Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
Montevideo
Ciutat
Capital de l’Uruguai, forma un departament homònim propi.
És situada a l’estuari del Riu de La Plata, en el punt on s’obre a l’Atlàntic, damunt la badia de Montevideo L’onada immigratòria de la segona meitat del s XIX provocà el desenvolupament de la ciutat 9 000 h 1830 300 000 h 1890 La funció urbana principal, a part la politicoadministrativa, és la comercial, orientada sobretot vers l’exportació de productes de base llana, cuir, carn, etc cap a les àrees consumidores europees El port importa, d’altra banda, combustibles, béns d’equip i productes manufacturats Fins a un cert punt, la ciutat resta sotmesa a la influència de Buenos…
ciutat de pont
Urbanisme
Ciutat sorgida per tal de controlar el pas d’un riu, i sovint amb caràcter de fortificació, per oposar-se al pas de l’enemic, quan els ponts són de pas obligat en les rutes de penetració al país (Avinyó, Orleans, Tours).
El cas més freqüent és el de riberes dissimètriques en què l’una és més alta que l’altra Varsòvia, Kíev, i aleshores la ciutat com a baluard defensiu s’installa a la part aturonada i desborda amb el creixement la vora contrària, on s’installen els barris industrials i els suburbis, mentre que les funcions administratives i comercials són reservades al nucli inicial Lió, Praga, Budapest Si el riu és fronterer, les ciutats s’hi installen amb aquesta funció, i normalment una d’elles, en una banda, té una funció principal, i a l’altre cap de pont n'hi ha una altra de funció…
frontera
Geografia
Política
Història
Línia que separa dos territoris fronters.
El terme fou aplicat primer al conjunt d’installacions militars que servien de base a la conquesta i la cobertura defensiva Més tard s’aplicà a aquest territori fluctuant, on les autoritats eren sovint militars Desaparegudes les jurisdiccions feudals i assolida una tècnica cartogràfica i logística suficient, adquirí el sentit actual en els estats moderns La distinció entre fronteres naturals i artificials s’ha fet tradicional Les primeres tenen un valor relatiu i cal considerar-les com un factor cada vegada menys decisiu a l’hora d’establir les fronteres convencionals Els rius la frontera…
Alexandre Martí i Gelabert
Cinematografia
Director i productor.
Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera, aspirava a dirigir…
Circ Roncalli

Circ Roncalli
(CC0)
Empresa alemanya, amb seu a Colònia, fundada el 1975 per l’austríac Bernhard Paul i batejada així en homenatge al papa Joan XXIII (Angelo Giuseppe Roncalli).
Ha encunyat el concepte de circ d’autor, fórmula basada en una acurada selecció de números de circ tradicional oberta a les noves tendències, l’absència d’animals altres que els cavalls, música original, orquestra en directe i una posada en pista pensada fins als últims detalls El circ debutà oficialment el 18 de maig de 1976 a Bonn, però al final del 1977 diversos problemes n'aconsellaren un tancament provisional Una profunda reorganització en permeté la reobertura el 1980 Ha actuat per tot Europa i en alguns esdeveniments singulars com a l’Expo de Sevilla representant els länder de Renània…
discriminació institucional
Sociologia
Discriminació exercida per les institucions públiques mitjançant les normes i les pràctiques administratives i que perjudica determinats grups i col·lectius.
Fa referència a aquells processos protagonitzats per determinades institucions, com escoles i hospitals, on es dóna un tracte diferenciat i poc acurat a determinats grups o collectius de ciutadans També s’esdevé quan les administracions no posen els mitjans necessaris per a facilitar que certs individus puguin rebre els serveis que els pertoquen La discriminació institucional està profundament arrelada en molts països, i influeix negativament en la manera de percebre les persones i tractar-les per raó del sexe, discapacitat, classe, ètnia i orientació sexual
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…
bosc de Białowieża
Espai natural
Bosc de l’Europa central, entre Polònia i Bielorússia, on hi ha el parc nacional de Białowieża.
Té una extensió d’uns 3000 km 2 , repartits a parts aproximadament iguals entre ambdós estats divisions administratives de Podlàquia a Polònia, i Brest i Grodno a Bielorússia La zona de protecció més estricta és d’uns 1400 km 2 , i la resta té nivells de protecció inferiors Originàriament propietat de grans terratinents que el destinaven al lleure, especialment a la caça, aquest ús en facilità la conservació, fins al punt de ser considerat l’únic testimoni supervivent del gran bosc que cobria l’Europa central des de temps prehistòrics El grau mínim d’intervenció humana es…
Elionor de Sicília
Segell d'Elionor de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó, filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia i tercera muller (1349) de Pere III el Cerimoniós, proposada per aquest als catalans de Sicília en requerir ells l’ajuda del rei en llur lluita contra els nobles sicilians.
Tot i que aquests imposaren per condició la renúncia d’Elionor a tots els seus eventuals drets a la corona siciliana, la reina no deixà d’interessar-s’hi, car es considerà sempre successora dels seus germans, en el cas que morissin sense fills, i no abandonà la idea d’una possible unió de Sicília als territoris patrimonials de la corona catalanoaragonesa procurà de casar les germanes més joves, Blanca i Beatriu, i també el seu germà, Lluís I de Sicília, amb Constança, filla gran del seu marit i a la mort d’aquell, la casà amb el nou rei, el seu germà més jove, Frederic III de Sicília, del…
Luxemburg

Luxemburg. Església de Sant Joan.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital del Gran Ducat de Luxemburg.
La ciutat antiga, fortificada, s’alça sobre un meandre, accessible només per l’W, que s’eleva a 70 m d’altitud sobre les profundes valls de l’Alzette i del Pétrusse Des del 1947 ha augmentat en més de 14 000 h L’expansió urbana moderna s’ha efectuat cap al S i W, per la vora dreta del Pétrusse, i resta connectada al nucli antic per mitjà de viaductes A més de les funcions administratives, és un important centre comercial, financer i industrial indústria mecànica, tèxtil, del tabac, alimentària i ceràmica Centre d’ensenyament superior Centre Universitaire de Luxembourg, fundat el 1969 és seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina