Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
Jaciment dels Escolans (Torrefeta)
Art romànic
Situació Jaciment dels Escolans Restes d’aquesta enigmàtica construcció, de planta quadrangular, amb murs disposats de manera graonada ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment és situat al sector nord-est del terme de Palou de Sanaüja, a la partida dels Escolans, en una zona de bosc d’alzines Mapa 34-14 361 Situació 31TCG553323 Per a anar-hi des de Guissona, s’ha d’agafar la carretera L-313 en direcció a Ponts a uns 4 quilòmetres de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou de Sanaüja, i des d’aquí, pel camí que mena a Granollers, s’arriba a la partida dels Escolans, on hi…
Construccions de la Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Restes de construccions situades uns 2 km a l’oest de Santa Maria de Meià, al vessant de la muntanya, dins d’un bosquet d’alzines, entremig de camps Mapa 33-13328 Situació 31TCG328517 Seguint la carretera que va de Santa Maria de Meià cap a Fontllonga, a uns 2 km, immediatament després de passar una granja, es veu una caseta al mig d’un camp La Coscollera és uns 50 m més avall JBM Història Les notícies d’aquest lloc, que mai no tingué la condició de castell sinó la de quadra, dintre del castell de Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines, corresponen a un capbreu del…
Habitatge proper al camí de la mola de Colldejou
Art romànic
Situació Escassos vestigis d’un habitatge medieval situat prop del Coll Roig, al camí que mena a la mola de Colldejou ECSA - J Bolòs Restes d’un habitatge pagès situat entremig d’un bosc d’alzines, prop del Coll Roig que separa el terme de Colldejou del de la Torre de Fontaubella, a la comarca del Priorat Són edificades a la falda de la mola de Colldejou Mapa 33-18472 Situació 31TCF223537 Si agafem el camí que des del Coll Roig porta a la mola, havent deixat el trencall que mena al poble de Colldejou, dins d’un bosquet d’alzines trobarem les restes d’un habitatge, a…
Queixàs
Municipi
Municipi del Rosselló, al centre dels Aspres (774 m alt, al sud-oest del terme).
El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat al S pel…
Costoja
Costoja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la zona muntanyosa, que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa.
Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments…
Caudiers de Fenollet
Municipi
Municipi de la Fenolleda a l’extrem NE de la comarca, a la vall mitjana de la Bolzana que corre en direcció EW i forma un corredor entre muntanyes per on passen la carretera i el ferrocarril de Perpinyà a Tolosa.
El terme limita al sud amb la serra d’Arquièras, per la qual s’obre pas la vall de Sant Jaume en un congost dominat pels antics castells de Fenollet i de Castellfisel A la sortida del congost hi ha el santuari de la Vall Al nord és accidentat pel sector més occidental de les Corberes, en les quals s’obre l’important coll de Sant Loïs, on passava l’antic camí de Perpinyà a Carcassona Les zones muntanyoses són cobertes de bosc alzines, roures, avets i faigs, activament explotat hi ha serradores Les terres de conreu 478 ha, cobertes gairebé totalment de vinya 413 ha, que ha…
Cervera de la Marenda
Cervera de la Marenda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit amb l’Alt Empordà, a la façana marítima de la Marenda, des de la cala de Terrimbou fins passat el cap de Cervera.
Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes espanyola i…
Castell i vilatge de Pasan (Rofiac de las Corbièras)
Situació Restes dels murs que configuraven l’antic castell de Pasan ECSA - J Bolòs Les restes del castell i de l’antic poble de Pasan són situades al cim d’un petit turó cobert d’alzines que s’alça entremig dels camps, en part abandonats, a l’W de Rofiac, prop del terme de Solatge Un centenar de metres cap a l’E, en un altre petit turó, hi ha les restes de l’església de Sant Miquèl de Pasan i poc més enllà, a l’altra banda d’una riera, s’alça l’actual casa de pagès de Pasan Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 52′ 52″ N - Long 2° 31′ 51″ E Si anem de Rofiac cap a Solatge, després de…
Carlos José Rodríguez Sequera

Carlos José Rodríguez Sequera
FEDERACIÓ CATALANA DE DARDS
Esports de tir
Darder.
Encara en edat juvenil, s’imposà en el rànquing de Catalunya sènior de dards de punta d’acer 1997, títol que repetí dues vegades més 2005, 2006 Fou quatre vegades campió de Catalunya sènior 1999, 2004, 2005, 2006 i en cinc ocasions campió de Catalunya en la modalitat bullshooter 2001-05 També fou campió d’Espanya, dues vegades en individual, una per parelles i una altra per equips del 1999 al 2002 Igualment, fou diverses vegades campió d’Europa per parelles, i d’Europa i del món amb la selecció espanyola 2000-04 També es proclamà campió del món individual en la categoria triple petit 2000, i…
el Pertús
Municipi
Municipi del Vallespir, situat al límit amb l’Alt Empordà, damunt la serra de l’Albera, des del vessant del pic del Priorat, a ponent del coll de Panissars, fins a la collada del pla de l’Arca, a llevant del coll del Pertús (271 m alt), el pas més baix i accessible de tota la serra i, des de l’antiguitat, el més concorregut —hi passava la via Augusta— i, modernament, l’únic obert al tràfic internacional entre la carretera de la costa i la del coll d’Ares; àdhuc l’autopista de Barcelona a Perpinyà ha aprofitat aquest pas.
El territori municipal s’estén pel vessant vallespirà del coll a la capçalera del riu de Rom, però des del tractat dels Pirineus 1659, que atribuí a França el fort de Bellaguarda, comprèn el vessant empordanès del turó on hi ha emplaçat aquest castell, entre els colls de Panissars les restes de l’antic priorat del Coll de Panissars pertanyen també al municipi i del Pertús el torrent de la Comtessa, afluent de capçalera del Llobregat d’Empordà —i la carretera de Barcelona a Perpinyà, que segueix el seu curs— forma la frontera francoespanyola dins mateix del nucli urbà Els boscs, especialment d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina