Resultats de la cerca
Es mostren 66 resultats
Ramon Guillem
Cristianisme
Bisbe de Barcelona.
Essent prepòsit de la canònica de Barcelona fou elegit bisbe, el 1107 El 1109, amb motiu de la recent invasió dels almoràvits pel Penedès i Anoia, anà d’ambaixador a la cort de Lluís el Gras per tramitar una possible ajuda, que no fou necessària Estructurà els béns de la canònica i obtingué del comte Ramon Berenguer III la renúncia a favor de la seu de diverses capellanies que ell proveí Participà en la conquesta de Mallorca pels catalans i pisans del 1114 i morí en l’expedició en circumstàncies desconegudes
El director de TV3, advertit pel TC sobre la publicitat de l’1-0
El director de TV3, Vicent Sanchis, rep la notificació del Tribunal Constitucional que l’adverteix que el canal públic català no pot emetre publicitat sobre el referèndum de l’1 d’octubre La notificació es fa extensiva a un miler llarg de càrrecs la Mesa del Parlament, el Govern i alts càrrecs, els 947 alcaldes, els Mossos d’Esquadra i els responsables dels mitjans públics catalans Alguns diaris també renuncien a incloure publicitat institucional del referèndum El dia 14, els tribunals activen una bateria de mesures contra la difusió a internet tancament del lloc web oficial del referèndum,…
foragitat de pau i treva
Història del dret català
A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusat de determinats delictes, sobretot contra la fidelitat, invasió d’esglésies, rebel·lió, violència, crims de lesa majestat o contra persones eclesiàstiques.
Als inclosos en les normacions donades en les assemblees de pau i treva i constitucions sobre la matèria, la constitució de Ferran I a la cort de Barcelona del 1413 afegí els autors d’amenaces de mort o d’altres formes de terror per apoderar-se de béns adjudicats a creditors o senyors emfitèutics i els qui cometessin danys en aquells Per a foragitar de pau i treva calia seguir un procés especial que només podien tramitar les cúries dels veguers, la competència dels quals s’estenia tant a fets comesos dins territoris reials com en els baronials Eren aplicats els Usatges, les Responsiones de…
grup parlamentari
Política
Sociologia
Agrupació permanent que reuneix els membres representats en una assemblea legislativa segons la formació a què pertanyen (partit polític, coalició, federació, agrupació d’electors, etc.) o també segons l’afinitat ideològica.
Els grups parlamentaris desenvolupen una important funció d’activació de la vida parlamentària intervenen en la convocatòria dels òrgans parlamentaris, presenten propostes de resolució, participen en els debats i en la designació dels components de nombrosos òrgans del Parlament i serveixen d’enllaç entre la cambra i els partits polítics Acompleixen també una funció ordenadora de l’activitat parlamentària a través de la Junta de portaveus de cada grup, la qual estableix els criteris per a dur-la a terme, decidir la comissió competent per a estudiar els projectes i les proposicions de llei,…
Josep Milà Atset
Alpinisme
Excursionisme
Excursionista i alpinista.
Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza, deixà targetes…
Noruega 2014
Estat
L’exprimer ministre noruec Jens Stoltenberg va ser nomenat nou secretari general de l’OTAN © NATO El nou executiu de coalició entre els partits de centredreta i l’extrema dreta populista format al final del 2013 va començar a donar les primeres mostres del viratge a la dreta de la política noruega A proposta dels darrers, al juny va ser aprovada la prohibició de la mendicitat als carrers, estigmatitzada i associada de manera recurrent per les autoritats als immigrats de nacionalitat romanesa i ètnia gitana També en l’àmbit punitiu, l’executiu noruec va fer públic al setembre els seus plans de…
Joan Josep Nuet i i Pujals
Política
Polític
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya PCC D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1992-99 Cofundador d’ Esquerra Unida i Alternativa 1998, en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general El 2002 fou un dels…
marca
Història del dret català
Dret de represàlia.
Com a dret de presa sobre mercaderies d’una nació enemiga, ja al regnat de Pere II 1283 hom en concedí, sota la forma de carta de marca o llicència de cors, a favor de ciutadans de Barcelona També s’imposà, a manera de punició, pel fet de comerciar amb “nacions prohibides” en general, les de l’Orient un precedent antic d’aquesta modalitat és la marca imposada a Gènova el 1323 Aquesta mesura s’anà transformant en una imposició més, a raó d’un tant sobre el valor de la mercaderia cinc diners per lliura durant la primera meitat del s XVI Aquest dret fou sovint empenyorat, al Principat, per la…
Croàcia 2009
Estat
La disputa amb Eslovènia pels drets marítims de la badia de Piran va ser un entrebanc en les negociacions de Croàcia per entrar a la UE © Promet T&T L'entrada de Croàcia a la Unió Europea, un dels principals reptes del Govern croat sorgit de les eleccions del 2008, va rebre a principis d'any un cop moral del Govern eslovè, que va amenaçar de bloquejar aquest ingrés si continuaven els problemes de definició fronterera que enfronten ambdós països La disputa gira entorn dels drets marítims de la badia de Piran, un espai de l'Adriàtica compartit per Croàcia, Itàlia i Eslovènia, país que…
Clara Ponsatí i Obiols

Clara Ponsatí i Obiols
Política
Economista i política.
Llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona 1980 i màster per la Universitat Autònoma de Barcelona 1982, d’on ha estat professora ajudant 1989-90 i associada 1990-2001, a més de vicedegana d’afers econòmics 1992-94 El 1988 es doctorà per la Universitat de Minnesota Professora de l’Institut d’Anàlisi Econòmica del CSIC 2006-14, del qual fou directora del 2006 al 2012 i membre del comitè dels instituts del CSIC 2007-20, ocupà també la càtedra Príncipe de Asturias de la Universitat de Georgetown 2012-13, de la qual dimití per pressions del govern espanyol a causa del seu…