Resultats de la cerca

Una història atzarosa Façana de ponent de l’església, segurament de l’època de l’abat Miquel Sampsó I 1461-1507 ECSA - ECasas El monestir benedictí de Sant Salvador de Breda, fundat el 1038 pels Cabrera, vescomtes de Girona, als peus del castell de Montsoriu, va crear entorn seu una petita vila, que tenia com a església pròpia la de Santa Maria, aixecada a poca distància La relació entre l’església monàstica i la parroquial no sempre fou pacífica perquè els monjos reclamaven drets i atribucions que toparen amb l’acció pastoral dels seus rectors o vicaris perpetus, els quals es…

Situació i presentació Es troba, a ponent de la comarca, al límit amb el Baix Cinca, a l’interfluvi del Cinca límit occidental del terme i del Segre límit meridional, que conflueixen a l’extrem SW del territori l’Aiguabarreig, espai classificat en el PEIN Limita amb els municipis de la Granja d’Escarp S, Seròs E, Fraga N i Torrent de Cinca W, els dos últims pertanyents a la comarca del Baix Cinca El relleu és format per planes amb elevacions estretes i allargades perpendicularment al Cinca, d’escassa altitud La part de ponent i migdia del terme forma part de la zona…

Situació Del conjunt medieval d’Oroners, situat en un relleix d’un espadat sobre l’embassament de Camarasa, només en resta sencera l’església V Buron Castell i vilatge situats en una balma, a l’extrem oriental de la serra de Montclús, al vessant abrupte, orientat cap al sud-est, que baixa fins a la Noguera Pallaresa ara hi ha l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG207508 Si seguim la carretera que va d’Àger a Tremp, si fa no fa davant del trencall de l’Ametlla del Montsec, surt cap a mà dreta una pista Arribarem fins a la serra del Pi i continuarem a peu fins a la…

Introducció Torre portal del recinte emmurallat del castell de Vulpellac JBurset Encara que el conjunt de l’arquitectura rural d’època gòtica resulti un caramull d’edificacions molt heterogènies pel que fa a l’entitat, morfologia i elaboració estilística, s’ha de tenir present que aquest agrupament, igual que l’anterior de natura urbana, obeeix a raons ordenadores de caràcter històric i que les seves subdivisions tipològiques són d’índole funcional, i no pas exclusivament d’ordre arquitectònic o artístic, com ja s’ha assenyalat en la presentació del volum Ara bé, en general, les realitzacions…

La zona de les actuals comarques de la Segarra i l’Urgell era, als segles XI i XII, un espai de frontera entre cristians i musulmans, i no fou fins a la caiguda de Lleida i Tortosa a mitjan segle XII que aquests territoris es pogueren repoblar amb total seguretat La noblesa feudal cristiana comptà amb els ordes religiosos per al procés de repoblament d’aquestes zones insegures El mateix comte de Barcelona hi confià plenament Per tot això, no ens ha d’estranyar que en un espai molt concret de la Catalunya Nova es concentri el major nombre de monestirs del nou orde cistercenc de tot el país, en…

El monestir benedictí de Sant Feliu de Guíxols, avui parròquia de la vila, és més conegut per l’anomenada Porta Ferrada, exemple singular a Catalunya d’un cos d’edifici noble d’abans del romànic –potser el mur de la galilea o nàrtex del primitiu temple conventual del segle X, la hipòtesi més versemblant, o tal vegada la façana de l’antic palau abacial–, que no pas per l’església actual, un temple gòtic per al qual el 15 de maig de 1338 el bisbe de Girona Arnau Mont-rodon va atorgar indulgències a tothom qui collaborés econòmicament o amb treball personal i aportació de materials…

Situació Aquest santuari es troba al bell mig del nucli de la Vila Vella d’Olot, vers el sector més llevantí de la població Història El santuari de la Mare de Déu del Tura, patrona de la ciutat, té el seu origen en temps molt reculats Hom té notícia de la seva existència per un precepte del rei carolingi Carles el Calb, datat l’any 872, pel qual confirmà a precs de Recimir, abat del monestir de Sant Aniol d’Aguja, totes les possessions de l’esmentat cenobi, entre les quals es cita en el document, “ …in Basse, locum qui dicitur Olotis, cum antiqua ecclesia in honore Sanctae Mariae fundata ”…

El 23 d’agost de 1413, les Corts Catalanes reunides a Barcelona elegiren els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Marc de Vilalba Vilalba, la Roca del Vallès segle XIV – Olesa de Montserrat 1439, abat de Santa Maria de Montserrat diputat militar Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles diputat reial Joan Ros, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Joan de Prades, canonge i infermer de la seu de Tortosa oïdor militar Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga oïdor…

Situació Vista de conjunt d’aquesta antiga església, que perdé la seva categoria parroquial al segle XVIII en construir-se un nou temple al cim de la població, sobre les ruïnes del castell ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Vicenç és situada en una plana uns 300 m sud-oest del nucli urbà d’Eus, a la riba esquerra de la Tet, i prop de l’antic camí de Marquixanes a Catllà i Molig Envoltada de xiprers seculars, aquesta església vetlla el cementiri que l’envolta i els rics vergers de la vall Desgraciadament, la pedra artificial o el ciment d’alguna de les tombes desentona dins el…

Gaucelm 812-832 Fou també comte d’Empúries 816-32 i marquès de Gòtia 829-32 Fill de Guillem I de Tolosa i germà de Bernat de Septimània El 812, com a comte de Rosselló, rebé un diploma de Carlemany a favor dels hispani refugiats, i un altre de Lluís el Piadós, del 816, relatiu al mateix objecte, el qual li’n donà un altre el 823, en què concedia la immunitat al monestir rossellonès de Sant Andreu de Sureda El 830 caigué en desgràcia de l’emperador pel fet d’haver intervingut en la conspiració del seu germà Bernat, i fou destituït del comtat d’Empúries i del de Rosselló Retornat a la gràcia…