Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
Les rutàcies
Rutàcies 1 Ruda Ruta angustifolia a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb els marges dels pètals laciniats x 2 c detall d’un fruit x 3 2 Gitam Dictamnus albus a detall d’una flor x 1 b detall d’un estam x 2 Eugeni Sierra Família gairebé cosmopolita, s’estén principalment per les regions tropicals i temperades i inclou uns 150 gèneres Només set espècies es troben espontànies als Països Catalans Les rutàcies es caracteritzen per la possessió de glàndules secretores productores d’essències a les fulles, les tiges, les flors i els fruits Algunes de les espècies tenen interès en…
Les cannabàcies
Cannabacies 1 i urticàcies 2-5 1 Fragment de llúpol Humulus lupulus amb aments fructífers, ovals i coberts de bràctees herbàcies flonges x 0,5 2 Diversos detalls d’una ortiga Urtica a pèl urticant, de base vesiculosa x 30 a’ detall de la part apical d’aquest pèl, de parets mineralitzades x 200 a’ el mateix àpex després d’haver-se trencat al biaix el capet terminal, amb el líquid urticant ja a l’exterior x 200 b flor masculina x 10, amb els filaments estaminals encara enrotllats, i en el moment en què té lloc la sobtada dispersió del pollen b’ 3 Aspecte general d’ Urtica…
Les gialectals
Caràcters microscòpics principals de les gialectals ascs, ascòspores i paràfisis de Gyalecta truncigena Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens crustacis, típicament amb algues Trentepohlia , que viuen de la zona tropical a la temperada, sobretot en llocs humits i poc illuminats Els apotecis són d’origen hemiangiocàrpic i presenten típicament el disc còncau i un marge propi prominent, paraplectenquimàtic Els ascs tenen la paret prima, sense tolus, no amiloide o lleument I + blau a la gelatina himenial La…
anacrogin | anacrògina
Botànica
Dit de les hepàtiques folioses els arquegonis de les quals —i també després els esporogonis— neixen als costats del caulidi, no pas a l’àpex.
canana
Canana
Paul Cooper (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes de cos allargat, semblant al del calamars, amb les dues aletes laterals soldades a l’àpex del cos.
Pot atènyer fins a 1 m de longitud Neda molt de pressa i amb tant de vigor, que sovint el mateix impuls assolit el fa sortir fora de l’aigua Espècie pelàgica, viu sobre fons de sorra, i és freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic També és anomenada aluda
crassinucel·lat | crassinucel·lada
Botànica
Dit de les plantes en què, a la nucel·la, l’àpex del sac embrionari és separat de l’epidermis nucel·lar per diversos estrats de cèl·lules.
Són crassinucellades moltes dialipètales i monoclamídies El terme és oposat a tenuinucellat
simpodi
Botànica
Tipus de ramificació lateral en la qual l’àpex vegetatiu dels successius eixos principals creix de manera limitada, i el creixement és prosseguit per gemmes laterals.
El presenten la majoria de les plantes superiors
postdental
Fonètica i fonologia
Dit de l’articulació que es caracteritza per un contacte de l’àpex de la llengua en una zona intermèdia entre els alvèols i les incisives.
En català, es dóna normalment, però no necessàriament, quan una dental va seguida d’una articulació posterior per exemple, tub enfront de tip
dicòtom | dicòtoma
Botànica
Dit de la ramificació en la qual els eixos secundaris s’originen per bifurcació de l’àpex de l’eix principal en dos eixos secundaris equivalents.
És dóna típicament en tallòfits i briòfits, i també en els licopodis i alguns altres pteridòfits
antiàpex
Astronomia
Punt de l’esfera celeste oposat a l’àpex i, per tant, d’on procedeix, en el seu moviment, el Sol i tot el sistema solar.