Resultats de la cerca

L’hàbitat dels rapinyaires mediterranis Les comunitats faunístiques mediterrànies són, sens dubte, unes de les més riques de tot el Paleàrtic als Països Catalans, òbviament, es troben àmpliament representades, però precisament per trobar-se en àrees humanitzades des d’antic, han sofert diverses i notables alteracions No ha estat, però, fins recentment, que els canvis radicals sòcio-econòmics d’aquestes àrees han provocat profundes transformacions de l’hàbitat, i la fauna se n’ha vist més ressentida Sens dubte els rapinyaires, com a depredadors i representants dels extrems culminants tròfics…

Els pasturatges són arrendats per al bestiar transhumant procedent de les serres d’Albarrasí El regadiu tarongers, hortalisses aprofita principalment l’aigua del subsol, a més de la del barranc de Carraixet l’horta, important, enllaça amb la de València a través del terme de Montcada de l’Horta Al secà hi ha cereals, vinya, garrofers i ametllers La terra de conreu, bastant repartida, és explotada directament pels propietaris La indústria ha tingut una certa expansió construcció i ceràmica La vila 11893 h agl 2006, beterans 92 m alt, a la vora del barranc de Carraixet, és d’origen islàmic…

Isolat com unes pólvores amorfes, és un àcid tetrapòtic molt soluble en aigua, insoluble en els dissolvents orgànics, relativament estable en solució àcida, molt ràpidament descompost en solució alcalina La sal àcida de bari, insoluble i estable quan anhidra, permet d’isolar-lo i de conservar-lo L’energia alliberada a la cèllula per qualsevol procés exergònic possibilita la transformació de l’ADP en ATP, el qual reté aleshores, en forma d’enllaç químic energèticament ric, aquesta energia Inversament, els requeriments energètics dels organismes són atesos per l’ATP, el qual, sota l’acció…

Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres destaquen la…

A diferència del cranc autòcton, el cranc roig americà Procambarus clarkii és una espècie capacitada per a dur a terme desplaçaments fora de l’aigua i això li permet colonitzar masses d’aigua aïllades, com basses, estanys o rieres Gregori Conill El cranc roig americà Procambarus clarkii és, des del punt de vista ecològic i biològic, una espècie invasora i la principal responsable juntament amb l’afanomicosi de la regressió del cranc de riu autòcton de les dues darreres dècades, de la degradació d’hàbitats fluvials i de danys en sectors agrícoles, com els arrossars No obstant…

Aquest antic poblat i castell del terme d’Àger es trobava situat segurament prop del lloc on ara hi ha l’ermita de Santa Maria de Colobor i el casal adjunt, al Montsec d’Ares Des del segle XII, a Colobor es documenta una fortalesa i àdhuc un petit vilatge, que desaparegué arran de la pesta negra del segle XIV La primera referència concreta sobre el lloc apareix en l’acta de consagració de l’església de Sant Nicolau d’Àger del 1101 Gerbert Oseta donà una terra a la dita església propera al camí de Colobor El 1110 s’efectuà la venda d’una casa al llogaret de Colobor per un tal Senfred,…

El petit poble d’Altet és situat al sud-oest de la Figuerosa, prop del reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega L’indret és esmentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Una de les primeres mencions documentals del castell d’Altet data del 1109, any en què el bisbe d’Urgell, Bernat Guillem, cedí a Ramon Miró, mentre visqués, la quarta part del castrum de Alted , el qual havia pervingut al bisbe per mitjà de Galí Jagint Més tard, aquesta part del castell fou de Bernat d’Alòs, el qual el donà a la canònica de Solsona l’any 1174 De l’indret d’Altet…

Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…

Hom l’anomena també, impròpiament, foie-gras