Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Sant Esteve de Ramells (Pinell de Solsonès)
Art romànic
Vista exterior de l’església des del costat sud-est L Prat Situació En un altiplà de la part de migjorn del terme municipal de Pinell hi ha la partida de Ramells, que devia haver estat un indret amb una certa importància fins al segle XVII, com denota la construcció propera al temple de Sant Esteve El lloc limita, a banda i banda, amb la rasa de Sant Climenç i el torrent de Lloberola, que neix als plans de la Torregassa Mapa 329M781 Situació 31TCG707454 Per la carretera inacabada de Solsona a Sanaüja, cal trencar a mà esquerra a l’altura del punt quilomètric 9,500, per un doble camí indicat…
Aïllats al Caucas
Un trop reiterat fins al cansament és parlar de ‘mar de muntanyes’ Però el cas és que, davant de segons quins paisatges, es comprèn l’abús d’aquesta figura retòrica hi ha realment mars de muntanyes, onejants successions de serralades que evoquen l’encrespada superfície d’una mar agitada Mars de muntanyes i illes a la muntanya, naturalment, àmbits ecològics o culturals aïllats en les seves valls respectives, separats severament els uns dels altres per crestalleres insalvables Al Caucas, per exemple La serralada del Caucas forma part del sistema alpí indoeuropeu Tradicionalment considerada un…
Cap a la mar, devers l’oest
Travessar els deserts és com navegar per la mar cap punt de referència que permeti d’orientar-se, cap font d’aigua dolça per a abeurar-se Però la necessitat empeny En cerca de veritables mars septentrionals en el cas africà, a l’encalç de les promeses terres de l’W en el cas americà, atrets pels mercats occidentals en el cas asiàtic, els deserts han estat travessats reiteradament per caravanes i pioners Sobre ones de sorra o per damunt d’esculls assecats, els grans deserts del món sempre han estat solcats per les naus de la intrepidesa Així com els vaixells uniren civilitzacions separades per…
vairó
Ictiologia
Peix teleosti de la família dels caràngids d’uns 40 cm de longitud, de dors blau i flancs argentats i amb el cos poc esvelt, l’aleta dorsal amb els primers radis lliures, el peduncle caudal estret, la cua amb els lòbuls arrodonits i els costats solcats per cinc amples bandes transversals de color blau fosc.
És pelàgic, de l’alta mar, i hom l’anomena també peix pilot , pel seu costum de seguir els vaixells i els grans taurons S'alimenta de les deixalles dels vaixells, dels peus de cabra adherits a llurs bucs i de les restes dels taurons Formen grans bancs És cosmopolita, però no gaire comú a les aigües dels Països Catalans
La serra de Bernia
La serra de Bèrnia vista des de la Lloma Vaquer o Pa de Dacsa Ernest Costa La serra de Bernia 12, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic La serra de Bèrnia és una imposant serralada que separa les depressions de Calp i Benissa, al nord, i la Foia d’Altea, al sud, actuant com a frontera natural entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa Es tracta d’una alineació muntanyosa orientada d’est a oest, amb vessants abruptes que culminen en una colpidora cinglera El pic de Bèrnia, amb 1129 m, representa la cota màxima de la serra A partir del seu extrem…
Cànoves i Samalús
Església parroquial de Cànoves i Samalús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, als vessants orientals del Montseny.
Situació i presentació Està situat al sector central de la comarca, als contraforts sud-occidentals del Montseny i ja en contacte amb la plana vallesana Limita amb els municipis de Montseny N, Tagamanent, el Figueró i Montmany i la Garriga W, les Franqueses del Vallès i Cardedeu S, Sant Antoni de Vilamajor SE i Sant Pere de Vilamajor W El terme s’estén pels vessants meridionals del Montseny pla de la Calma al sector N, amb el turó de Pi Novell 1272 m d’altitud i Roca-sentella 1000 m, i per la plana vallesana al sector S, amb altures que no superen els 300 m Prop dels dos terços del terme…
el Maresme

Comarca
Comarca de Catalunya; cap de comarca, Mataró.
Situació S’estén des de la Serralada Litoral fins a la mar, i des de Montgat fins a la Tordera Lloc de pas, des de temps molt antic, seguint les proximitats de la costa, és una comarca molt coneguda i molt poblada Morfològicament pot dividir-se en dues parts el vessant oriental de la serralada i la plana que s’estén al seu peu, davant la mar A la zona muntanyosa els materials són majoritàriament granítics, solcats per petits o grans dics de roques més dures, però en general és un granit fàcilment atacable per l’acció química de l’aigua i la temperatura al sector occidental de Montgat a Sant…
el Gironès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada en una zona de transició, entre el mar i la muntanya; cap de comarca, Girona.
La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de…
Laos

Estat
Estat del SE d’Àsia, situat entre la Xina al N, el Vietnam a l’E, Cambodja al S i Tailàndia i Myanmar a l’W; la capital és Vientiane.
La geografia El centre i el nord del país són muntanyosos, amb relleus solcats per profundes valls per on corren els afluents del Mekong Nam Tha, Nam Hou, etc el sud és format per elevats altiplans que descendeixen suaument des del vessant occidental dels monts d’Annam fins a la vall del Mekong, que forma la frontera amb Birmània i Tailàndia, el curs del qual és interromput a la part septentrional per ràpids d’una gran violència El país és situat dins la zona intertropical del SE d’Àsia i és sotmès a les influències dels monsons, amb una relativa sequedat a l’hivern i forta…
Ronyó
Anatomia humana
Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…