Resultats de la cerca

Deixeble de Francesc Bru i alumne de l’Acadèmia de Sant Carles Ingressà a l’Academia de San Fernando de Madrid, i, novament a València, esdevingué supernumerari de Sant Carles 1792, individu de mèrit 1798 i tinent de director 1803 També fou corresponent de la de Mèxic Les seves obres més conegudes són els baixos relleus de Sant Carles Borromeu i santa Teresa rebent la comunió Museo Provincial de Zaragoza i Sant Pere i Sant Pau Escuelas Pías de San Fernando, Madrid

Estudià primeres lletres a França i després filosofia, dret i cànons El 1732 professà a Madrid al convent dels agustins, on residí quasi sempre, llevat d’un curt temps que fou prior a Ciudad Rodrigo Pel seu coneixement del grec i d’altres idiomes collaborà activament, per bé que anònimament, amb l’historiador Enrique Flórez El 1762 se li concedí el títol de mestre supernumerari L’any anterior edità una obra en llatí sobre la interpretació de la Sagrada Escriptura i és autor també d’altres obres escripturístiques que restaren manuscrites

Són poques les dades que es coneixen de la vida d’aquest compositor, i només consta que fou mestre de capella de l’església del monestir de La Encarnación de Madrid i organista supernumerari de la capella reial, càrrec del qual prengué possessió el 9 de maig de 1819 Tingué un germà, Manuel, que fou sacerdot i baix de la capella reial Segons BS Saldoni, les obres d’Ignasi Ducasi palesen un estil modern per a veus i instruments i un altre d’antic per a veus a cappella La seva producció, de gènere religiós, inclou misses, salms i motets, entre altres peces

Estudià amb Johann Steuerlein a la Lateinschule de la seva ciutat natal L’any 1589 es convertí en professor supernumerari de llatí a la Lateinschule de Schleusingen El 1592 consolidà la seva posició en aquest centre, tot assumint el càrrec de kantor i ocupant una plaça estable de professor Des del 1596 fins a la seva mort exercí com a kantor a la Lateinschule de Weimar Autor de nombrosa música religiosa per a l’Església Luterana, se’n conserven més de 200 motets i prop de 400 himnes que foren molt coneguts a Alemanya en el seu temps També escriví un tractat teòric, Musicae…

El primer, Joan Muntaner , es formà a Roma i exercí de decorador i de daurador Un fill seu, Joan Muntaner i Upe Roma 1716 — Madrid 1774, pintor i escultor acadèmic supernumerari de San Fernando, és el pare del membre més important, Joan Muntaner i Cladera — 1802 aquest pintà els retrats dels personatges mallorquins més coneguts del seu temps el Cardenal Despuig , el Marquès de la Romana , el Bisbe Rubió , etc féu també pintura religiosa, com L’aparició de Sant Miquel a Roma i La Concepció de les Caputxines de Palma es caracteritzà pels colors brillants i els celatges…

Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on es graduà amb el primer premi 1928 i on fou professor supernumerari 1930-34 i, més tard, amb Maria Canals i Blanca Selva El 1934 actuà al Festival Chopin de Valldemossa Mallorca, i féu diverses gires per l'Estat espanyol, Egipte i França El 1940 emigrà a Amèrica Exercí la docència al Conservatori Nacional de Panamà i a les universitats de Saint Augustine Florida i de Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià el seu nom pel de Leopoldo Cardona de Bergerac És autor de composicions de…

Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Blanca Selva Entre el 1930 i el 1934, exercí el càrrec de professor supernumerari a l’esmentat centre educatiu Com a pianista, feu diverses gires que el portaren a les principals capitals espanyoles i a països com Egipte, Grècia i França El 1940 emigrà a Amèrica, on compaginà la seva activitat com a concertista amb la docència Exercí l’ensenyament al Conservatori Nacional de Panamà i fou professor d’universitat a Saint Augustine Florida i a Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià…

De ben jove anà a viure a Madrid per perfeccionar els seus estudis musicals L’any 1740 fou nomenat organista de la catedral de Burgos i dos anys més tard tornà al País Basc per ocupar la mateixa plaça a la catedral de Bilbao El 1746 fou nomenat tercer organista de la capella reial de la cort de Ferran VI, al costat de Sebastián de Albero -primer organista- i José de Nebra Blasco -organista supernumerari- El 1752 renuncià el càrrec per anar a la catedral de Toledo en qualitat d’organista principal L’any 1765 fou apartat de la posició que ocupava perquè, segons el reglament, el…

Obtingué el títol l’any 1944 a l’escola de veterinària de Saragossa i es doctorà per la Facultat de Veterinària de Lleó el 1960 El 1947 fou nomenat veterinari de l’escorxador de Barcelona, del qual fou director d’ençà del 1976 Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries de Barcelona 1951, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la qual fou secretari general 1960, acadèmic supernumerari de la Real Academia de Ciencias Veterinarias de España 1978 i president de l’Asociación Nacional de Veterinarios Titulares Fou també membre corresponent de la Reial…

Fou escolà de cant a la catedral de Saragossa, i es formà sota el mestratge de FJ García Fajer El Españoleto i J Gil Palomar Ja de ben jove gaudí de fama per la seva excellent veu i bona musicalitat El 1800 fou el director musical de la companyia d’òpera de Sevilla, i el 1805, de la del teatre de Los Caños del Peral de Madrid Dos anys després fou nomenat tenor supernumerari de la capella reial L’any 1811 hagué d’emigrar per motius polítics i visqué a Londres, on fou mestre de cant i de música de la princesa Carlota de Galles i membre honorari de la Philharmonic Society De retorn…