Resultats de la cerca

Els cicadofitins són més complexos estructuralment que els coniferofitins les fulles tenen nervadura pinnada i, molt sovint, són profundament dividides els estams porten diversos grups de sacs pollínics i els primordis seminals s’insereixen, en nombre més o menys elevat segons les espècies, en carpels foliacis Alguns cicadofitins presenten caràcters evolutivament avançats, com ara la manca d’arquegonis en els megaprotallus Apareixen, també, flors hermafrodites, amb un periant incipient, que són pollinitzades per insectes El port és variable des de plantes amb aspecte de palmera fins a lianes…

Les camèlies són arbrissons escanyolits de flors, no pas fragants ni vistoses, però de coloració blanca puríssima o rosada Les magnòlies, per contra, són arbres poderosos d’ampla capçada, amb fulles grans i brillants i flors enormes, d’aroma suau Pocs caràcters tenen en comú, doncs, camèlies i magnòlies, excepte la seva bellesa ornamental, la procedència compartida de l’àmbit laurifoli i el fet d’haver alimentat innombrables velleïtats romàntiques, influïdes pel gust per les coses exòtiques i pintoresques, i cristallitzades en l’admiració per aquestes plantes ornamentals El farmacèutic i…

El lot Lotus corniculatus és una papilionàcia comuna als prats i a certs matollars, a bona part del país Les seves tiges terminen en grupets de poques flors i fa fulles trifoliades, cadascuna amb dues estípules de morfologia semblant a la dels folíols Enric Curto La família de les papilionàcies és una de les més importants a escala mundial, tant pel nombre d’espècies que la formen més de 12 000, repartides en uns 450 gèneres com pel protagonisme que tenen moltes en certs paisatges vegetals, com també per la intensa utilització agrícola de què són objecte, ultrapassades només en aquest…

La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa  Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada   Chenopodium sp   blet , quenopodi  Chenopodium album   blet blanc  Chenopodium ambrosioides   te bord   Chenopodium bonus-…

Possessió mallorquina, JNadal, sd, coll part JG La producció agrària va créixer considerablement al llarg del segle XVIII, i aquest creixement es produí principalment perquè es posaren en conreu terres ermes És el que s’anomena un creixement extensiu La superfície conreada va augmentar de manera notable encara que sigui difícil de quantificar Els masos de la Catalunya Vella, que retenien bona part dels boscos i erms, van cedir a subemfiteutes i rabassaires petites parcelles de terra per ésser desboscades i posades en conreu Al Solsonès i al Berguedà, per exemple, es multiplicaren les rompudes…

Les agulles de Santa Àgueda, pobrament cobertes de vegetació, amb a penes alguns pinastres Pinus pinaster supervivents dels incendis Ernest Costa El Desert de les Palmes 14, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric Situat a la comarca de la Plana Alta, el Desert de les Palmes és una serra litoral parallela a la costa, que s’estén pels termes de Benicàssim, Cabanes, la Pobla Tornesa, Borriol i Castelló Fou declarat Paratge Natural l’octubre de 1989, i, sens dubte, representa una fita emblemàtica per al poble castellonenc El seu nom deriva de l’existència, al centre de la…

Les terres hiperbòries L’àrea coberta per la tundra equival només a un 3% de la superfície total dels continents La presència de l’oceà Àrtic escapça pel nord qualsevol possible extensió més septentrional, mentre que les bandes latitudinals són menys extenses a les regions properes als pols que a les latituds més baixes la longitud de l’equador és de 40 000 km, però la dels parallels corresponents a les latituds 70°N i S només és de 13 750 km Tot plegat fa que no hi hagi gaire espai per a la tundra Els límits latitudinals de la tundra El glaç marí i les glaceres del pol nord no constitueixen…

La geografia La part central de la regió àrtica és ocupada per l’oceà Àrtic, mar interior que només comunica àmpliament amb l’Atlàntic Allò que dona unitat a aquesta regió, delimitada per la isoterma de 10° corresponent al mes més càlid, és el clima caracteritzat per la continuïtat del fred Hom pot distingir una zona de clima polar oceànic a la regió on l’Àrtic s’obre a l’oceà Atlàntic, amb un règim de ciclons i de clima humit i fred, però no extrem, i on es registren algunes precipitacions i una zona de clima polar continental on les temperatures del mes més fred poden arribar a -30°C, i hi…

Aquests treballs són estructurats en els sistemes de conreu , que són un seguit d’operacions que, amb ajuts tècnics concrets, permeten l’obtenció de les millors collites possibles per a un terreny determinat La diversitat de medis naturals susceptibles d’ésser aprofitats per l’home des del punt de vista agrícola dóna lloc, de forma natural, a una diversificació parallela en els sistemes de conreu El poblament dispers en un medi relativament hostil de molts pobles primitius és característic de les regions equatorials, on l’agricultura té un caire complementari de la caça i de la collita Així,…

A llevant del cap de Ses Salines, la plataforma sedimentària del migjorn mallorquí és bruscament tallada per una costa de penya-segats Yves Hennechart El cap de Ses Salines 14, entre els principals espais naturals de Mallorca La punta meridional de Mallorca és una gran plataforma que acaba, quasi en angle recte, al cap de Ses Salines La costa de llevant s’alça, lleugerament i progressiva, cap a Santanyí, amb un màxim de 80 m d’altitud als Baus, ja immediats a la cala de S’Almonia, al límit d’aquest espai natural Cap a ponent, en canvi, la costa es manté baixa, tot alternant trams rocosos, en…