Resultats de la cerca
Es mostren 139 resultats
vernís
Química
Dissolució d’una o més resines en un oli o líquid volàtil que, estesa sobre la superfície d’un objecte, s’asseca i forma una capa que li confereix brillantor, resistència a l’aire i a la humitat, aïllament elèctric, etc.
El vernís es diferencia de la pintura pel fet d’ésser transparent i donar, en assecar-se, una pellícula molt més brillant, dura i resistent Els vernissos, que no contenen mai pigments opacs, poden ésser de diferents colors, en contenir colorants solubles, i hom pot afegir al solvent substàncies plastificants, les quals eviten que, en evaporar-se el solvent, la resina, que constitueix la pellícula de vernís, esdevingui excessivament trencadissa Els vernissos són classificats industrialment en vernissos a l’alcohol o vernissos alcohòlics dissolucions de goma laca,…
dialitzador
Química
Aparell emprat per a efectuar una diàlisi
.
Fonamentalment consisteix en un recipient partit en dos per una membrana semipermeable cellofana, pergamí i ple de la solució a dialitzar, a una banda, i del solvent pur, a l’altra A vegades la membrana adopta la forma d’un petit saquet ple de la solució a dialitzar que hom introdueix dins el solvent pur Els ions de la solució a dialitzar i les molècules petites, que poden travessar els porus ultramicroscòpics de la membrana, passen al solvent pur, i les molècules grosses, com les proteïnes i els polisacàrids, no poden travessar la membrana i resten dins la bossa
solubilitat
Química
Pel que fa a substàncies sòlides o líquides, pes de substància continguda en una solució en equilibri amb la substància pura no dissolta a una temperatura donada.
En aquestes condicions, hom diu que la solució és saturada Hom expressa normalment la solubilitat en grams de solut per cent grams de solvent La solubilitat de sòlids i líquids en un solvent determinat varia amb la temperatura — augmenta generalment amb aquesta— i depèn principalment de llurs respectives natures químiques dissolució Pel que fa a les substàncies gasoses, relació entre la concentració del gas en la solució i la concentració del gas sobre la superfície de la solució a una temperatura determinada llei de Henry Hom sol expressar-la en millilitres de…
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A…
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència…
mètode de Rast
Química
Mètode analític per a la determinació de pesos moleculars de substàncies, introduït per K. Rast l’any 1922 i que es basa en una de les propietats col·ligatives de les dissolucions, el descens crioscòpic (crioscòpia).
El mètode consisteix a mesclar una petita quantitat del solut, el pes molecular del qual hom vol determinar, amb un excés de dissolvent i a determinar el punt de fusió de la mescla, la variació del qual respecte al del solvent pur és relacionada amb el pes molecular del solut Originàriament, hom emprà com a solvent la càmfora, atès el valor elevat que presenta la seva constant crioscòpica K f modernament, hom empra altres solvents de punt de fusió més baix, tals com el camfè o els clorofluoroetans freó Els valors dels pesos moleculars així determinats són…
tetraclorur de carboni
Farmàcia
Química
Líquid d’olor semblant a la del cloroform, amb punt d’ebullició 76,7°C, punt de fusió 22,9°C, i pes específic 1,6 g/ml.
Hom l’obté industrialment per l’acció del clor o del clorur de sofre sobre el sulfur de carboni, en presència d’un catalitzador clorur d’antimoni o clorur d’alumini 2Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 2S 2S 2 Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 6S És insoluble en aigua, bon solvent de les matèries grasses és emprat com a solvent i com a producte extintor Es combina amb el triòxid de sofre amb formació de fosgen i de clorur de pirosulfonil 2SO 3 + CCL 4 →COCl 2 + S 2 O 5 Cl 2 dóna una reacció semblant amb els òleums i fins i tot amb l’àcid sulfúric concentrat ordinari, en presència de sílice…
producte bituminós
Construcció i obres públiques
Nom genèric d’una gran varietat de sistemes col·loidals molt complexos d’hidrocarburs, caracteritzats pel fet de contenir betum en una proporció molt considerable (del 70 al 90%), que són utilitzats en la construcció i la conservació de paviments.
El producte bituminós, que és anomenat també betum , pot ésser classificat en asfalt i quitrà, segons que provingui, respectivament, del petroli ja sigui per un procés natural, ja sigui per destillació artificial o de carbons naturals especialment hulla, fusta, ossos, etc, per destillació seca Per tal de facilitar-ne la manipulació, l’adhesió a la màxima superfície d’àrid i el pas posterior a un estat de consistència que li permeti de resistir les càrregues del trànsit amb deformacions elàstiques, cal que el producte bituminós tingui una viscositat baixa al moment d’ésser aplicat a l’obra, la…
tetrahidrofuran
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de cinc membres saturat que conté un àtom d’oxigen en la seva estructura.
És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que mena a diversos…
solvatació
Química
En una solució, fenomen consistent en la interacció de solvents polars amb ions o molècules de solut mitjançant forces atractives ió-dipol o dipol-dipol.
Com a resultat d’aquestes interaccions, cada ió o molècula de solut es troba voltat d’un cert nombre de molècules orientades de solvent, el qual nombre pot ésser avaluat mitjançant un índex de solvatació , que representa la mitjana de molècules que l’envolten La capa de molècules més pròxima al solut i que, en el cas d’un ió, l’acompanya en la seva migració en un camp elèctric és anomenada capa de solvatació química , mentre que les capes més allunyades, unides per forces més dèbils i parcialment desordenades, són les de solvatació física en el cas particular en què el …