Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Raoul Dufy
Le bateau pavoisé , oli fauve de Raoul Dufy
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
El descobriment de la pintura de Matisse —després d’haver conegut les diverses tendències del moment 1901-04— el portà a adoptar el fauvisme Més tard pintà paisatges a Trouville 1906 i a l’Estaque Alliberat de tota influència, elaborà una obra personal on el dibuix és àgil i de traç segur, i el color, viu, no s’ajusta sempre als contorns del dibuix, amb una temàtica de paisatges, curses de cavalls i llur ambient 1921-30, el nu 1928-40 i la música a partir del 1942 Utilitzà totes les tècniques i expressions decoratives disseny de teixits i de tapissos 1910, decorats i vestuari 1926 i ceràmica…
Les Balears descrites per la paraula i la imatge
Obra de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria-Toscana, publicada a Leipzig del 1869 al 1891.
Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i illustració abundosa Fruit de molts anys de treball, fet amb la collaboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París 1878, obtingué una difusió relativament escassa Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor Més endavant l’arxiduc en…
Lluís Pessa i Cortada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Es formà a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1950-55, i posteriorment es traslladà a París, on estudià gravat i litografia És considerat un dels artistes més destacats en l’aiguafort i la serigrafia Feu la primera exposició individual l’any 1957, i participà en els Salons de Maig i a les Biennals Hispanoamericanes En la dècada del setanta, s’orientà cap a la pintura i la litografia Fou professor de l’Escola Massana També fou dibuixant de cartells de cinema i de teatre, i publicà diversos llibres d’edició limitada amb gravats, litografies i xilografies que comptaren amb la…
Guasp
Família de llibreters i impressors mallorquins, radicats a la ciutat de Mallorca, l’estirp de la qual és Jaume Guasp.
Quatre dels seus fills actuaren com a impressors, principalment Gabriel Guasp i Miquel , entre el 1579 i el 1634 —activitat continuada pel seu fill Jaume Guasp i Esplugues mort el 1652—, i Pere Guasp i Miquel , que morí el 1652 i actuà associat amb els seus germans i amb el nebot esmentat El fill d’aquest, Pere Guasp i Oliver , i la seva muller Margalida Oliver continuaren el negoci 1653-1715, que fou seguit per llurs descendents directes fins el 1958 Assoliren el màxim prestigi, lligat a la publicació del Diario Balear , més tard El Diario…
ars moriendi
Cristianisme
Títol genèric d’alguns opuscles ascètics apareguts al final de l’edat mitjana, els quals contenien exhortacions, pregàries i il·lustracions per a preparar a ben morir.
Es convertí en una mena de gènere literati didacticodevocional destinat a laics i clergues, que influí en Dionís el Cartoixà i en Erasme Són coneguts, entre d’altres, els de Jean de Gerson, Nicolau de Dinkelsbühl, Thomas Peunter El més famós és l’imprès a Alemanya cap al 1465, basat en un llibre holandès de cap al 1450 Londres, British Museum o en un conjunt de gravats, conservats a Oxford i signats pel mestre ES Tingué una gran difusió i és particularment interessant per les xilografies que l’illustren Amb el títol d' art de ben morir circulaven en català, durant la baixa edat mitjana,…
Pere Ribot i Sunyer
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Començà publicant al Diari de Mataró i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…
,
Enric Tormo i Freixes
Disseny i arts gràfiques
Edició
Tipògraf, impressor i museòleg.
Estudià a Llotja 1932-36 Entrà a l’ Editorial Montaner i Simon 1942 i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany Collaborà amb Joan Miró —de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943— en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor 1946-47 i en les de l’edició dels poemes de Paul Éluard A toute épreuve 1947-55, editat per Gerald Cramer Ginebra Edità i imprimí les primeres edicions del grup Dau al Set 1947-49, del qual fou membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies…
Sureda
Família d’artistes.
Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni…
rajola de València
Arts decoratives
Construcció i obres públiques
Rajola decorada i envernissada, normalment de forma quadrada.
Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per a facilitar…
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…