Resultats de la cerca

L’enllaç és anomenat coordinat i a voltes semipolar en la teoria electrònica de la valència de Gilbert Newton Lewis i Nevil Vincent Sidgwick , segons la qual aquest enllaç difereix del covalent normal només en el fet que els dos electrons que el constitueixen procedeixen d’un sol dels dos àtoms que s’enllacen, la qual cosa permet d’explicar l’estructura electrònica d’alguns grups no saturats per exemple, -NO 2 de molècules orgàniques i inorgàniques, la dels complexos complex i la dels adductes formats per molècules neutres, l’una acceptora i l’altra donadora per exemple F 3 BNH…

Catedràtic de sociologia i pedagogia dels mitjans de comunicació de masses de la Universitat de Colònia, l’any 1988 s’incorporà al Gran Teatre del Liceu en qualitat de responsable dels departaments de coordinació i producció Com a director artístic del Liceu entre el 1990 i el 1996, impulsà una profunda renovació de la programació d’aquest teatre, amb la presentació de posades en escena innovadores, i alhora polèmiques, com els muntatges de Les noces de Fígaro , de Mozart, i Tannhäuser , de Wagner, que dirigiren Peter Sellars i Harry Kupfer, respectivament També programà obres de directors…

Vida Estudià a Barcelona, i després ho feu a l’Escola Superior de Música de Munic, on s’especialitzà en clavicèmbal A l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena continuà aprofundint la tècnica d’aquest instrument, i posteriorment ho feu amb Kenneth Gilbert i Gustav Leonhardt Parallelament als seus estudis inicià una important tasca concertística que la portà a participar en recitals arreu d’Europa i dels EUA Enregistrà diversos discs, particularment de música catalana per a teclat i, més concretament, de l’Escola de Montserrat El 1998 es doctorà en història de l’art especialitat…

El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti…

Els precedents de la doctrina es troben ja en Teodot a Roma cap al 190 i en els monarquians Pau de Samòsata s III afirmà que el Verb només influïa damunt Jesucrist, dins el qual habitava com en un temple Arri s IV inclogué dins l’adopció el mateix Verb Segons Marcel d’Ancira ~300-~374 el Verb serà veritable fill de Déu a la fi dels temps Idees semblants es retroben en Teodor de Mopsuèstia, Nestori i l’escola d’Antioquia L’adopcionisme aparegué a la península Ibèrica per obra d'Elipand de Toledo, al s VIII, que polemitzà amb el Beat de Liébana El bisbe Fèlix d’Urgell s’hi adherí i el defensà…

El 1952 fundà a Lió el Théâtre de la Comédie, que dirigí fins el 1957 Tot seguit es feu càrrec del teatre de Villeurbanne, i maldà per atraure un públic d’obrers El 1972, amb Robert Gilbert, Patrice Chéreau i altres compartí la direcció fins el 2002 del Théâtre National Populaire, installat a Villeurbanne Trobà una escriptura personal a partir de les propostes de Brecht sobre el teatre èpic George Dandin 1958 i Tartuffe 1962, de Molière Edward the Second 1960, de Marlowe  La seconde surprise de l’amour  1959, de Marivaux  Troilus i Cressida 1964, de Shakespeare, i també sobre…

Es formà al Hollywood Studio Club, amb Charles Laughton i a l’Actors Studio de Nova York Inicialment encasellada en papers determinats pel seu físic, aviat trencà amb aquest estereotip i desenvolupà unes aptituds dramàtiques que li permeteren interpretar papers diversos fins a una edat molt avançada Debutà el 1943, però el seu primer paper protagonista fou a Take one False Step , de Ch Erskine 1949, als quals seguiren, entre més d’un centenar de títols, Winchester 73 , d’A Mann 1950, A Place in the Sun , de G Stevens 1951, The Diary of Anne Frank , de G Stevens Oscar del 1959 a la millor…

Té per genearca Gilbert de Hamilton s XIII D’entre els seus descendents, que formaren diverses línies, cal esmentar James Hamilton mort el 1479, hereu de la línia primogènita, creat lord Hamilton 1445 i casat amb Maria, filla del rei Jaume II d’Escòcia James Hamilton mort el 1547, segon comte d’Arran, elegit regent d’Escòcia en morir Jaume V 1542 el parlament el declarà hereu del tron i governador del regne durant la minoritat de Maria I, i Enric II de França el féu 1549 duc de Châtellerault resignà la regència el 1554 James Hamilton mort el 1648, que rebé 1643 el ducat de…

El seu primer director fou Enrique Jordá 1982-84, seguit posteriorment per Maximiano Valdés 1985-86, Mathias Kuntzsch 1987-89, Miguel Ángel Gómez Martínez 1989-93 i Hans Graf 1993-96 Del 1996 fins a la temporada 2000-01, Gilbert Varga i Mario Venzago foren els responsables de la direcció artística A partir de la temporada 2001-02 C Mandeal substituí M Venzago A més de la temporada d’abonament a Sant Sebastià, Bilbao, Vitòria i Pamplona, la Simfònica d’Euskadi fa concerts didàctics i nombrosos enregistraments discogràfics Ha participat també en prestigiosos festivals, com el Festival…

El seu fundador, Alphonse Leduc 1804-1868, era compositor, a més d’un virtuós de la flauta i de la guitarra Fou el seu fill Alphonse Charles 1844-1892 qui creà les grans colleccions de pedagogia musical que han caracteritzat les publicacions de la casa, línia que fou seguida per la seva vídua, Emma Ravina, al capdavant de l’empresa fins el 1904, i pel seu fill Alphonse-Émile 1878-1951 Si bé l’editorial no s’ha distingit per la publicació de l’obra de músics importants, sota la seva direcció adquirí els drets de publicació d’O Messiaen, dels quals en té l’exclusiva des del 1961 Els fills d’…