Resultats de la cerca
Es mostren 983 resultats
codi numèric
Electrònica i informàtica
Codi el joc resultant del qual només conté xifres.
base d’un sistema de numeració
Matemàtiques
Nombre natural més gran que 1, p≥2, mitjançant el qual tot nombre natural x pot ésser expressat en forma d’un polinomi en p:, essent 0 ≤ak≤p-1.
Els coeficients a k són aleshores les xifres del nombre x en el sistema de numeració de base p Per exemple, si fem p =10, l’expressió anterior porta al desenvolupament de les xifres del nombre x en el sistema de numeració decimal 1525=1×10 3 + 5×10 2 + 2×10 1 + 5×1⁰ En el cas general d’un nombre enter p ≥2 qualsevol, obtenim el desenvolupament del nombre x en el sistema de numeració de base p Els coeficients a k són les xifres de x en el sistema numèric posicional de base p El nombre 2 és la base del sistema binari , el 8 la base del sistema octal , i…
decalatge
Electrònica i informàtica
Desplaçament de tots els elements d’una cadena en direcció a un dels extrems.
En particular, corriment al llarg d’un cert nombre de posicions dels caràcters o xifres d’un mot en direcció a un dels extrems Si el mot és un nombre el decalatge s’anomena aritmètic i equival a la multiplicació del nombre per una potència positiva o negativa de la base Es diu decalatge lògic de tot aquell no aritmètic aquí el signe no existeix i les xifres decalades més enllà de l’extrem del mot es perden en canvi, en el decalatge cíclic les xifres perdudes es retroben en l’extrem contrari
xifra
Matemàtiques
Cadascun dels signes gràfics utilitzats en els diversos sistemes de numeració per a expressar tots els nombres.
Les més utilitzades són les xifres aràbigues aràbic 4 i, en algunes ocasions, les romanes Cal distingir bé les xifres com a símbols convencionals del concepte de nombre i del concepte de sistema de numeració
targeta perforada

targeta perforada
Tecnologia
Cartolina rectangular en la qual són enregistrades dades numèriques o alfabètiques o ambdues alhora en forma de forats disposats d’acord amb un codi preestablert.
Les targetes perforades són normalitzades, i les més comunes tenen unes dimensions de 187 mm de llargada per 82 d’amplada i porten impreses 80 columnes verticals, en cadascuna de les quals consten les xifres del 0 al 9 un espai lliure permet d’enregistrar les referències i d’altres dades Algunes targetes, més petites, tenen 21, 40 o 65 columnes de xifres Per tal d’enregistrar quantitats, són perforades, d’esquerra a dreta, i una per columna, les corresponents xifres, en l’ordre normal de lectura Per a escriure texts o lletres separades hom empra un codi…
codi alfanumèric
Fitxa perforada en codi alfanumèric
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Codi en què els elements de base representats són lletres i xifres.
pressió arterial

Representació esquemàtica de la pressió arterial sistòlia (a dalt) i de la diastòlica (a baix)
© Fototeca.cat
Biologia
Pressió de la sang que circula dins les artèries; depèn de l’energia contràctil del cor, de l’elasticitat de les parets arterials, de les resistències perifèriques i del volum i de la viscositat sanguinis.
La pressió arterial no és constant, sinó que fluctua entre dos valors és màxima en el moment de la sístole del ventricle esquerre i mínima a la diàstole ventricular Les xifres de la pressió arterial són molt variables segons l’edat, el sexe, la constitució, etc Hom considera com a normals els valors de 105 a 145 mm de Hg per a la pressió màxima o sistòlica i de 60 a 90 mm de Hg per a la mínima o diastòlica Les xifres superiors o inferiors a aquestes poden ésser considerades com a anormals, i aleshores hom parla d'hipertensió o d'hipotensió, respectivament
aràbic | aràbiga
Matemàtiques
Dit dels signes gràfics del sistema de numeració posicional i decimal utilitzats als països occidentals actualment (numeració, xifra).
Sembla que aquests signes eren d’origen indi i foren el model de les xifres dels àrabs occidentals, més semblants a les índies que no pas les dels àrabs orientals Sembla cert que, a través de Còrdova, foren conegudes a Catalunya a la segona meitat del segle X Consta que Gerbert el futur papa Silvestre II les aprengué durant la seva estada a Vic, Girona i Barcelona, entre el 967 i el 970 Les figuracions més antigues conegudes entre els llatins són les dels còdexs Albeldense i Emilianense ara a El Escorial, escrits el 976 i el 994 respectivament Només consten de nou xifres…
bit
Electrònica i informàtica
Unitat de mesura del contingut informatiu d’un missatge, que equival a la informació continguda en el més elemental de tots els missatges possibles, aquell que només té dues alternatives igualment probables: sí
o no
, o, més generalment, 0
o 1
.
Qualsevol altre missatge pot ésser reduït a aquesta alternativa binària elemental El nombre de bits de qualsevol missatge és igual al logaritme de base dos del nombre d’alternatives que aquest pot presentar cadascuna d’aquestes alternatives pot ésser expressada amb un mot de n = nombre de bits arrodonit per dalt xifres binàries també dites bits Així, p ex, un missatge que consisteix en una qualsevol de les 26 lletres de l’alfabet llatí, té un contingut informatiu de log 2 26 = 4,7 bits i cadascun d’ells pot ésser expressat amb un mot de 5 xifres binàries o bits Bit pren el nom de…