Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
Església i Societat Cristianisme
Congrés organitzat el 1999 a Barcelona per deu entitats cristianes.
Aquestes entitats cristianes de base CIC —Cultura-Informació-Cristianisme—, Centre d’Estudis Francesc Eiximenis, Centre Ecumènic, Collectiu de Dones en l’Església, Cristianisme i Justícia, Cristians pel Socialisme, El Pregó, Espai Obert, Foc Nou i Moviment Internacional Som Església convocaren a Barcelona, del 9 a l’11 d’octubre de 1999, el Congrés Cristianisme, Església i Societat, al qual assistiren prop d’un miler de persones Els organitzadors es proposaven descriure i avaluar quins models de vida eclesial i d’actuació poden considerar-se superats o rebutjables i quins models…
Luis Cernuda
Literatura
Poeta i crític.
A la Universitat de Sevilla conegué Pedro Salinas, que el posà en contacte amb Emilio Prados i Manuel Altolaguirre, els quals dirigien la revista “Litoral” Com a suplement d’aquesta revista aparegué el seu primer recull de poemes, Perfil del aire 1927 Fou lector a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc 1928-29 Del 1929 el 1938 residí a Madrid, on collaborà a les Misiones Pedagógicas de la República i publicà més poesia Égloga, Elegía, Oda 1927-28, Un río, un amor 1929, Los placeres prohibidos 1931, Donde habite el olvido 1932-33 i Invocaciones 1934-35 Tots aquests títols són inclosos a la…
escola d’Alexandria
Moviment de científics i tècnics que, des de la implantació a Egipte de la dinastia ptolemaica (s. IV aC), es formà al voltant del Museu d’Alexandria.
No formaven una escola compacta, sinó un grup heterogeni d’especialistes que es trobaven al Museu Tingué la màxima esplendor del s IV aC al II aC, però es mantingué més de sis segles Donaven a llurs estudis un caràcter relativament pràctic, motivat per la necessitat de manufactures per als mercats oberts per Alexandre i de màquines de guerra De fet, a Alexandria es reuní el nombre més gran de científics de la història anterior al s XX, i els seus resultats no foren superats fins ben entrat el Renaixement En medicina, Heròfil i Erasístrat foren els millors anatomistes d’una època…
Suplement europeu al títol
Annex incorporat al títol original dissenyat per a donar una descripció de la naturalesa, el nivell, el context, el contingut i l’estatus dels estudis fixats i superats satisfactòriament.
Està basat en un model desenvolupat per la Comissió Europea, el Consell d’Europa i la CEPES-UNESCO Té com a objectiu millorar la transparència de les diverses titulacions d’educació superior impartides en els països europeus, i facilitar-ne el reconeixement acadèmic i professional per les institucions
Andrés Bello
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Humanista llatinoamericà.
Visqué els darrers anys del règim colonial hispànic Rebé una bona formació de llatinista i estudià fins al grau de batxiller 1800 Interromputs els estudis universitaris per motius econòmics, treballà com a oficial segon de la Capitania General A Caracas assolí un cert prestigi per activitats culturals i periodístiques i per la seva obra prosista i de poeta El 1810, en iniciar-se el moviment d’independència, fou nomenat secretari de la missió diplomàtica acreditada davant el govern anglès, missió presidida per Simón Bolívar A Londres, on residí dinou anys, perfeccionà estudis, freqüentà la…
tenora
tenora
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, considerat com a descendent de la xirimia, que es tocava arreu d’Europa des de l’edat mitjana fins al s. XVII.
D’aleshores ençà ha sofert una evolució isolada a Catalunya, fins a esdevenir un dels instruments més representatius de la música autòctona i veritable element protagonista en les sardanes El nom actual pot considerar-se una abreviatura convencional de xeremia tenor , que en seria el nom propi Fins al principi del s XIX era construïda, generalment, amb fusta de boix, d’una llargada més curta que l’actual 70 cm aproximadament, acabada amb un pavelló amplament desbocat i, en algun cas, duia alguna clau de construcció rústega L’any 1849, Andreu Turon presentà a Perpinyà una nova tenora de…
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…
,
El subsistema limfàtic
Anatomia humana
El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret capillar, i…
Vicent Peset i Llorca
Historiografia catalana
Medicina
Metge i historiador de la medicina.
Es doctorà en medicina l’any 1936 i després de la Guerra Civil Espanyola romangué al marge de la vida acadèmica a causa de la situació política i les dificultats travessades per la seva família Fou especialista en psiquiatria i mantingué una consulta que li permeté una activitat professional compatible amb la seva gran passió per la història de la medicina i de la ciència Durant la dècada del 1930 es formà en les tècniques del treball experimental al laboratori de toxicologia i medicina legal del seu pare, Joan B Peset i Aleixandre , catedràtic d’aquesta disciplina a la Universitat de…
,
Aparell respiratori

La caixa toràcica, amb els pulmons i el cor
Patrick J. Lynch i C. Carl Jaffe (CC BY 2.5)
L’ aparell respiratori es compon d’un conjunt d’estructures la finalitat primordial de les quals és permetre a l’organisme d’obtenir un element vital, l’oxigen que necessiten les cèllules per a mantenir llur activitat, com també d’eliminar el diòxid de carboni, un producte residual d’aquesta activitat Aquesta funció es realitza amb la introducció d’aire atmosfèric en l’organisme per mitjà d’una sèrie de conductes, les vies respiratòries, fins a atènyer els pulmons En aquests òrgans hi ha una xarxa fina i extensa de vasos circulatoris a través de la qual es produeix un intercanvi de gasos…