Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Sunifred II d’Urgell
Sunifred II d’Urgell en una miniatura de la Genealogia dels Reis d’Aragó (s XV)
© Fototeca.cat
Història
Comte d’Urgell (897-948), fill de Guifré I de Barcelona
el Pelós i de Guinedilda
.
En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…
Alfons III d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (866-910).
Fill d’Ordoni I A la mort del seu pare 866 fou elegit per a succeir-lo, però Fruela Bermúdez, comte de Galícia, li usurpà el tron Alfons hagué de marxar a Castella, però poc temps després recuperà la corona El 873 sostingué els Banū Qasī enfront de l’emir de Còrdova, Muḥammad I Més tard ajudà el muladita de Mèrida, Ibn Marwān, i ambdós venceren l’exèrcit cordo vès prop del Duero 876 L’any següent Ibn Marwān hagué d’abandonar Badajoz i es posà sota la protecció d’Alfons Mentrestant Muḥammad I intentà d’acabar amb l’expansió territorial del regne astur i envià contra Lleó i Astorga uns exèrcits…
Sant Andriu de Maisons
El poble de Maisons és situat en un pendent orientat al sud, prop de la confluència entre el Rec de Canal i el de la Valèta El lloc és documentat des de l’any 842, en què el rei Carles el Calb en féu donació a un dels seus vassalls, dit Miló en aquesta escriptura el topònim és grafiat com a Mansiones Pocs anys més tard, el 876, la villa Mansiones passà a ésser possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa Al segle XII, amb l’emergència de la senyoria dels Termes, es qüestionaren els drets que l’esmentada abadia tenia a l’indret de Maisons, car aquella nissaga usurpà en aquest lloc molts…
Sant Sadurní del Cint (l’Espunyola)
Art romànic
L’actual església del Cint no conserva cap testimoni de la primera construcció romànica o preromànica Fou totalment transformada els segles XVII i XVIII El lloc fou un dels primers repoblats a la Vall de Lord, entre els anys 872 i 878, per iniciativa del comte Guifré el Pelós juntament amb els llocs repoblats de Sisquer, Castelltort, Tentellatge, la Selva, la Mora, Travil, Terres i la Pedra, el Cint Cincto fou objecte de l’organització parroquial per part del bisbe urgellenc Galderic, el qual adquirí drets en aquest lloc Més tard, el comte Sunifred II d’Urgell usurpà a la Seu urgellenca…
força
Dret
Dret canònic
Greuge que fa un jutge o un oficial eclesiàstic quan usurpa una jurisdicció per a conèixer d’una causa o es nega a donar el dret d’apel·lació.
Sant Martí de Tentellatge (Navès)
Art romànic
Situació Mur exterior de llevant del temple, amb un arc de ferradura tapiat Potser es tracta de l’arc triomfal que obria l’absis d’una església preromànica L Prat Formant part del poblet de Tentellatge, al cantó de llevant del terme de Navès, a frec amb els de l’Espunyola i Montmajor, del Berguedà, s’aixeca l’església parroquial de Sant Martí, prop del collet de Correà, al costat de la carretera de Solsona a Berga, vora la riera de Tentellatge, que neix sota els cingles del Capolat i desguassa a l’aigua d’Ora Mapa 292M781 Situació 31TCG907546 S’hi va per la carretera de Solsona a Berga fins…
Delfinat d’Alvèrnia
Història
Territori feudal format el 1155 de la part meridional del comtat d’Alvèrnia arran de la desmembració d’aquest comtat, fet pel comte Guillem VIII quan l’usurpà al seu nebot Guillem VII.
Aquest darrer, en una avinença, en rebé aquella part Els seus descendents portaren tots com a segon nom el de Delfí en record d’una ascendència materna, i d’aquest fet s’originà el nom d’aquest territori, conegut també com a comtat de Clarmont Al s XV passà, per matrimoni, als ducs de Borbó, i el 1503 el duc Carles III el reuní al seu ducat d’Alvèrnia, que havia heretat del seu oncle i sogre Pere i Beaujeu Arran de la traïció de Carles III i la confiscació, amb el comtat de Montpensier, fou lliurat 1560 a Lluís de Borbó-Montpensier, fill de la seva germana Lluïsa La darrera delfina d’…
Santa Margarida del Mercadal (l’Espunyola)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est, amb la capçalera a primer terme R Viladés L’església de Santa Margarida és situada en un lloc alçat, al costat mateix de la imponent masia, antiga fortalesa del Mercadal, i dominant l’ampli espai geogràfic de la Vall de Lord, ja als límits de la comarca Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,3 — y 57,6 31 TCG 933576 RVL Per la carretera de Berga a Solsona, just al quilòmetre 30, hi ha l’hostal de Cal Majoral d’aquí surt una pista de terra…
Sant Climent de Castelltort (Guixers)
Art romànic
Situació Una finestra adovellada, un dels pocs elements que encara es conserven entre les ruïnes de l’edifici L Prat El turó on hi ha les restes de l’església de Sant Climent de Castelltort és a la banda esquerra del riu l’aigua de Valls, que corre a tramuntana, la serra dels Bastets i els Llangots a migdia i Sant Llorenç a ponent Mapa 292M781 Situació 31TCG878653 Al punt quilomètric 5,100 de la carretera de Sant Llorenç a Berga, hi ha un trencall a mà dreta i la nova església de Castelltort a mà esquerra El trencall porta al peu del riu l’aigua de Valls, que cal travessar amb aigua sota…
trotskisme
Història
Política
Doctrina política que, dins el moviment comunista internacional, es declara seguidora de les tesis de Lev Trockij.
Punts doctrinals bàsics De fet, els partidaris de Trockij s’autonomenaren, inicialment, “bolxevics leninistes” o “marxistes revolucionaris”, i foren llurs adversaris qui els posaren el qualificatiu de trotskistes, el qual han acabat per assumir Els punts doctrinals bàsics del trotskisme són la teoria de la revolució permanent lligada a l’afirmació que la revolució socialista ha de tenir necessàriament un caràcter internacional la teorització de l’existència d’una casta burocràtica a l’URSS, que usurpa el poder obrer i arriba a la forma extrema de l’ estalinisme , i per a posar fi…