Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Pitàgores
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic grec, fundador de l’escola o secta politicoreligiosa que porta el seu nom.
Malgrat la incertesa de les notícies que hom en té, sembla que s’establí, procedent de l’Àsia Menor, a Crotona ~530 aC, on fundà una comunitat ascètica centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat, i d’on, ja vell, hagué de fugir a la veïna Metapont arran d’una rebellió que hi tingué lloc La saviesa del mestre no fou divulgada pels seus deixebles, tal com establien els preceptes de la comunitat, motiu pel qual és difícil de destriar la part de les creences del pitagorisme que correspon a Pitàgores mateix i no a aportacions dels seus deixebles Sembla,…
Aqueront
Mitologia
A la mitologia grega, riu gairebé estancat dels Inferns que les ànimes havien de travessar per a arribar al regne dels morts.
Un barquer, Caront, s’encarregava de passar-les Fou condemnat a romandre soterrat per haver collaborat amb els Gegants contra els Olímpics Les creences religioses a l’Imperi Romà el situaven a la vora del pol austral
cable

cables rígids de tracció mecànica: A, cable ordinari amb ànima tèxtil; B, cable antigiratori; C, cable tancat
Tecnologia
Conjunt format per un nombre variable de fils metàl·lics, o de cordons (formats d’aquests fils) i l’ànima sobre la qual són enrotllats.
Per la seva gran resistència a la tracció més petita però que la suma de les resistències parcials dels fils que el formen i la seva flexibilitat és emprat per a transmetre un esforç o efectuar un treball El cable és construït per enrotllament, en forma helicoidal, d’una o diverses capes dels seus components entorn del nucli central o ànima, que pot ésser metàllic o d’un material tèxtil generalment, cànem Per a designar la composició d’un cable cal precisar el nombre de cordons de què és format, la natura i el nombre de llurs filaments i el nombre d’ànimes i el perímetre Segons…
Sant Vicenç d’Adons (el Pont de Suert)
Art romànic
El petit poble d’Adons, habitat tan sols temporalment, és situat a la vall del mateix nom, als vessants de la serra de Sant Gervàs Aquest indret és esmentat l’any 1023 en una escriptura per la qual Baró i el seu germà Ermengol donaren al monestir de Lavaix una terra situada al terme d’Adons, al lloc dit Salíce , per al remei de les seves ànimes Pocs anys després, l’esmentat cenobi engrandí les seves propietats en aquest indret, quan vers el 1031, el comte Bernat I de Pallars Sobirà li cedí un alou situat al castell d’Adons, a la vila d’ Elest que era entre la Roca i el Prat…
lar
Religions de Grècia i Roma
A la Roma antiga, cadascun dels déus protectors de la casa o de la llar, com a representació de les ànimes dels avantpassats.
Probablement d’origen etrusc, i nascuts, segons Ovidi, de la nimfa Lara i de Mercuri, tenien gairebé les mateixes atribucions d’aquest déu tutela de la llar i de la família, protecció a les cruïlles de camins Genis benignes, rebien culte domèstic, i un d’ells, el Lar familiaris , era considerat com una força generadora
Miquel Àngel Vidal i Pons

Miquel Àngel Vidal i Pons
Arx. M. À. Vidal
Literatura catalana
Narrador.
Llicenciat en filologia hispànica 1986 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novelles El batec de la fosca 2001, L’escriptora de best sellers 2003, Encara que sentis com creix la nit 2005, premi Pollença 2004, mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides 2008, La mort de Marat 2016 i La ciutat de les ànimes 2016, premi Ciutat de Palma de novella 2015 Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes 2003, Calligrafies agòniques 2004, La mesura de les coses 2005, premi Roc Boronat…
mazdaisme
Religions de l’Orient Mitjà
Religió de l’Iran antic.
Originàriament d’un caràcter dualista i molt propera a les religions índies, fou interpretada en un sentit estrictament monoteista per Zoroastre, el qual establí Ahura Mazdā Ormazd com a déu suprem i fonamentà la religió en una saviesa moral Posteriorment esdevingué ritualista, sota l’influx dels mags medes, els quals codificaren, en temps dels arsàcides i els sassànides, els ensenyaments de Zoroastre i hi afegiren elements jueus i budistes recopilació dels Avesta antic i recent aquest sincretisme afeblí el monoteisme zoroàstric el príncep del mal, Ahrimān Angra Mainyu, s’erigí en rival d’…
Banyalbufar
Banyalbufar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, situat al vessant nord-occidental de la serra de Tramuntana i obert a la mar per la costa escarpada que va del port del Canonge al racó de s’Algar.
El terme és molt accidentat, i l’elevació principal és la mola de Planícia 920 m alt Hi ha 332 ha de pinedes, 484 d’alzinars i 292 de garrigues amb pasturatges hivernencs Hi ha 63 ha de regadiu, que aprofita l’aigua de fonts El 1982 l’extensió de cultiu era de 319 ha, que representa un 17,8% Al secà es fan garrofers 53 ha cereals 27 ha, ametllers 21 ha, i oliveres 281 ha la vinya era antigament molt important, així com l’elaboració de vi malvasia, pàmpol rosat La propietat, força repartida, és explotada en el 70,5% per administració directa, en el 15,1% per arrendataris i en el…
Santa Maria de la Suda (Balaguer)
Art romànic
Aquesta església, avui encara no localitzada, era situada dins la suda de la ciutat o Castell Formós L’acord del 1097, anterior a la conquesta de la ciutat, ja preveia la donació d’aquesta església a la canònica de Sant Pere d’Àger Fou confirmada a l’esmentada institució religiosa el 1101 pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera, amb delmes, primícies i la quarta part dels fruits de les altres esglésies de la ciutat En canvi, al llarg del segle XII, el culte i la seva dependència jurídica provocà nombrosos enfrontaments entre els bisbes d’Urgell, Bernat Sanç, Bernat Roger i Arnau de Preixens,…
Palau
Història
Família d’argenters barcelonins dels s. XV-XVI.
En una primera generació hi ha Jaume Palau , que el 1431 féu una corona, un encenser i altres joies per a Sant Pau del Camp i el 1451 fou nomenat per a taxar l’obra del palli de Sant Jordi, del brodador Antoni Sadurní, per a la capella del Palau de la Generalitat A una segona generació pertany Berenguer Palau I , autor de la custòdia de la parròquia de Rialb —amb Martí Ximenes de Vilanova— 1455, de les creus d’argent del monestir de Sant Jeroni de la Murtra 1451 i de la confraria de les Ànimes del Purgatori de Guissona 1462 per encàrrec del capítol de la seu de Barcelona 1462…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina