Resultats de la cerca

Definició Es considera un trastorn de la conducta alimentària qualsevol alteració persistent en els hàbits alimentaris en el sentit que hom ingereix una quantitat excessiva d’aliments o, al contrari, molt poca, amb relació a les necessitats personals, o bé es consumeixen productes que no són considerats aliments L’alimentació és indispensable per a cobrir les necessitats energètiques i el manteniment de l’entramat estructural de l’organisme Des d’un punt de vista neurofisiològic, la conducta alimentària és regulada per l’ hipotàlem , on hi ha un centre de la fam i un altre de la…

Aquesta alteració comporta conseqüències físiques i del funcionament psicosocial de l’individu que la pateix Els trastorns del comportament alimentari més freqüents són l’anorèxia nerviosa i la bulímia nerviosa, encara que també ho són l’ortorèxia, la vigorèxia, la síndrome d’ingestió nocturna o la fòbia a la deglució, entre d’altres Les causes d’aquests trastorns són múltiples i poc conegudes, encara que hi intervenen factors genètics, biològics, característiques psicològiques i aspectes socioculturals Les manifestacions clíniques més comunes són, en l’àmbit psicopatològic, l’excessiva…

L’electricitat pot causar diversos trastorns en l’organisme humà atès que el corrent elèctric pot alterar les estructures dels teixits o interferir en el funcionament de diversos òrgans L’efecte de l’electricitat varia segons les característiques del corrent elèctric, les condicions individuals de la persona afectada, i les circumstàncies en què es produeix el contacte amb el corrent elèctric El contacte amb el corrent elèctric és més perillós com més elevades en siguin la intensitat i la tensió, mesurades respectivament en ampers i volts Generalment, el corrent de menys de 24 volts i de 5…

La malaltia mental és una deficiència en el procés d'organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió Moltes persones manifesten problemes de salut mental de tant en tant Però un problema de salut mental es converteix en una malaltia mental quan els signes i els símptomes es fan permanents, causen estrès i afecten la capacitat de funcionar normalment

Són anomenades trastorns per inhalació de gasos irritants les alteracions respiratòries degudes a l’aspiració de vapors despresos per diverses substàncies químiques, manipulades en activitats domèstiques o industrials La inhalació de gasos irritants pot originar diversos trastorns en l’aparell respiratori, segons les característiques dels gasos i llur concentració en l’aire respirat Hi ha gasos irritants que, per les seves propietats físico-químiques, es dissolen amb facilitat en les mucoses respiratòries, de manera que després d’ésser inhalats atenyen la mucosa ràpidament La inhalació de…

Als símptomes principals se solen associar també problemes d’aprenentatge, alteracions en el comportament, depressió i ansietat Sol manifestar-se abans dels 7 anys i afecta entre un 2% i un 5% d’infants en edat escolar, principalment del sexe masculí Els símptomes es mantenen en l’edat adulta en un 75% dels casos Les causes i les condicions associades a la seva aparició, com també la situació en l’espectre de la normalitat, són objecte de debat Diagnosticat d'una manera sistemàtica des del 1902, no fou fins el 1987 que adoptà la denominació actual La causa més probable del trastorn…

Les estructures que componen l’organisme humà estan adaptades a unes determinades condicions físiques i químiques, com són una determinada temperatura, grau d’humitat, acidesa o composició química Mentre l’organisme es troba en aquestes condicions, els seus òrgans es mantenen íntegres, les seves cèllules romanen actives, i en el seu interior tenen lloc nombrosos processos químics i físics, necessaris per tal que el cos humà realitzi les seves funcions Perquè aquestes funcions puguin ésser realitzades, les condicions internes del cos humà s’han de mantenir aproximadament constants Tanmateix,…

S’anomenen trastorns del son o dissòmnies una sèrie d’alteracions que consisteixen en modificacions de la quantitat de temps que hom dorm o de la qualitat amb què ho fa, que generalment tenen repercussions en un aprofitament inadequat de l’estat de vigília El trastorn del son més habitual és l’insomni, és a dir, la impossibilitat d’agafar el son, la interrupció reiterada del son durant la nit o bé el fet de despertar-se unes quantes hores abans del que és habitual per a la mateixa persona amb la impossibilitat de tornar-se a adormir L’insomni sol cedir amb el tractament dels…

Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o els trastorns…

Hi ha una gran varietat de substàncies industrials i domèstiques que quan són ingerides o inhalades de manera voluntària o accidental poden causar trastorns del sistema nerviós Els treballadors que manipulen substàncies que contenen metalls com ara plom, arsènic o mercuri han d’adoptar les precaucions necessàries per a no ésser-ne afectats i emprar guants i màscara per tal d’evitar de patir trastorns neurològics per intoxicació amb aquestes substàncies Si els treballadors que manipulen substàncies que contenen metalls pesants presenten símptomes generals com cansament, sensació de debilitat,…