Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins del terme del castell de Pierola, en el lloc anomenat Uruz Sempre fou una capella per al culte dels habitants de la quadra d’ Uruz Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat per venda dels seus propietaris El terme de Pierola es documenta a partir de l’any 945, que el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren diversos béns situats al castell de Bonifaci la Guàrdia de Montserrat, els quals afrontaven amb el terme de Pierola L’església i el lloc es troben esmentats per primera vegada l’any 1205 en el testament de Ramon de Guàrdia, en el…

Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar cap a Tours…

Fill de Felip III i d’ Elisabet d’Aragó , es casà amb Joana I , reina de Navarra i comtessa de Xampanya, i fou coronat rei el 1286 En el tractat de Tarascó 1291 i en el d’Anagni 1295 conclogué la seva lluita amb els reis catalanoaragonesos, heretada del seu pare, que era adversa als francesos Intentà, però, de reservar-se la Vall d’Aran, que no fou restituïda al rei català fins el 1298 Lluità contra els anglesos, i les treves de Vyre-Saint-Bavon, el 1297, i la pau del 1303 amb Eduard I li proporcionaren importants places a la Guiena i a Gascunya També lluità contra Flandes i els reis alemanys…

Fill de Bernat II de Foixà i de Beatriu, ja des d’abans del 1267 era frare menor al convent de Barcelona En sortí el 1275 i es feu benedictí de Sant Feliu de Guíxols Per discòrdia en l’elecció d’abat de Sant Pere de Galligants, Guifré fou nomenat procurador i administrador, fins a l’acord definitiu 1285 El rei li donà el castell de Montagut Essent cambrer del monestir de Sant Feliu, on sofrí l’entrada dels francesos a la vila, el feren administrador de la casa i del priorat de Montserrat 1286-87 Amic de Pere II i dels seus fills, fou enviat en ambaixada a Roma 1289 Obtingué favors de Jaume II…

Els conreus d’horta cacauets, tarongers, llimoners, moresc, patates, que ocu pen tota la superfície conreable, són regats amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Les terres, molt repartides, són explotades per llurs propietaris, llevat d’un 4% que ho és per arrendataris La indústria, que dóna feina a 2/3 de la població activa, constitueix la principal font d’ingressos fàbriques de material de construcció —teuleries i rajoleries—, que aprofiten les argiles de les comarques veïnes fàbrica de llumins confecció La població, pràcticament unida a Montcada, ha tingut…

Ja Calixt I ~220 reivindicà per a ell l’autoritat donada pel Crist a Pere, però als tres primers segles, malgrat algunes mostres d’arbitratge, el primat “primacia de Roma en la caritat”, segons l’expressió d’Ignasi d’Antioquia no s’encarnà en una jurisdicció damunt les altres esglésies Lleó I posà els pilars de la doctrina de la primacia papal a partir de la tradició sòlida dels sepulcres dels apòstols Pere i Pau i de la capitalitat de l’imperi Romà I els grans pares grecs i Agustí, entre altres, reconeixien a la seu de Pere una plenitud de veritat Bé que a la llum de l’exegesi i la història…

Aquesta església es trobava en l’antic terme del castell de la Guàrdia, a la parròquia de Sant Pau de la Guàrdia, al lloc de Vilardell No degué passar de ser la capella de la parròquia de la Guàrdia i atendre el culte del sector oriental del terme del castell de la Guàrdia No és clar si depengué del monestir de Sant Cugat del Vallès, segurament per donació dels vescomtes de Barcelona, senyors del castell El terme del castell de la Guàrdia és documentat a partir de l’any 931, que Guadamir i el seu germà Lunes vengueren al comte Sunyer els alous que tenien en el terme del castell de la Guàrdia…

Protegit del comte Ramon V de Tolosa, ho fou més tard de Barral dels Baus, vescomte de Marsella, i també d’Alfons I de Catalunya-Aragó Mort aquest, s’adreçà a la cort dels Montferrat o Monferrato i viatjà per Palestina, Itàlia, l’Europa central i Malta Conseller dels grans personatges del seu temps Bonifaci I de Monferrato, Alfons VIII de Castella, formà part del seguici de Constança d’Aragó a Hongria i és possible que acompanyés Ricard Cor de Lleó fins a Xipre en ocasió de la tercera croada, posseeix una personalitat poètica inconfusible i original, plena d’enginy i d’agudesa…

El lloc de Flix és documentat des del segle XII Vers el 1150 fou conquerit per Ramon Berenguer IV que, entre el 1153 i el 1159, atorgà als sarraïns que hi restaren una carta de garanties i franqueses El mateix comte cedí en feu el 1154 al genovès Bonifaci da Volta el castell i la vila de Flix, cessió que completà el 1157 Els Volta conservaren el castell o hi tingueren drets fins a mitjan segle XIII El 1257, el rei Jaume I donà el castell a Teresa Gil de Vidaure, que el vengué a Arnau del Bosc A l’inici del segle XIV era senyor de Flix Pere del Bosc, que, el 1308, atorgà el…

Fou fundada per l’infant Martí, futur rei Martí I, quan era comte de Xèrica i senyor de Sogorb, després d’obtenir l’autorització del papa Climent VII 1385 i del rei Pere III 1386 L’orientà el prior de Portaceli, però els seus primers monjos procedien d’Escaladei Tot seguit la nova casa rebé del fundador i dels reis Pere i Joan importants donacions, que la feren senyora d’Altura, Alcubles, Xèrica i de molt importants béns i drets a Sogorb, Massalfassar, Mauella, Castelló de la Plana, etc La parròquia de Castelló li fou unida durant quatre segles, igual que el santuari de la Cova…