Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…

Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a Barcelona el 1838 Publicà poemes de circumstàncies a El Vapor  i El Guardia Nacional  i, després de l’exili passat a Cadis per les seves idees liberals, on tractà l’actor José Valero, escriví Amor de hombre 1851 i un dels èxits més importants de l’escena del seu temps, Flor de un día 1851, que tingué continuïtat a Espinas de una flor 1852, drames renovadors de la línia liricosentimental, novellats el 1862 per Manuel Angelon Estrenà més de vint sarsueles, originals o adaptades, entre les quals destaquen Tres para una 1853, amb…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes…

Ingressà el 1951 al Seminari Pontifici de Tarragona, on estudià humanitats i posteriorment filosofia i teologia a la Universitat Pontifícia de Salamanca Ordenat el 1964, exercí el sacerdoci en diverses parròquies tarragonines fins el 1970, que se secularitzà per treballar com a corrector d’estil i editor per a les editorials  Ariel  1969-75, Crítica  1976-79, Seix i Barral  1982-83 i Empúries  1984-88, activitat que interrompé per a exercir el càrrec de delegat del Departament de Benestar Social a les comarques de Tarragona 1988-92, i després represa com a freelance Entre els llibres que…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall , i membre d’una família benestant i de clares conviccions catalanistes, sentiment que arrelà en ell i els seus germans, el sociòleg Emili M Boix i el poeta Josep M Boix Llicenciat en filosofia a la Universitat de Barcelona, ingressà a l’orde benedictí el 1942, i fou ordenat el 1949 Secretari de l’abat Escarré 1953-64, prior del monestir de Montserrat 1967-78 i visitador de la congregació benedictina Subiacense, el 1962 assumí la direcció de Serra d’Or , poc abans 1964 que el règim franquista obligués la revista a passar de la jurisdicció eclesiàstica a la…

Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres Inicialment formà part del grup del pare Francesc de Paula Vallet El 1921 fou un dels fundadors de La Veu Gracienca després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari El Matí , i finalment fou redactor de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de la Fundació Bernat Metge, des d’on esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí, dins un…

Escrit entre el 1947 i el 1952 a Barcelona, on fou editat aquest any, està format per un conjunt de vint-i-set sonets de talla perfectament clàssica precedits d’un pròleg amarat d’humanitat Després d’acabar les Tannkas del retorn 1943-46 i un cop represes les tasques a l’FBM, Riba traduí de cap i de nou L’Odissea , que publicà el 1948, i el 1955 completà les versions de tota la tragèdia grega, començades el 1919 Molts dels motius d’aquestes obres clàssiques l’odisseica noia dreta a la sorra acollint l’errant i donant-li accés al rei, que li ha de facilitar el retorn a la pàtria, les tràgiques…

La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

Estudià periodisme i filosofia i lletres, doctorant-se en filologia catalana Collaborador de La Vanguardia, Destino i Serra d’Or , fou redactor en cap i comentarista de política internacional al Diario de Barcelona Des dels inicis de la seva trajectòria professional prengué part activa en les iniciatives –molt limitades pel règim franquista– per a introduir el català en els mitjans de comunicació del 1962 al 1976 dirigí al Diario de Barcelona  una secció dedicada a llibres en català i collaborà regularment a Serra d’Or  i al setmanari Tele/estel  durant la seva curta existència 1966-70 Fou…