Resultats de la cerca

Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…

Rebé les primeres lliçons de música de H Schwemmer, sota la direcció del qual cantà com a tiple al cor de l’església de Sant Sebald, a Nuremberg Entre el 1661 i el 1668 fou alumne de clavicèmbal de GC Wecker, mestre també de J Pachelbel Els primers anys de la seva carrera estigueren estretament relacionats amb la trajectòria del seu germà, gràcies al qual pogué aconseguir els millors càrrecs Durant un breu temps treballà com a músic de cambra a Zeitz, i el 1678 fou nomenat mestre de capella del comte Heinrich I a Greiz A partir del 1680 exercí el mateix càrrec a la cort del duc…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Vida Inicià estudis a l’Albi amb L Boixet En veure les seves bones qualitats com a organista, la família el confià al magisteri del lleidatà M Puntí El 1856 fou admès a la catedral de Barcelona com a tiple, on estigué -com el seu germà- sota el mestratge de M Ferrer i J Marraco Del 1860 al 1864 fou organista a Vilassar de Mar El 1865 anà a Barcelona, on treballà com a contrabaixista de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i del Teatre Principal Aviat mostrà la seva vàlua com a compositor i guanyà diversos premis, com ara el convocat per la Reial Acadèmia Filharmònica de Cadis…

D’infant fou tiple a la basílica de Santiago de Bilbao i el 1852 començà a treballar com a organista a Santurtzi El 1853 emigrà a Amèrica, on residí durant tretze anys i treballà com a professor de música Quan retornà, el 1866, estudià composició i harmonia amb H Eslava al Conservatori de Madrid, estudis que finalitzà amb el primer premi En aquells temps d’estudiant inicià la composició d’algunes obres religioses i també d’una òpera en tres actes, Luis Camoens L’any 1869 obtingué el primer premi d’òpera espanyola convocat per l’editor B Eslava amb Fernando el Emplazado , obra…

Al llarg de la seva vida professional treballà en nombrosos indrets de la geografia hispànica Presumiblement es formà a la collegiata de Sant Nicolau de Bari, a Alacant El 1735 fou tiple a l’església parroquial d’Elx, i el 1750 obtingué la plaça de mestre de capella d’Antequera Màlaga, on sembla que cometé una sèrie de faltes, no concretades en la documentació conservada, que provocaren el seu desterrament de la ciutat El 1755 passà a ocupar el mateix càrrec a la capella reial de Granada i un any més tard fou empresonat en aquesta ciutat andalusa, molt probablement per problemes…

Vida Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel El seu començament en el cinema estigué sota el guiatge de Ricard de Baños, per a qui feu la banda sonora d’ El relicario 1933 El seu segon treball fou per…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà pandurium , i…

Correspon a l’antic discant Hom distingeix les veus de soprano, per la qualitat de llur registre o timbre, en dramàtiques, líriques, lleugeres o d’agilitat o de coloratura , etc En general la tessitura de soprano s’estén del do 3 al do 5 , llevat la de soprano lleugera, que sol estendre's del fa 3 al fa 5 o sol 5 El caràcter brillant d’aquesta tessitura ha fet que tostemps s’hagi valorat especialment, tant en la música escènica com en la religiosa