Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
filtració glomerular
Biologia
Primer estadi del procés de depuració de la sang pels nefrons, als ronyons.
La major part dels elements del plasma sanguini com la glucosa, l’aigua, la urea, el clor, el sodi, fosfats, àcid úric i, en general, totes les molècules de petites dimensions travessen la membrana del glomèrul i passen a la càpsula de Bowman La selecció dels components d’aquest ultrafiltrat plasmàtic depèn únicament de les dimensions moleculars L’ultrafiltrat produït pels glomèruls de tots dos ronyons arriba a més de 150 litres al dia, però el 99% d’aquest volum és reabsorbit cap a la sang en els túbuls renals
Poliquistosi renal
Patologia humana
Definició La poliquistosi renal és una malaltia hereditària caracteritzada per la formació de nombrosos quists o cavitats plenes de líquid als ronyons, que comprimeixen les estructures renals, i que, a causa de la disminució del parènquima funcionant, pot ocasionar una insuficiència renal Causes i tipus La poliquistosi renal és deguda a una alteració dels gens que determinen el desenvolupament dels ronyons A conseqüència d’aquesta alteració en el codi genètic, determinades estructures renals es desenvolupen de manera anòmala i es formen cavitats que s’omplen de líquid i constitueixen els…
Nefropatia tubular congènita
Patologia humana
És anomenat nefropaties tubulars congènites o tubulopaties congènites un grup de malalties renals caracteritzades pel fet que ocasionen bàsicament una alteració del funcionament dels túbuls renals, sense afectar a la filtració glomerular, a causa d’un defecte en el desenvolupament embrionari Segons la part dels túbuls renals afectada, es poden alterar algunes de les diverses funcions tubulars que transformen la filtració glomerular en l’orina, com ara la reabsorció d’aigua i de sals, o l’excreció d’ions àcids Es poden presentar nombrosos defectes d’aquest tipus, però…
seminoma
Patologia humana
Tumor format a partir de les cèl·lules germinals dels túbuls seminífers del testicle.
ronyó

Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…
Prova de funció renal
Patologia humana
Un altre tipus d’exàmens practicats molt sovint són les proves de funció renal , que consisteixen en una sèrie de determinacions efectuades en el plasma i l’orina, que indiquen l’eficàcia de les diverses funcions que realitzen els ronyons Les proves de funció renal més senzilles són les determinacions dels nivells plasmàtics d’urea i creatinina , que normalment s’inclouen en les anàlisis de sang rutinàries La urea i la creatinina són dues substàncies de rebuig que es produeixen en el metabolisme de les proteïnes i que el ronyó elimina constantment per tal de mantenir l’equilibri de la sang i…
osmoregulació
Biologia
Manteniment en un organisme de l’equilibri entre l’aigua i els soluts osmòticament actius (com el Na+) enfront de les condicions del medi que l’envolta.
Molts organismes marins no tenen necessitat de regular la pressió osmòtica, puix que llurs cèllules tenen la mateixa pressió que la de l’aigua de mar Altres organismes protists absorbeixen contínuament aigua pels vacúols contràctils per efecte de l’osmosi D’altres, en fi, han hagut de desenvolupar sistemes actius per a mantenir l’equilibri osmòtic absorbint aigua o sals minerals, la qual cosa els ha permès de colonitzar ambients altres que el marí el terrestre, l’aeri i el de l’aigua dolça Bé que en els invertebrats no sempre hi ha un control rigorós, petites variacions de pressió osmòtica a…
Ronyó
Anatomia humana
Forma, localització i relacions Els ronyons són dos òrgans simètrics situats a la part més alta i profunda de la cavitat abdominal, a uns 4 cm de cadascun dels costats de la columna vertebral, des de l’altura corresponent a la dotzena vèrtebra dorsal fins a la tercera lumbar Els ronyons tenen una forma característica, similar a la d’una mongeta, i s’orienten de manera que la part més arrodonida mira cap a l’exterior Cada ronyó fa uns 12 cm de llarg, 6 d’amplada i uns 3 de gruix El pes és d’uns 150 g en l’home adult i uns 135 g en la dona Externament, hom diferencia en cada ronyó diverses…
poliquistosi renal
Patologia humana
Malaltia hereditària caracteritzada per la formació de nombrosos quists als ronyons, que comprimeixen les estructures renals i que, a causa de la disminició del parènquima funcionant, pot originar una insuficiència renal.
Hom en diferencia dues formes La poliquistosi renal de tipus infantil , transmesa a través del mecanisme d’herència autosòmica recessiva, es produeix per una alteració genètica que determina un desenvolupament anòmal dels túbuls distals i dels conductes collectors, que es dilaten i constitueixen quists distribuïts per tot el ronyó afecta a un de cada 10000 nadons i, segons la proporció d’unitats funcionals alterades, es manifesta entre el moment del naixement i els sis mesos d’edat La poliquistosi renal de tipus adult , que es transmet pel mecanisme d’herència autosòmica dominant…
cili

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la…