Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
aerostació
Esports aeris
Esport aeri consistent en el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…
elevó
Transports
Superfície de control d’una aeronau que combina les funcions dels timons de profunditat i dels alerons i que hom troba generalment als avions que no tenen superfície estabilitzadora horitzontal, com són les ales volants o els avions amb ala delta.
submarí

Tall esquemàtic d’un submarí atòmic nord-americà, armat amb míssils Polaris: 1, hèlix; 2, timó; 3, timó de profunditat; 4, cambra de motors; 5, reactor nuclear; 6, estabilitzador giroscòpic; 7, cambra de míssils; 8, schnorchel ; 9, antena de ràdio; 10, cambra de navegació; 11, periscopi; 12, pont; 13; cambra d’allotjament; 14, cambra de torpedes
© fototeca.cat
Transports
Vaixell de guerra especialment concebut i construït per a poder-se submergir i navegar i combatre sota l’aigua.
Fins al principi del s XX hom distingia el vaixell dotat de bones qualitats per a la navegació de superfície, que disposava d’una elevada flotabilitat i només se submergia ocasionalment submergible , el vaixell especialment dissenyat per a navegar submergit, amb una flotabilitat molt reduïda i que només navegava accidentalment en la superfície i amb unes qualitats marineres molt dolentes submarí , i el vaixell especialment construït per a submergir-se tot deixant la part alta de la seva superestructura a flor d’aigua vaixell de superimmersió En els submarins moderns, han estat…
governall

Governalls d’una avioneta
© fototeca.cat
Transports
Nom genèric de les superfícies de control d’una aeronau (alerons, timons, elevons, etc), l’accionament de les quals, realitzat mitjançant els comandaments de vol
, permet al pilot de maniobrar l’aparell i, més exactament, de realitzar les rotacions al voltant dels tres eixos bàsics de l’aeronau.
Els governalls d’un avió són bàsicament tres el timó de cua o de direcció, accionat mitjançant els pedals de direcció o palonnier , que determina la guinyada el timó de profunditat o d’elevació , accionat mitjançant la palanca de control, que determina el capcineig i, finalment, els alerons , accionats també mitjançant la palanca de control, que determinen el balanç Els comandaments de vol són connectats als governalls mitjançant un sistema de cables i bieles timoneria i a vegades servocomandats hidràulicament o elèctricament
aeronàutica
Transports
Branca de la tècnica que tracta del projecte, la construcció i el funcionament d’aeronaus, dels aeròdroms i dels dispositius i les instal·lacions auxiliars.
L’aeronàutica és un terme molt ampli que comprèn fonamentalment l’estudi d’avions de tot tipus, tant d’ales fixes com giratòries, i d’aeròstats globus i dirigibles més lleugers que l’aire El projecte d’aquestes aeronaus es basa en l’aerodinàmica, però també hi intervenen el desenvolupament de motors i l’estudi de moltes parts i peces utilitzades exclusivament en aeronaus, com és el cas de l’hèlix En la fabricació de tot aquest material aquest nom inclou el disseny, la construcció i la utilització dels elements auxiliars necessaris per al trànsit aeri els aeròdroms i els aeroports, els…
Les Cavorques (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’entrada a una de les cavorques J Bolòs Un conjunt de cavitats naturals, retocades artificialment ha donat nom al paratge de les Cavorques Es troben a la dreta del córrec del mateix nom, poc abans de la seva confluència amb la riera de Rubiés pel seu marge dret El lloc és arrecerat, sota uns vessants força abruptes, i obert només vers ponent cap a la vall d’aquesta riera Les coves es troben al límit oriental d’un antic olivar esglaonat amb feixes, i actualment també ocupat, en part, per pinedes Mapa 259M781 Situació 31TEG176853 Les coves són a prop de la…
Arqueologia 2014
Arqueologia
A la cova de Mollet III a Serinyà, Pla de l’Estany s’han descobert restes òssies de l’ "Homo sapiens més antic de Catalunya © Joaquim Soler / Ajuntament de Banyoles Any rere any, les excavacions arqueològiques proveeixen d’un degotall difícilment quantificable de troballes d’envergadura i rellevància desiguals, fet pel qual la nostra riquesa arqueològica no para de créixer Prehistòria Als Països Catalans es van fer descobriments que milloren el nostre coneixement de la prehistòria peninsular Les campanyes a la cova de Mollet III Serinyà, Pla de l’Estany van treure a la llum restes òssies de l…
Les bosquines i els gramenets embosquinats mediterranis i submediterranis
Si prescindim de les terres conreades, el paisatge mediterrani actual és amplament dominat per les bosquines, és a dir, per poblaments vegetals presidits per arbusts Moltes d’aquestes bosquines procedeixen de la degradació del bosc esclerofille, ja ha estat dit, però cal tenir present també que als llocs més ingrats de la regió mediterrània aquestes bosquines són exponents de la màxima exuberància que la vegetació pot arribar a atènyer en raó de les condicions ecològiques imperants, marcades per l’escassedat d’aigua i de sòl A l’àmbit submediterrani, la importància de les bosquines és menor,…
Concepte de comunitat vegetal
La percepció del concepte de comunitat vegetal és haguda intuïtivament per la saviesa popular, sobretot quan els agrupaments vegetals són fisiognòmicament distints en aquest cas de la vall de Boí, tothom diferencia l’avetosa bosc, l’avellanosa matoll alt o el prat dallador prat J Nuet i Badia La distribució de les plantes sobre la superfície de la Terra no obeeix a un atzar capriciós Tampoc, per a una contrada determinada, llur distribució sobre un relleu concret el cim, el raiguer de la muntanya, la cinglera rocallosa, el fons suau de la vall Una rigorosa estratègia competitiva ha afaiçonat…
Breu història dels transports
Els orígens Des dels temps més remots, els humans han estat uns viatgers incansables durant centenars de milers d’anys la seva principal font d’alimentació, la cacera, els havia obligat a dur una existència nòmada, constantment a l’encalç de les preses i a la recerca de nous territoris més rics en caça L’evolució genètica i el desenvolupament de la cultura material van empènyer cada cop més els humans de la prehistòria a ampliar el control sobre el territori, fins a arribar a ocupar gairebé tot el món És el cas, per exemple, d’algunes comunitats asiàtiques de caçadors del paleolític, que,…