Resultats de la cerca

Després d’una formació acadèmica a Berlín i a Munic, amplià els seus coneixements amb W Fortner i R Leibowitz És autor dels ballets Kontraste 1953 i Giostra Genovese 1962, de l’òpera Die Soldaten 1958-60, d’una Oda a Eleutèria 1967, per a quintet de jazz , i de Photoptosis 1969, per a gran orquestra La seva música té una gran riquesa tímbrica i força expressiva Representació de Die Soldaten al Festival de Salzburg 2012 © Ruth Waltz / Salzburg Festival

Fou un intèrpret molt reconegut en el seu moment, sobretot a Alemanya, França i Anglaterra Principalment, però, ha passat a la posteritat pel sistema de digitació per a la flauta que ideà sistema Böhm i que suposà una novetat pel que feia a la cura de l’afinació, de la qualitat tímbrica i de les possibilitats de flexibilitat interpretativa El 1828 creà la seva pròpia fàbrica a Munic Els seus instruments, fets de fusta o de metall, foren la base de la flauta travessera actual

En aquesta part hi ha la nou , peça -normalment de banús o d’altres fustes dures, ivori, etc- a la qual es fixen les cerres o crins i que, gràcies a un mecanisme de cargol, serveix per a ajustar i regular la tensió d’aquestes Des del punt de vista de la praxi instrumental, el taló se sol considerar la part forta de l’arc enfront de la dèbil, la punta, amb les conseqüències evidents per a l’articulació musical i la diferenciació tímbrica i dinàmica

Els seus inicis daten del 1998 Des d’aleshores han enregistrat tres discs U 1999, Cançó de dona i home 2002, i Cor de porc 2005 Fan una música nodrida d’influències gregues, turques, balcàniques, àrabs, iranianes i afganeses mesclades amb una forta identitat valenciana, amb els instruments originals de cadascuna d’aquestes cultures Els bordons i les percussions són la base per als texts i les melodies La seva música reprodueix fidelment tota aquesta complexitat de sonoritats i riquesa tímbrica amb vuit músics i més de quaranta instruments, tots ells acústics

El cas més habitual és l’increment gradual del nombre d’instruments, que comporta en general una acumulació tímbrica, dinàmica i de textura L’exemple més típic és el Bolero de M Ravel, la forma del qual no s’expandeix mitjançant modulacions i aparicions de diferents temes, objectes posteriorment d’una transformació temàtica , sinó agregant gradualment els diferents instruments de l’orquestra, sense necessitat d’alterar la melodia o l’harmonia i provocant una sensació d’amuntegament És un recurs molt utilitzat en la música popular moderna En el cas de la cançó acumulativa, com ara…

Segons el seu propi testimoni, feu oposicions, amb èxit, a les places de mestre de capella de la catedral de Valladolid i de l’església parroquial de Santa Maria del Pi de Barcelona, i també fou sotsmestre de capella de la seu barcelonina El 17 de març de 1794 ingressà, com a mestre de capella i en substitució de Josep Pons, a la catedral de Girona, càr rec que conservà fins al seu òbit L’arxiu d’aquesta catedral conserva nombroses obres d’aquest compositor vigatà Compta utilitzà, en bona part de la seva producció, una plantilla instrumental constituïda per corda i vent amb…

Debutà a Madrid el 1857 interpretant el paper de Jorge de la sarsuela Marina En aquest paper pogué desplegar totes les seves qualitats vocals i aconseguí un èxit rotund, de manera que, des de llavors, fou considerat el millor intèrpret de Marina arreu on la cantà, fins i tot en terres americanes A Madrid conegué el productor teatral i llibretista Luis de Olona, amb la companyia de sarsuela del qual actuà al Teatre Principal de Barcelona el 1861 En aquesta ciutat tingué una bona acollida i hi romangué fins el 1863, any de la mort d’Olona El 1864 retornà a Madrid contractat pel…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per una embocadura metàllica Té un tub acústic cilíndric, generalment de llautó, que pot variar de longitud amb un sistema de vares corredisses L’extrem final de l’instrument és cargolat i permet que l’intèrpret el porti recolzat a l’espatlla De forma zoomòrfica, de cap de serp o de drac, la boca d’aquests animals fa de pavelló, per això ofereix respecte al trombó una diferència tímbrica que alguns autors qualifiquen de més aspra i fins i tot d’ingrata F…

Provinent de l’antic orgue de regalies, formà part també dels orgues portatius, portàtils o de taula Joc incorporat a l’orgue en la tessitura de 16', 8’ o 4', amb ressonador obert o semitapat i de sonoritat nasal, agre, molt timbrat i un pèl estrident, desenvolupà tota una gran varietat de formes i de sonoritats en l’orgueneria germànica dels segles XVI i XVII A Catalunya aparegué per primera vegada amb aquest nom en l’orgue que bastí Fra Antoni Llorenç a la Seu Vella de Lleida el 1624, desenvolupant-se, a l’estil teutònic, amb una gran proliferació tímbrica tal com indica la…

Arp Schnit ger Schmalenfleth, Baixa Saxònia 1648 - 1719 en fou el representant principal Després de l’aprenentatge fet al taller del seu cosí Berendt Huess a Glückstadt, s’establí a Hamburg, d’on esdevingué ciutadà el 1769 Entre els més de 150 orgues que bastí destaquen els dos d’Hamburg Sankt Nikolai 1682-87 i Jakobskirche 1689-93, i el de Sankt Ludgeri a Norden 1686-88 Fou ajudat pels seus dos fills, Johann Georg 1690-d 1733 i Franz Caspar 1693-1729, que continuaren la tasca als Països Baixos La seva influència s’estengué a Portugal i Espanya i fins i tot arribà a Moscou, i ha perdurat…