Resultats de la cerca

El convent de Santa Clara de Barcelona, avui desaparegut, representa la primera fundació de l’orde de les clarisses a Catalunya, un cop arribades a la ciutat el 1233 Agnès de Peranda i santa Clara d’Assís Entre el 1236 i el 1237 el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou va concedir a l’orde el dret a construir un convent de nova planta prop de la platja, en l’espai ocupat avui pel parc de la Ciutadella La documentació, encara ara una mica confusa, ofereix la data del 1249 com l’any en què ja estaven pràcticament acabats l’església i el convent, i d’altra banda, apareix com l’any de la donació…

Situació Petit edifici romànic de planta rectangular sense santuari diferenciat, amb la porta a migdia, mirant al mas de Las Albas J A Adell Extrem de llevant de l’església, amb l’absis carrat, on es mostra l’irregular aparell rústec que forma el seu parament, únicament amb carreus ben tallats a les cantonades ECSA - A Roura Aquesta església es troba al costat de la masia de Las Albas, a la riba esquerra de la Matassa, prop de la confluència amb l’Adasig Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 45′17″ N - Long 2° 29′47″ E La masia de Las Albas és al costat de la carretera D-619, poc abans del trencall…

El primer, Josep Real i Homs cap del taller 1721-54, fill del mas Ral de Taradell, es formà amb Jacint Moretó i establí taller independent, que fou continuat pels seus fills Vicenç Real i Vernis 1754-72 i Antoni Real i Vernis 1781-97, autors d’innombrables retaules, desapareguts recentment, a les esglésies de Vic i de la diòcesi, com els de Corcó, del Carme de Vic i el conservat a Gombrèn, obrats per Vicenç els de les capelles laterals de la Gleva, el de Sant Pere de Torelló, el de Sant Boi de Lluçanès, de Sora i de Sant Hipòlit de Voltregà, obrats per Antoni, que també esculpí…

Bé que fou fundada pel seu epònim Selǧūq ibn Duqāq , la dinastia no es consolidà fins que Togrïl Beg no vencé els gaznèvides, s’establí a Coràsmia 1038 i es féu reconèixer soldà 1055 pel califa de Bagdad Després dels esplendorosos governs d' Alp Arslān i de Malik Šāh , ajudats ambdós per llur visir Niẓām al-Mulk , l’imperi seljúcida, dividit entre fills i germans, inicià la seva davallada i disgregació els atabegs s’independitzaren i aparegueren diverses dinasties locals, de vida molt heterogènia, a Síria, Mesopotàmia, Armènia i Pèrsia De la branca principal, anomenada dels seljúcides majors…

Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp…

Situació Mur de ponent d’aquest enigmàtic edifici Jl Rodríguez Les ruïnes d’aquesta església es troben un quilòmetre a l’est del serrat del Sabater, per la carretera que des d’aquell indret surt en direcció a Anya, tot creuant el barranc de Segues o de Vall-llebrera El jaciment és uns 200 m al nord de la carretera JRG Mapa 33-13328 Situació 31TCG418434 Història Malauradament no tenim notícies històriques sobre aquesta església Podria correspondre a alguna de les esglésies documentades en el terme de Montmagastre de les quals hom desconeix l’emplaçament, com Santa Maria de Camp-ras o Sant Pere…

Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé…

Situació Antiga ermita, avui abandonada i sense culte, envoltada per un exuberant marc vegetal ECSA - M Anglada Aquesta capella és a una altitud de 1 250 m, en una cota 150 m més alta i al mateix vessant que el poble d’Argolell Mapa 34-10215 Situació 31TCG719999 Per anar-hi cal continuar el camí que surt d’Argolell cap a tramuntana durant cosa d’1 km L’ermita és a uns 20 m del camí MAB Història Poques són les dades històriques conegudes d’aquesta ermita En la visita pastoral del 1758 era una capella annexa de l’església de Santa Eugènia d’Argolell i el visitador féu constar que “és capella…

Format a Màntua, rebé la influència de l’obra tardana de Mantegna, suavitzada pel sentimentalisme religiós de Lorenzo Costa i Francesco Francia La seva obra s’enriquí també amb el sfumato de Leonardo da Vinci i amb el colorisme venecià A aquesta època pertanyen la Madonna di San Francesco 1514-15, Dresden i els Místics Desposoris de Santa Caterina Galleria di Capodimonte, Nàpols Anà segurament a Roma 1518, on estudià l’obra de Rafael i de Miquel Àngel la seva obra experimentà una renovació expressiva i esdevingué més complexa Féu les pintures murals de l’església de San Giovanni Evangelista…