Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella
Literatura catalana
Historiografia catalana
Novel·lista.
S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de narracions, Ombres…
, ,
Esglésies del Rosselló anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies del Rosselló anteriors al 1300 C Puigferrat Alenyà Santa Eulàlia d’Alenyà Sant Martí de Boaçà Argelers Santa Maria del Prat o d’Argelers Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall Sant Julià del Roar Sant Bernat Sant Jeroni Sant Alexandre o Sant Ferriol de la Pava Sant Pere de la Cellera o dels Forquets Sant Llorenç del Mont Santa Maria de Torreneules Santa Maria de Vallbona Bages de Rosselló Sant Andreu de Bages Sant Joan de Rard Baixàs Santa Maria de Baixàs abans Sant Esteve Banyuls de la Marenda Sant Joan Evangelista de Banyuls o de la Rectoria Sant Joan Baptista de la…
torrent Ravener
Barranc
Curs d’aigua de la Marenda (Rosselló), que neix a la serra de l’Albera, dins el terme d’Argelers, i desemboca a la mar al N de Cotlliure.
Forma, en gran part del seu curs, el límit entre aquests dos municipis
Tatzó d’Amunt
Poble
Poble del municipi de Sant Andreu de Sureda (Rosselló), al NE del terme, al límit amb el d’Argelers (on es troba ja el llogaret de Tatzó d'Avall).
L’església parroquial Sant Vicenç, sufragània de Sant Andreu de Sureda, fou consagrada el 1408
Santa Margarida de Molars (el Voló)
Art romànic
Situació Vista general d’aquesta església rural, abans de les recents transformacions que l’han convertida en habitatge ECSA - J Ponsich Aquesta església és situada a l’antic vilar de Molars, al sud-oest del territori, a la zona muntanyosa de la serra d’Albera Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 57” N - Long 2° 51’ 19,2” E Des de la vila del Voló cal travessar el pont del Tec i agafar la carretera d’Argelers Un cop fets uns 2 km, es troba, a mà dreta, vers el sud, la carretera que porta a una urbanització de cases aïllades pel bosc, dita “Les chartreuses du Boulou” A 1 km…
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
Vila fortificada i castell de Sureda
Art romànic
Situació El poble de Sureda és situat al peu de l’Albera, al sud del poble de Sant Andreu de Sureda Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Hom arriba a Sureda, des d’Argelers, per la carretera D-2, després d’haver fet un recorregut de 6,5 km PP Història El 9 d’octubre del 898, Guatafons i la seva esposa Narbona donaven a l’església d’Elna i al bisbe Riculf I dues vinyes del lloc dit Sureda in locum Sunvereta i una altra a Zacindecxi o Azlindexi Tal és la primera menció coneguda de Sureda, que deu el seu nom a la seves sureres Hat suber El 23 de febrer…
Recinte fortificat i castell de Palau del Vidre
Art romànic
Situació Dos llenços de mur que formen part del recinte fortificat de la població ECSA - JL Valls La població de Palau del Vidre limita, al nord, amb Elna, a l’est, amb Argelers i Sant Andreu, al sud amb Sant Andreu de Sureda i Sureda i a l’oest amb Sant Genís de Fontanes i Ortafà És situada a la riba dreta del Tec, que voreja el poble pel nord Era centrada per l’antic castell de Palau, en una sala del qual sembla que es va construir l’antiga església parroquial de Santa Maria, més tard de Sant Sebastià Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 24,6” N - Long 2° 57’ 40,2” E Hom hi…
Oltrera
Castell
Antic castell del municipi d’Argelers (Rosselló), aturonat a 533 m en un contrafort N de la serra d’Albera, entre les valls de Sureda i de Montbram, pas d’antics camins vers l’Empordà.
El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de la Clusa, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei El 1100 és esmentada la capella del castell Santa Maria d’Oltrera al s XIII n'era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu…
Vallbona
L’església de Santa Maria de Vallbona
© Fototeca.cat
Masia
Abadia
Masia o antiga abadia cistercenca ( Santa Maria de Vallbona
), situada al peu de l’Albera, dins el municipi d’Argelers (Rosselló), a la vall de la riera de Vallbona
(afluent, per l’esquerra, del torrent Ravener).
Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina