Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
rata talpera

Rata talpera
(CC0)
Mastologia
Mamífer teri de l’ordre dels rosegadors, de la família dels micròtids, que pot arribar a fer 25 cm de longitud total.
És de costums preferentment diürns, construeix galeries als prats de dalla semblants a les del talp i, si són pròximes a rius i torrents, fa els passadissos parallels als cursos d’aigua Sovint se submergeixen, puix que són bons nedadors De règim herbívor, s’alimenten d’arrels i de plantes aquàtiques i d’alguns cargols A la primavera les femelles pareixen 4 o 5 cries, que poden ésser actives sexualment al final de l’estiu Habita a Europa i al nord d’Àsia Als Països Catalans, n'hi ha als Pirineus el port de la Bonaigua n'és el límit més oriental, bé que és una espècie en expansió
Francesc Vidal Vives
Art
Artista visual i activista cultural.
Des de mitjan dels anys setanta desenvolupa una obra de caràcter interdisciplinar, sovint amb una actitud crítica i de denúncia aquesta es manifesta en tot tipus de suports visuals, amb especial interès per les publicacions, les propostes d’art postal, les exposicions i les programacions culturals de caràcter experimental Entre els seus projectes hi ha les iniciatives collectives de tramesa postal SIEP Sàpigues i Entenguis Produccions i FPDM Fills Putatius de Miró publicacions com Fenici 1985-1993 els monogràfics de Talp Club 1994-2004 i exposicions com “Estratègies” 2001, “Scaparata” 2001-02…
Els insectívors: eriçons, talps i musaranyes
Dents molariformes dels insectívors A de disposició zalambdodonta, corresponents en concret a Solenodon paradoxus , i B de disposició dilambdodonta, corresponents al talp Talpa europaea Gustavo Hormiga, a partir de fonts diverses Els insectívors són el grup més antic dels euteris actuals Probablement van derivar dels eupantoteris, mamífers mesozoics de les dimensions d’una musaranya o d’un ratolí Es coneixen fòssils des del Cretaci, fa aproximadament cent milions d’anys, i de la seva línia primitiva s’originaren altres grups de mamífers placentaris, com els quiròpters i els…
palinúrids
Carcinologia
Família de crustacis decàpodes, que inclou la llagosta, el talp de mar i espècies afins.
programa de telerealitat
Ràdio i televisió
Sociologia
Programa televisiu d’entreteniment, amb formats diversos, que mostra com a espectacle el comportament espontani dels participants en situacions reals.
Els programes de telerealitat sovint tenen format de concurs artístic, de convivència, de supervivència, etc o de magazín amb entrevistes, comentaristes, etc Darrerament han proliferat aquests programes, que ofereixen entreteniment a l’espectador gràcies a la trama narrativa que s’articula al voltant de la convivència dins del grup totalment alienada de la societat Els participants renuncien al seu dret a la intimitat, ja que són sotmesos a l’enregistrament constant i a la difusió de les imatges enregistrades de manera total o parcial Aquest tipus de programa fou creat als Estats Units, i en…
Rata talpera
La rata talpera Arvicola terrestris és una espècie de dimensions i coloració variables, de potes més aviat curtes i cua coberta de pèls curts i fins, que no sobrepassa mai en les formes peninsulars la meitat de la llargada del cap i el cos junts Els ulls són petits i les orelles, curtes, sobresurten poc d’entre el pèl dels voltants Tant els mascles com les femelles tenen un parell de glàndules odoríferes laterals, que són especialment desenvolupades durant l’època de la reproducció Les mesures corporals són les següents 182-219 mm de cap i cos, 104-147 mm de cua, 31,5-39 mm de peu posterior…
El Mas Larrier
Les platges properes a la desembocadura del tec acullen una petita població de corriol camanegre Charadrius alexandrinus Michel Cambrony El Mas Larrier 21, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La Reserva Natural de Mas Larrier és una petita àrea protegida 145 ha, creada l’any 1984 al voltant de la desembocadura del Tec, al sud del Rosselló Té una forma triangular, i s’estén entre la mar i la carretera D-81, que uneix els nuclis turístics de la platja d’Argelers i la platja de Sant Cebrià L’àrea mostra una notable diversitat, encara que tots els medis han sofert…
Ester Xargay i Melero
Art
Literatura catalana
Poeta, videoartista i agitadora cultural.
Llicenciada en art Destacà per la seva voluntat experimental i per les investigacions en el camp audiovisual Fou instigadora del moviment poètic català actual, sovint al costat de Carles Hac Mor o d’altres collaboradors La seva obra, ja sigui en forma de poema, performance , o audiovisual, és juganera amb el llenguatge i transgressora amb la forma Publicà els poemaris i videopoemes, entre d’altres, Els àngels soterrats 1990, Darrere les tanques 2000, Trenca-sons 2002, Éssera ponent 2005, Salflorvatge 2006, Aürt 2009, Eixida al sostre 2009, Infinitius 2017, Desintegrar-se 2019, premi de…
,
Almesquera
L’almesquera Galemys pyrenaicus presenta la cua llarga, tant o més que la llargada del cap i el cos junts, revestida d’escates i comprimida a l’extrem distal Té els peus amb membrana interdigital i proveïts d’una filera de pèls rígids als marges externs El musell és ample i deprimit i es prolonga en una trompa mòbil a l’extrem de la qual s’obren, dorsalment, els narius Els ulls són diminuts i amagats pel pelatge, però els sentits del tacte i l’olfacte són molt desenvolupats No té pavelló de l’orella i el conducte auditiu queda protegit de l’aigua per un pèl curt i espès Fa 95-135 mm de cap…
música d’Utrecht
Música
Música desenvolupada a Utrecht (Països Baixos).
La ciutat té una gran tradició de música sacra, i cadascuna de les seves nombroses esglésies és un centre musical nascut a l’Alta Edat Mitjana Ja al segle XIV, la catedral tenia un cor de tretze nens La tradició organística també era molt important Foren organistes de la seu Gijsbrecht Talp i el seu fill segle XV, Jan Riem segle XV, Peter Gerritsz 1479, Gerrit Petersz 1509, PJ Swart 1571, HH Bätz 1750 i Gideon i Christoph Bätz 1831 La família Bätz, molts dels membres de la qual ocuparen la plaça d’organista durant diverses generacions, fou rellevada, al segle XIX, per la família…