Resultats de la cerca

Situació i presentació Estès al S de Tàrrega, limita amb la comarca de la Segarra, amb la qual es relaciona històricament malgrat la seva inclusió en l’Urgell en la divisió territorial del 1936 El municipi termeneja al N amb les terres de Tàrrega i Vilagrassa, a l’E amb Granyena de Segarra i Montornès de Segarra, ambdós pertanyents a la comarca de la Segarra al S limita amb Guimerà, Ciutadilla, Nalec i Sant Martí de Riucorb, i a l’W amb Preixana Verdú té una forma arrodonida i al sector NE és drenat pel Cercavins, procedent de Montornès de Segarra, on s’ajunta amb el seu afluent…

Barcelona Relació alfabètica dels municipis de Barcelona durant la Segona República, ordenats per província amb la numeració corresponent al mapa adjunt Barcelona Abrera 250 Aguilar de Segarra 216 Aiguafreda 72 Alella 171 Alpens 28 Ametlla L' 156 Arenys de Mar 143 Arenys de Munt 145 Argençola 225 Argentona 152 Artés 103 Aviá 19 Avinyó 83 Avinyonet del Penedés 281 Badalona 174 Barcelona 309 Baells La 24 Bagá 3 Balenyá 73 Balsareny 87 Begues 294 Beliprat 234 Berga 23 Bigues 118 Borredá 27 Broca 5 Bruch El 212 Brull El 70 Cabanyes Les 264 Cabrera d'lgualada 245 Cabrera de Mataró 162 Cabrils 161…

Situació i presentació És situat a la banda NW de la comarca, al sector meridional de Comalats, als primers altiplans meridionals de la plataforma segarrenca que s’aixeca per damunt de la Conca de Barberà estricta a través de la serra del Tallat, al sector de Belltall, amb una elevació que oscilla entre els 700 i els 841 m El terme confronta pel NE amb el de Vallfogona de Riucorb, per l’E amb Conesa, pel SE amb Forès, pel S amb Solivella i per l’W amb Vallbona de les Monges a través del seu agregat de Rocallaura, en un petit sector amb Ciutadilla i amb Guimerà a la partida de Relat de Baix,…

Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses rieres solquen el terme, les…

Situació i presentació És situat als límits nord-occidentals de l’Alt Camp termeneja amb Vilaverd i Montblanc al N, ja a la Conca de Barberà, amb Valls a l’E, amb Alcover al S i amb Mont-ral i l’antic terme de Rojals, avui incorporat a Montblanc a l’W El municipi de la Riba és en el límit de tres contrades diferents el Camp de Tarragona, les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà La Riba és l’únic nucli de població del municipi Històricament va pertànyer a la vegueria de Montblanc i formà part de les terres del comtat de Prades La seva església fou sufragània de la parròquia de Vilaverd,…

Situació Façana d’aquesta església, annexa al claustre de la catedral i originàriament capella del Palau Episcopal M Vergés La capella de Santa Llúcia és situada dins el conjunt catedralici, fent angle entre el carrer de Santa Llúcia i el carrer del Bisbe Antigament havia format part de les edificacions del Palau Episcopal i al segle XV fou integrada en el claustre de la catedral gòtica MLIR Història L’any 1257, un cop enllestida bona part de la construcció del nou Palau Episcopal, el bisbe Arnau de Gurb 1253-84 obtingué la cessió d’un solar al davant, a tocar del cementiri de la catedral…

Introducció En aquest text partirem de l’estudi i l’anàlisi de documentació aplegada per historiadors i historiadors de l’art i que té relació amb el problema que es planteja, també en període romànic a Catalunya, entre artistes, clients i consumidors de l’obra d’art Tenim presents gran part dels treballs de Josep Puig i Cadafalch sobre arquitectura, el de Josep Gudiol i Cunill a Els primitius , de Josep Lladonosa sobre Lleida, de Pierre Bonnassie, els reculls documentals de Cebrià Baraut a Urgellia , etc La interpretació i valoració d’aquesta documentació ens portarà a aprofundir i constatar…

Els veguers La concòrdia Ad perennem de l’any 1173 deixà la jurisdicció de la ciutat i el territori de Tarragona únicament en mans de l’arquebisbe Guillem de Torroja i del rei Alfons I, és a dir, els arquebisbes de Tarragona i els comtes-reis esdevingueren consenyors del Camp de Tarragona La part executòria del govern quedava reservada a l’arquebisbe i el domini suprem i la concessió de privilegis destinats a tota la comunitat restaven en mans del sobirà Els representants d’ambdós senyors al Camp de Tarragona eren, respectivament, els veguers reial i arquebisbal amb residència a Tarragona El…

La divisió de la comarca en diferents diòcesis Mapa de les esglésies de la Conca de Barberà anteriors al 1300 J Salvadò Com és ben sabut, l’organització eclesiàstica acompanyà la reconquesta d’aquesta banda del territori català El procés, però, que tingué la recuperació cristiana de la Conca de Barberà, d’una banda, i el retard de la restauració de l’antiga seu metropolitana de Tarragona, de l’altra, determinaren que les esglésies que s’anaren bastint a mesura que avançà la reconquesta i s’hi consolidà l’assentament dels nous habitants, s’adscrivissin a les diòcesis d’on eren originaris els…

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…