Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Constança de Pròixida i Carròs
Història
Noble.
Vídua de Berenguer d’Abella 1374, del qual tingué un fill, Nicolau d’Abella, visqué a la cort dels ducs de Girona Joan i Mata, els quals pactaren el seu matrimoni amb Francesc de Perellós 1376 Ambdós foren llargament afavorits pel duc i la nova duquessa Violant de Bar obtingué per compra els alous de Folgueroles, Sant Martí de Riudeperes, Sant Pere de Riudevitlles, Terrassola, Santa Fe, la Granada i rendes a Vic 1381-82, i per raó d’un préstec fet al duc, aquest li vengué el mer i mixt imperi de Banyoles, Crespià, Flaçà, Mollet, Camós, Cartellà, Llorà, Sant Martí de Llémena, Viladasens i…
Joana Enríquez
Història
Reina de Navarra i de Catalunya-Aragó.
Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba Fou casada 1447 amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó Conjuntament amb el fillastre Carles d’Aragó , príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra 1451 Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren 1459 les primeres dificultats polítiques amb…
Ermessenda de Carcassona

Detall de la tomba d’Ermessenda de Carcassona (catedral de Girona)
Història
Filla del comte Roger I de Carcassona.
Muller el 993 o poc abans del comte Ramon Borrell I de Barcelona Dona de molta personalitat i de dots de govern, gaudí d’un gran prestigi ajudà el seu marit en la reconstrucció del país, devastat per les incursions d’Almansor i del seu fill l’acompanyà a l’expedició militar a l’Ebre i al Segre 1015 i l’any següent a Saragossa a la cort d’al-Muṅḏir I Influí en la designació del seu germà Pere com a bisbe de Girona 1010 i en l’enlairament de l’abat Oliba a la seu de Vic com a bisbe coadjutor 1017 Vídua, governà com a tutora durant la minoritat del seu fill Berenguer Ramon I de…
Qui t’estima, Babel?
Cinematografia
Pel·lícula del 1986-1987; ficció de 92 min., dirigida per Ignasi P. Ferré i Sardà.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions TA Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona REFERENT LITERARI La novella La imbècil , de Mercè Company GUIÓ M Company FOTOGRAFIA Xavier Gil Agfacolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Miren Begoña Jorge MUNTATGE Joan Escardó MÚSICA Joan Vives INTERPRETACIÓ Mercè Sampietro tia Cèlia, Assumpta Serna la mare, Mireia Tomás Babel petita, Judit-Rosa Vidal Babel gran, Mai Vives Gavina, Empar Moreno l’assistent social, Ferran Rañé Dr Roig, Rosana Pastor Clara, la mestra jove, Blanca Martínez Carme, la tutora, Ramon Teixidor el…
Alfons I de Portugal
Història
Comte (1114-39) i rei (1139-85) de Portugal.
Fill d’Enric de Borgonya i net per part de mare d’Alfons VI de Castella El 1128 es rebellà contra la seva mare i tutora Teresa a les comarques del Douro i del Minho, i després de vèncer-la a San Mamede s’apoderà del govern efectiu de Portugal Anys més tard, envaí Galícia 1137 i ocupà Tui, ciutat en la qual pactà amb Alfons VII de Castella i li prometé fidelitat Cap al 1139 feu una incursió pel Tejo i derrotà els musulmans a Ourique A partir d’aleshores, Alfons es titulà rei de Portugal, nou estat cristià independent El 1143 es feu vassall de la Santa Seu, a la qual es comprometé…
Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca
Al segle IX, l’acció de dues dones determinà la vida política i social del comtat de Barcelona Les comtesses Ermessenda de Carcassona, muller de Ramon Borrell, i Almodis de la Marca, esposa de Ramon Berenguer I, van marcar profundament la història catalana Llur conflicte, entorn del 1050, és una mostra del poder de què gaudien l’esposa i la vídua en les famílies comtals de la Mediterrània occidental Ermessenda, filla de Roger I, comte de Carcassona, es casà amb Ramon Borrell vers el 993 i rebé, en concepte d’esponsalici, el comtat de Vic —un dels tres que governava el seu marit— En aquella…
Santa Maria de Vallsanta (Guimerà)
Art romànic
Monestir cistercenc femení del qual resten importants ruïnes a ponent de la vila, al peu de la carretera que uneix Guimerà amb Ciutadilla Es tracta d’un conjunt d’estil gòtic El monestir de Vallsanta va néixer de la necessitat de la comunitat de monges del proper monestir —ara santuari— de la Bovera de trobar un lloc millor on viure, amb l’aigua que els mancava al capdamunt de la Bovera Es creu que les obres del monestir començaren el 1235, per bé que la comunitat no va rebre l’autorització papal per al trasllat fins el 1237, en la mateixa butlla del papa Gregori IX que autoritzava el…
Berenguer Ramon I de Barcelona
Història
Comte de Barcelona (1018-35), fill i successor de Ramon Borrell i d’Ermessenda de Carcassona.
Ramon Borrell disposà, sens dubte testamentàriament, una mena de condomini entre mare i fill En morir Ramon Borrell 1017, Ermessenda fou, a més, tutora de Berenguer durant la seva minoritat El 1016 havien estat pactades a Saragossa les esposalles del futur comte amb Sança, filla del comte Sanç Garcia de Castella, primer testimoniatge històric conegut d’una relació entre els comtats de Barcelona i Castella El matrimoni sembla haver estat ja consumat el 1021 D’altra banda, Berenguer Ramon I sembla que actuà ja com a major d’edat a partir del 1023 Sança, com ja s’havia esdevingut…
Castell de Calce
Art romànic
Situació Façana nord de l’antic castell, amb dues finestres obertes al segle XIV i la porta principal, avui paredada, a tocar de l’angle nord-est ECSA - JL Valls Els vestigis en cara importants d’aquest castell es troben a la part més alta de la població de Calce, darrere de l’església actual, que és del segle XV Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 37,8” N - Long 2° 45’ 25’ 5” E El poble de Calce, situat entre Baixàs i Estagell, és travessat per la carretera D-18, que va de Baixàs al coll de la Dona Història L’indret de Calce és esmentat per primera vegada el 843 com a afrontació del terme de…
Manuel de Montsuar, canonge i degà de Lleida (1461-1464)
El 22 de juliol de 1461, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Montsuar i Mateu Lleida 1410 – 1491, canonge i degà de Lleida diputat militar Bernat de Saportella, cavaller diputat reial Bernat Castelló, burgès de Perpinyà oïdor eclesiàstic Joan Despilles, comanador de Barbens oïdor militar Bernat Joan Sacirera, donzell oïdor reial Bernat Joan de Casaldàguila, ciutadà de Barcelona Manuel de Montsuar va néixer a la ciutat de Lleida, fill tercer d’Antoni de Montsuar, donzell, senyor de Torregrossa, i Constança Mateua Els Montsuar…