucosa irritada incrementa l’estimulació dolorosa En els infants més petits, el mal de coll es pot manifestar amb un rebuig del menjar, malgrat que poden…
Els llavis
Anatomia humana
Els llavis són dos replecs carnosos disposats al voltant de l’orifici bucal que posen en comunicació la boca amb l’exterior s’uneixen pels extrems i formen les comissures labials Fonamentalment, els llavis es componen de fibres musculars que corresponen al múscul orbicular de la boca quan aquest múscul es contreu, els llavis es premen entre si Per fora de l’orbicular de la boca hi ha els anomenats músculs cutanis de la cara que, en contreure’s, projecten les comissures lateralment La superfície dels llavis és coberta per pell, a la part més externa, i mucosa, a la més interna Els llavis…
Dolor. Còlic nefrític
Patologia humana
Un altre símptoma que poden causar les malalties de l’aparell urinari, com les de molts altres òrgans, és el dolor ocasionat per la irritació de les terminacions nervioses sensitives que hi ha en algunes estructures urinàries De manera característica, el dolor ocasionat pels trastorns dels òrgans interns, com els que constitueixen l’aparell urinari, es pot manifestar de dues maneres com a dolor local o com a dolor referit El dolor local és la sensació dolorosa que el pacient sent just a la zona del cos on es localitza l’òrgan afectat En canvi, el dolor referit és el que se sent…
sifonòfors
Zoologia
Ordre de cnidaris de la classe dels hidrozous, nedadors marins, generalment arrossegats pels corrents i, per tant, per elements planctònics, pelàgics i colonials (colònies de pòlips i d’hidromeduses, més o menys modificades).
Són d’estructura complexa, puix que presenten un polimorfisme intens Els individus polipoides poden ésser classificats en gastrozooides , proveïts d’un filament prènsil, carregat de cnidoblasts urticants gonozooides , unisexuats, que produeixen les gònades, però en els quals el sifonòfor és, en el seu conjunt, hermafrodita, i dactilozooides , de boca reduïda o absent, sense cnidoblasts, però amb cèllules sensitives i adhesives els filaments prènsils i sensitius en moviment constant Els medusoides poden ésser diferenciats en nectocalzes , meduses sense manubri, boca ni tentacles,…
Esternut
Patologia humana
L’ esternut és un acte reflex defensiu de les vies respiratòries altes que, en condicions normals, es desencadena quan entra a les fosses nasals alguna substància irritant o un cos estrany En aquests casos, es produeix una irritació de les fibres sensitives de la mucosa nasal que desencadena el reflex de l’esternut, que consisteix en una inspiració profunda seguida d’una expiració sobtada, amb la glotis del tot oberta i el vel del paladar baix Aquest reflex origina un corrent d’aire a pressió per les fosses nasals, que expulsa la substància irritant o el cos estrany a l’exterior…
endoproctes

fototeca.cat
©
Zoologia
Classe de l’embrancament dels lofoforats integrada per animals pseudocelomats bilaterals, sèssils, de petites dimensions (menys de 5 mm) i d’aspecte semblant als pòlips.
El cos és dividit en un peduncle mòbil amb un calze a l’extremitat superior que conté els òrgans una corona de tentacles retràctils envolta l’atri, on hi ha l’obertura bucal, l’obertura anal, els nefridis i els gonoductes El tub digestiu té forma d’U, amb un esòfag, un estómac i un intestí L’aparell excretor és constituït per dos protonefridis, i la respiració és cutània El sistema nerviós es redueix a un gangli infraesofàgic i cèllules sensitives distribuïdes pels tentacles Poden tenir els sexes separats Loxosoma o ésser hermafrodites Pedicellina , i es reprodueixen també per…
Síndrome d’hiperventilació (tetània per hiperpnea)
Patologia humana
La síndrome d’ hiperventilació pulmonar o tetània per hiperpnea és un trastorn caracteritzat per l’aparició de rampes i espasmes musculars que es manifesta quan una persona manté una respiració excessivament ràpida i profunda La hiperventilació pot ésser deguda a nombroses causes, però habitualment és desencadenada per un estat d’ansietat Les temperatures extremes i l’exercici físic poden induir igualment a respirar de manera excessivament ràpida o profunda També es poden presentar a conseqüència d’una malaltia respiratòria causant d’un descens del nivell d’oxigen en la sang, que…
màquina trepadora
Tecnologia
Màquina eina emprada per a fer forats a peces metàl·liques, de fusta, etc, anomenada també màquina de foradar o perforadora.
En les trepadores, l’eina de tall és una broca, generalment disposada verticalment, que és dotada d’un moviment de rotació, creat per un motor elèctric, i d’un moviment longitudinal d’avanç, efectuat manualment trepadores sensitives, o automàticament La trepadora sol consistir en un bastiment vertical, sovint en forma de columna, muntat damunt la bancada, proveït d’una taula en la qual és fixada la peça que hom vol foradar, i pel qual pot pujar i baixar un braç, que suporta el motor i el portaeines, eventualment desplaçables al llarg del dit braç trepadores radials, i que en…
escifozous
Zoologia
Classe de l’embrancament dels cnidaris, caracteritzada per la preponderància dels individus de la fase medusa sobre els de la fase pòlip, que àdhuc hi pot faltar.
El pòlip, anomenat escifopòlip, presenta quatre plecs endodèrmics longitudinals, les teníoles, que sobresurten dins la cavitat gastrovascular, la qual resulta així cloendada, dividida en quatre bosses gàstriques Al voltant de l’àrea peristomàtica hi ha els tentacles, típicament en nombre de setze Els escifopòlips són sempre solitaris, mai colonials La medusa, anomenada escifomedusa, es caracteritza per l’absència de vel, i la mesoglea és molt abundant i pot tenir consistència cartilaginosa La vora de l’ombrella presenta quatre, vuit o més tentacles, alternant amb els òrgans sensorials…