Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Edward Jones
Música
Arpista, musicòleg i compositor gal·lès.
Des de molt jove mostrà un gran interès per la música i la cultura popular del seu país d’origen, i cap al 1775 es traslladà a Londres, on es guanyà la vida com a intèrpret i professor d’arpa Entre el 1788 i el 1820 ocupà el lloc de bard del príncep de Galles i, més tard, del rei Compongué sonates i marxes i arranjà danses populars per a arpa i també per a teclat Entre les seves obres destaquen les recollides en Poetical Relicks of the Welsh Bards 1784, The Bardic Museum 1802 o The National Songs and Airs of Wales 1820 Així mateix, arranjà per a arpa o per a teclat obres de GF Händel i JC…
Karl Wilhelm Eugen Stenhammar
Música
Director d’orquestra, pianista i compositor suec.
Educat en el si d’una família de músics, començà a compondre de molt jove Estudià al Conservatori d’Estocolm amb R Andersson piano i W Heintze orgue i el 1890 obtingué un premi d’orgue Si bé rebé alguns consells d’E Sjögren, J Dente i A Hallén, la seva formació com a compositor fou de caràcter autodidàctic Perfeccionà la seva formació pianística a Berlín amb H Barthen 1892-93 Director de la Filharmònica d’Estocolm a partir del 1897, també estigué al capdavant d’altres institucions musicals sueques, com l’Orkesterföreningen de Göteborg o l’orquestra del Teatre Reial d’Estocolm Al…
Wilhelm Peterson-Berger
Música
Compositor suec.
Vida La seva mare, pianista aficionada, fou qui despertà en el seu fill l’interès per la música Entre el 1886 i el 1889 estudià al Conservatori d’Estocolm i després es traslladà a Dresden per estudiar amb H Kretzschmar El 1895 tornà a Estocolm i el 1896 començà a treballar com a crític musical en el prestigiós diari "Dagens Nyheter", on romangué fins el 1930 La seva agudesa crítica i el seu llenguatge mordaç el convertiren en un periodista admirat, però també amb molts enemics Com a compositor és recordat sobretot per les seves petites peces per a piano -les romanser - i per les composicions…
Hilding Constantin Rosenberg
Música
Compositor i director d’orquestra suec.
Vida De petit cantà al cor de l’església de la seva vila natal i el 1909 començà a estudiar piano amb John Heintze al Conservatori de Malmö Més tard es traslladà a Estocolm, on continuà la seva formació al conservatori 1915-19 amb R Andersson piano i E Ellberg composició L’any 1919 debutà com a director d’orquestra a Norrköping amb una obra pròpia, les Tres peces de fantasia El 1920 era a Dresden estudiant direcció orquestral amb Kurt Striegler i piano amb Richard Buchmayer, i l’any següent tornà al seu país natal El 1923 fou nomenat vicepresident de la secció sueca de la Societat…
danès
Lingüística i sociolingüística
Llengua escandinava del grup oriental, parlada per uns cinc milions de persones, a l’estat de Dinamarca i a les províncies sueques de Skane, Halland i Blekinge.
Els principals trets que la caracteritzen i la diferencien de la resta de llengües escandinaves són la simplificació dels antics diftongs tret que comparteix amb el suec, com en els mots sten ‘pedra’, øje ‘ull’, enfront del noruec stein, auga la sonorització de les oclusives sordes intervocàliques, com gabe ‘badallar’, aede ‘menjar’, kage ‘galeta’, que en suec mantenen l’ensordiment gapa, äta, kaka l’afebliment o caiguda de les vocals àtones, com en borger ‘burgès’, skomager ‘sabater’, enfront del suec borgare , skomakare stød , o cop de glotis, enfront de l’accent musical del suec i del…
música de Suècia
Música
Música desenvolupada a Suècia.
Música culta Durant algunes excavacions arqueològiques dutes a terme a Suècia foren descoberts diversos instruments, datats entre el segle XIII i el segle IX aC Es tracta, bàsicament, de trompetes de bronze, flautes, corns d’animals i algunes restes d’instruments de corda Sembla que la música tenia un paper important en les cerimònies religioses, sobre les quals es té molt poca informació Amb la introducció del cristianisme, hi arribaren nous gèneres musicals que s’organitzaren a partir de nous centres, les catedrals i els monestirs S’han conservat diversos manuscrits amb mostres del cant…
Els negocis de la modernitat. 1920-1951
La Segona Revolució Industrial, la de l’electricitat, el petroli, la química i la farmàcia, i la banca especialitzada, s’esdevingué parallela a la Primera Globalització, i acompanyà la transició vers una societat majoritàriament alfabetitzada Per la seva banda, l’electrificació i la motorització exigien noves tècniques i nous instruments financers Aleshores els estats liberals del segle XIX van entrar en conflicte, en el que fou la Primera Guerra Mundial Mentrestant, les Amèriques, com també Austràlia, eren terra d’experiments de tota mena A l’àrea catalana van néixer els protagonistes d’…
Marroc 2015
Estat
L'esdeveniment clau en la política marroquina durant aquest any va ser la celebració d'eleccions locals i regionals la primera setmana de setembre Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament PJD van ser el partit més votat en les eleccions regionals amb el 25,6% dels vots i van obtenir el control dels governs municipals de ciutats clau com Rabat, Marràqueix, Casablanca, Tànger, Agadir o Fes En l'àmbit local, però, van ser la tercera força en termes absoluts --amb 5021 càrrecs electes--, darrere del Partit Autenticitat i Modernitat PAM --amb 6655-- i el Partit de la…
gimnàstica rítmica

Júlia Usón, gimnasta especialitzada en gimnàstica rítmica, efectuant una coreografia amb cinta
Federació Catalana de Gimnàstica / TMWORKSHOP2011
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina de competició que consisteix en l’execució d’una coreografia, acompanyada de música, que combina elements de gimnàstica, ballet i dansa amb diferents aparells manuals.
Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…
Medicina 2011
Medicina
Beutler, Hoffmann i Steinman a títol pòstum premis Nobel Els immunòlegs Bruce A Beutler, Jules A Hoffmann i Ralph M Steinman van ser els guanyadors del premi Nobel de medicina del 2011 Van compartir el guardó per la seva descripció del sistema immunològic humà, que ha servit per a lluitar contra malalties contagioses i desenvolupar vacunes Concretament, Beutler i Hoffmann van ser guardonats amb la meitat del premi –dotat amb deu milions de corones sueques, que equivalen a 1,1 milions d’euros– per l’estudi de la immunitat congènita I Steinman amb l’altre meitat pel descobriment, el 1973, de…