Resultats de la cerca

Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…

Participà en les campanyes contra el rei de Mallorca del 1343 i del 1344 i en la defensa de l’illa contra l’exrei el 1349 Per la seva fidelitat al rei en les lluites de la Unió a València, la seva vila de Riba-roja fou atacada pels unionistes el 1348 Prengué part en les batalles de Bétera i de Mislata, on els reialistes foren vençuts 1348 El 1354 fou l’encarregat de fer l’intercanvi de presoners amb Gènova, i el mateix any acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya Emmalaltí al setge de l’Alguer i morí a la tornada a València Tingué tres fills, que el sobrevisqueren Ramoneta, filla del…

El lloc de Montornès, avui despoblat, és situat al sector nord-oriental del terme de Prenafeta, convertit avui dia en pedania de Montblanc Una de les primeres mencions documentals d’aquest indret data de l’any 1082, quan mitjançant una escriptura, el comte de Barcelona Ramon Berenguer II donà a Ermengol Bonpart, als seus germans Ponç i Bonfill, als esposos Gaufred Gilabert i Sança i a llurs descendents, les terres cultes i ermes i altres béns territorials situats al puig de Montornès, amb la condició que hi bastissin una torre o fortalesa segons indica del document, tots aquests…

Situació Façana oest d’un cos d’edifici molt modificat, situat al costat del campanar, que conserva paredada una porta de clara factura medieval ECSA - J A Adell L’església parroquial de Santa Eulàlia és al centre del poble de Pi, situat al SW de Bellver, a l’esquerra del torrent de Pi, afluent del Segre Mapa 35-10 216 Situació 31TCG981898 Pi és a uns 3 km de Bellver, agafant una carretera local que surt d’aquesta població en direcció S RMAE Història La menció més antiga de l’església de Santa Eulàlia de Pi és de l’any 1003, en el testament de Bernat, vescomte de Conflent, que deixà a Santa…

Els originals són conservats a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona El seu origen rau en els intents del Consell de Cent  per disposar, des del final del segle XVI, d’una recopilació que fos fàcilment consultable de totes les disposicions i els privilegis que configuraven el dret administratiu municipal i la seva aplicació pràctica usual El 1608 es feu l’encàrrec formal a Bruniquer, el qual el 1614 en feu el lliurament El 1692 continuà l’obra l’escrivà Joan Guiu, que incorporà la informació fins el 1640 A partir del 1699 se n’encarregà Geroni Brotons, que arribà fins a la…

La vila de Rasiguèras és a la riba esquerra de l’Aglí, en la confluència amb el rec de Termena Una de les mencions documentals més antigues del lloc de Rasiguèras data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals es trobava la seva esposa Ermengarda, lliuraren al monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes testamentàries, l’alou de Radigeres tanmateix, en aquell moment, la senyoria de l’indret era tinguda pels vescomtes de Fenollet en nom dels comtes de Besalú Tot i així, vers el 1085, i probablement a causa de les greus desavinences entre Guillem II, vescomte…

Tudela es documenta des de l’any 1092, en què Ermessenda féu donació testamentària d’una unça a Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent, a la seva església El castell de Tudela formà part dels dominis dels vescomtes d’Àger Curiosament, de l’any 1172 es consignen dos testaments, pels quals els testadors deixaven a llur descendència el castell de Tudela Un d’ells és l’acta testamentària de Bertran de Preixens, en la qual llegava la dita fortalesa a la seva filla Elisenda L’altre testament fou atorgat…

Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per fer cara als…

Situació Vista del turó damunt el qual hi ha les ruïnes de l’antic castell F Tur Les ruïnes del castell medieval de Begur coronen el cim del turó del seu nom, en el massís de Begur, a poca distància —uns 2 km— del litoral És un mirador d’amplis horitzons, sobretot vers tramuntana i ponent la vista s’estén per la plana i les muntanyes que la limiten i per la costa amb una gran extensió de mar El nucli de la vila de Begur s’arrecera a migdia del puig del Castell, amagat dels perills del mar, en una posició característica del poblament alt-medieval Mapa 335M781 Situació 31TEG174453 Hom pot…

Situació Una vista de les ruïnes del castell de Centelles, molt modificades, però que encara conserven uns importants panys de mur d’època original M Anglada El castell de Centelles es troba dalt d’un cim afuat de 855 m d’alt, que es desprèn de la serra o costa de Sant Martí i s’aixeca uns 200 m de la seva base El turó és visible des de la carretera de Molins de Rei a Vic des del tram de Sant Feliu de Codines a Centelles Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 34,1 —y 24,7 31 tdg 341247 El trencall que va…